Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Ciutats i exclosos socials: Falten recursos per a les persones sense llar

Hi ha més ajudes per a l'allotjament, la manutenció i la higiene que per a la reinserció laboral o social dels més pobres

Qui pense que la pobresa de solemnitat és cosa d'altres latituds, s'equivoca. La UE defineix com a famílies o persones pobres aquelles que sobreviuen amb menys del 60% de la renda mitjana per capita del seu país. A Espanya, aquesta situació afecta gairebé el 20% de les llars (8,5 milions de persones). Però fins i tot dins de la pobresa hi ha classes o "intensitats". Segons Caritas, més de mig milió de persones viuen sumides en la 'pobresa extrema': disposen del 15% o menys de la "renda mitjana bàsica", salari mínim de subsistència que les institucions concedeixen als qui no poden fer front a les seues necessitats bàsiques. Encara pitjor és la situació de prop de 30.000 persones, segons Caritas, que malviuen entre el carrer i els centres d'assistència de cada municipi.

S'estima que més de la meitat de les prestacions bàsiques dels serveis socials estan finançades pels ajuntaments, que hi dediquen entre un 6% i un 10% dels seus pressupostos anuals. La Llei 7/85 estableix l'obligació dels ajuntaments de més de 20.000 habitants de concedir aquestes prestacions socials.

  A Espanya, aquestes polítiques socials no estan enfocades cap a la prevenció i la inserció social, sinó cap a l'assistencial, a través d'actuacions dirigides a col.lectius concrets. A més, l'escassetat de recursos econòmics destinats a pal.liar les conseqüències de la pobresa impedeix la continuïtat necessària en gran part de les actuacions. Prova d'això és que a Espanya la despesa en protecció social representava l'any 2003 el 20% del PIB, un dels més baixos d'Europa (a Suècia, França, Alemanya i Dinamarca arriba al 30%). I això tenint en compte que en pobresa superem la mitjana europea.

Encara que hi ha col.lectius (gent gran, dones, desocupats, famílies...) amb greus necessitats, aquesta revista ha posat la mirada en les prestacions i els serveis facilitats pels ajuntaments a les persones socialment excloses (pobres, transeünts i marginats sense llar, immigrants, etc.), una minoria que rep a penes l'1% del total de la despesa en prestacions socials. CONSUMER EROSKI ha estudiat les actuacions i iniciatives de política social en 16 ciutats: la Corunya, Barcelona, Bilbao, Burgos, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa.

Crida l'atenció la gran diversitat i l'heterogeneïtat dels serveis socials oferts pels ajuntaments, la qual cosa dificulta la comparació i mostra algunes dades sorprenents. La grandària i el nombre d'habitants d'una ciutat, per exemple, semblen no ser determinants per a explicar les diferències en les prestacions entre unes ciutats i unes altres. Als albergs concertats de València, per exemple, hi ha prop del doble de llits disponibles que a Madrid i Barcelona. A Còrdova només hi ha cinc places més que a Burgos, tot i que la primera ciutat pràcticament dobla la segona en habitants. Els pressupostos dedicats a Assumptes Socials també mostren diferències. A Vitòria, el Departament d'Intervenció Social va gestionar l'any passat 34 milions d'euros, molt lluny dels 9 milions de Benestar Social de Màlaga, una ciutat amb el doble de població. I a Barcelona, el pressupost de la Direcció de Serveis de Benestar Social s'apujava el 2004 a poc més de 21 milions d'euros, molt per sota dels 29 milions de l'Àrea d'Acció Social de l'ajuntament de Bilbao, amb gairebé cinc vegades menys població. Ara bé, també cal dir que a Barcelona el Pla Municipal per a la Inclusió Social per al 2005 té una dotació de gairebé 56 milions d'euros.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto