Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Reproductors MP3 de memòria flaix: Molt diferents en preu i prestacions

La quantitat de memòria, la facilitat d'ús i les funcions afegides, claus per a una bona elecció

  S'han analitzat nou reproductors MP3 de memòria flaix que costen des dels 85 euros d'Acer Advanced (té 512 MB de capacitat, que equival a 512 minuts de música, unes 8 hores) fins als 210 euros d'Ipod Nano (amb 2 GB de capacitat, unes 32 hores). Paradoxalment, Mpio FG100, un dels reproductors més cars (157 euros), és el de menys capacitat: a penes caben al seu interior (256 MB) unes quatre hores de música en MP3. La millor relació qualitat-preu és Creative Zen Nanoplus (113 euros, 512 MB), un dels més apreciats en la prova d'ús. Una altra opció és Sony NW-E105 (104 euros, 512 MB), pitjor valorat pels usuaris però amb una bateria que dura molt més que la dels altres reproductors. Qui preferisca un reproductor que a més de MP3 llegisca el format lliure Ogg haurà de decantar-se per Samsung YP-ST5X, l'únic dels estudiats que entén cançons en aquest format lliure.

Els reproductors de música en MP3 de memòria flaix són aparells petits i lleugers que supleixen els seus predecessors walkman i discman. La música es passa des d'un ordinador a aquests dispositius en format MP3, per la qual cosa cal disposar d'un PC per a canviar la música del seu interior. Les cançons en MP3 es poden "baixar" d'Internet (bé pagant en una botiga, com Itunes, bé directament de la pàgina web d'artistes que les ofereixen gratuïtament, o bé utilitzant un sistema d'intercanvi d'arxius) o fabricar-les un mateix, passant els CD d'àudio a aquest sistema.

El fet que la memòria interna d'aquests reproductors siga flaix i no un disc dur té l'inconvenient que la seua capacitat és més limitada: el més gran dels estudiats, Ipod Nano, només té 2 GB, quan els de disc dur tenen diverses desenes de GB. A canvi, els flaix són més manejables i, com que no tenen parts mòbils, les sacsejades que puguen sofrir a causa del moviment de l'usuari no afecten la reproducció ni danyen l'equip, per la qual cosa són idonis per a ser utilitzats mentre es fa esport.

Resisteixen les caigudes?

Com que és habitual que els reproductors de MP3 sofrisquen caigudes, se'n va comprovar la resistència. Per fer-ho es van introduir en un barril de volteig durant 25 voltes, cosa que equival a 50 cops com els que poden sofrir en un ús quotidià. Al final de la prova Acer va presentar greus danys que van causar que deixés de funcionar, i l'Ipod Nano, encara que continuava funcionant, va sofrir en la pantalla nombroses ratllades, encara que van ser petites i poc profundes. Els altres no van mostrar cap desperfecte.

Es va comprovar, d'altra banda, la durabilitat dels auriculars sotmetent-los a una tracció de 10 Newtons durant un minut, a més de 1.000 flexions de 90º amb una tracció de 2,5 Newtons. Cap no va deixar de funcionar. Els cables d'auriculars més llargs són els d'Acer, Creative i Sony, mentre que els més curts són els de Samsung i Blu-Sens. Ipod Shuffle inclou un segon joc de cascos.

En un reproductor que se sol portar a la butxaca s'agraeix que siga lleuger i menut. El menor dels estudiats és Ipod Shuffle, seguit de Blu-Sens (un 31% més gran), mentre que els més grans són Mpio i Oregon (quatre vegades més grans que el Shuffle). Quant al pes, tots són lleugers, però hi ha diferències: Ipod Shuffle també és el menys pesant (22 grams) i Mpio el que pesa més (63 grams). Els dos Ipod són més plans que la resta, per la qual cosa resulten més fàcils de guardar i transportar.

Funcions afegides

Sony, Acer i els dos Ipod manquen de ràdio, encara que els auriculars que inclou Acer sí que incorporen aquesta funció. Els vuit permeten classificar les dades en carpetes (una prestació molt important per a poder escoltar els discos d'un en un), i és possible utilitzar-los com a mitjà d'emmagatzemament per a passar arxius d'un PC a un altre, com antigament es feia amb els disquets. Cap no permet ampliar la memòria. Sony, Ipod Shuffle i Oregon no graven veu i l'Ipod Nano ofereix aquesta opció usant un micròfon opcional no inclòs. Ipod Nano és el que té el nombre més gran de funcions (calendari, alarma, jocs...). El de Samsung disposa de temporitzador i l'Oregon es pot utilitzar sota l'aigua.

Per a mesurar la duració de les bateries es va reproduir la mateixa cançó al màxim volum fins que es van apagar els equips. Sony, amb gairebé 50 hores, va aguantar el doble que el segon més durador (Mpio, 25 hores) i vuit vegades més que el que menys (Blu-Sens, només 6 hores). Altres reproductors amb una duració escassa van ser Oregon (9 hores) i Acer (10 hores).

Per a carregar la bateria dels dos Ipod i d'Oregon es requereix un ordinador, fet que dificulta aquesta operació quan no es té accés a un equip informàtic. En Blu-Sens la bateria es pot carregar amb un endoll convencional; la resta, els altres cinc reproductors, funcionen amb piles.

Sony i els dos models d'Ipod obliguen a utilitzar un programa específic per a passar les cançons de l'ordinador al reproductor, la qual cosa representa una molèstia per a l'usuari, que pot voler utilitzar el mateix sistema per a transferir arxius a què està acostumat (com, per exemple, l'Explorador de Windows). Cap dels dos Ipod es pot utilitzar des de Linux ni des d'un Windows anterior al 2000 (l'actual XP, sí) i el reproductor analitzat de Sony no funciona sobre Linux ni sobre Mac OS. En els altres set, encara que incorporen programa propi, el seu ús és opcional, per això són compatibles amb qualsevol sistema operatiu que accepte USB: Windows, Mac OS o Linux. Però aquests programes amb funcions afegides són només per a Windows, excepte el cas dels dos Ipod, que funcionen també en Mac OS. Cap equip no té en compte els usuaris de Linux.

Quant a la connexió, els nou reproductors estudiats es connecten al PC mitjançant el port USB per a transferir cançons. Acer és l'únic que no suporta l'estàndard USB 2.0, per la qual cosa és molt més lent en la transferència. Ipod Nano admet la connexió FireWire, estàndard no tan estès com USB, però més ràpid.

Segons els consumidors

Sis usuaris habituals van provar i van qualificar distints aspectes d'aquests reproductors de l'1 al 10. Els que més van agradar van ser Samsung (7,6 punts), seguit d'Ipod Nano i Blu-Sens (tots dos amb 7,3 punts) i Creative (7,2 ). El pitjor reproductor MP3 segons els usuaris és Ipod Shuffle (5,8 punts), sobretot per l'absència de pantalla, que dificulta seleccionar les cançons. Els elements més penalitzats pels usuaris han sigut l'absència d'equalitzador i de pantalla (Ipod Shuffle) i la manca de ràdio (els dos Ipod i el Sony). Segons els usuaris, el disseny més atractiu és el de l'Ipod Nano i el més difícil d'usar, Acer.

Els usuaris van valorar subjectivament la qualitat del so. Per fer-ho van escoltar una mateixa cançó amb dos auriculars: els que incloïa cada equip i uns altres de gamma alta. La conclusió principal és que la diferència de qualitat no es va percebre quan es van usar els mateixos auriculars, per la qual cosa la qualitat del so no depenia del reproductor sinó dels auriculars que porten incorporats, entre els quals sí que va haver-hi diferències significatives. Els auriculars pitjor valorats van ser els d'Oregon (6,3 punts), seguits dels d'Ipod Shuffle i Mpio (6,8 punts), mentre que els millors van ser els d'Ipod Nano (8,2 punts), per bé que els més còmodes són els d'Ipod Shuffle.

Les millors pantalles

Ipod Shuffle és l'únic sense pantalla, segons el fabricant perquè està dissenyat perquè les cançons es reproduïsquen aleatòriament. Els altres vuit equips, que sí que tenen pantalla i per tant són més senzills de manejar, també ofereixen aquesta funció aleatòria. Les vuit pantalles són del tipus LCD. Un dels equips més petits, Ipod Nano, és el que disposa de la pantalla més gran (746 mm2, més del doble que la resta), a més de l'única a color i amb possibilitat de mostrar imatges, encara que s'ha comprovat que es ratlla amb facilitat. Les més petites són les de Sony (141 mm2) i Oregon (168 mm2).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto