Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Vuit assortiments de bombons de xocolata, analitzats: Per ser grassos i calòrics convé moderar-ne el consum

Cent grams de bombons aporten entre 510 i 580 calories, i bona part del seu greix és saturat

 Els bombons, coberts de xocolata amarga o amb llet, farcits de praliné, de licor o de cafè, són per a molta gent, pel plaer immediat que proporciona consumir-los, una temptació a la qual és difícil resistir-se. De totes maneres, al nostre país el consum de xocolata i altres derivats del cacau (3,7 quilos per persona i any) és menor que en altres països europeus: Suïssa, Noruega, Àustria, Bèlgica i Regne Unit superen els 8 quilos per persona i any. Segons la norma vigent, un bombó de xocolata és un producte de la grandària d'un mos, constituït per xocolata farcida o per una barreja de xocolata, xocolata amb llet, xocolata familiar amb llet, xocolata blanca i altres matèries comestibles, sempre que la xocolata represente, almenys, el 25% del pes total del producte.

CONSUMER EROSKI ha portat a laboratori i posteriorment ha sotmès a tast vuit mostres d'assortiment de bombons en capses de cartró amb un pes net des de 200 fins a 370 grams i amb uns preus ben diferents: sortien des de 20 euros el quilo (Valor) fins a gairebé 34 euros el quilo (Uña).

En l'elaboració d'un assortiment de bombons s'utilitzen com a ingredients sucre, cacau, mantega de cacau, altres greixos vegetals, xocolata amb llet, xocolata blanca, xocolata negra, trufa, praliné, cafè, fruits secs, licors i aromes, entre d'altres. Òbviament, la composició nutricional varia no només d'unes marques a les altres, sinó d'uns bombons als altres de la mateixa capsa. Aquesta anàlisi ha estudiat en cada mostra l'assortiment sencer, ajuntant totes les unitats de bombons de cada capsa per molt diferents que fossen. Així, els comentaris sobre la composició nutricional de cada mostra es refereixen a la del contingut total de cada capsa de bombons.

Encara que per a la majoria dels consumidors es tracta d'un producte de consum ocasional i vinculat a celebracions o dies especials, els bombons són un aliment i com a tal han de ser analitzats i tinguts en compte: siga quina siga la seua varietat, reuneixen unes característiques nutricionals que, definitivament, els allunyen d'una dieta equilibrada i saludable. A causa del seu alt contingut en hidrats de carboni (entre el 49% i el 64%, segons les mostres) i greixos (26%-38%), són molt energètics: cent grams d'aquests bombons aporten entre 510 i 580 calories. I una bona part del seu greix és saturat, el menys saludable; a més, resulten indigestos per als estómacs delicats. El seu consum esporàdic (encara que convinga que sempre siga moderat) no planteja problemes a la majoria de les persones; ara bé, han d'abstenir-se de consumir bombons els qui sofreixen d'obesitat, hipertrigliceridèmia, diabetis, trastorns digestius o pedres a la vesícula biliar.

L'estat higienicosanitari va ser correcte en els vuit assortiments i en cap es van detectar ingredients modificats genèticament. També l'etiquetatge va ser correcte en tots els casos.

  Encara que un dels paràmetres de la qualitat de la xocolata és la quantitat de cacau que té (matèria primera de cost elevat), no se n'ha quantificat el contingut en cada mostra perquè en tractar-se de productes assortits no es podria dir que com més quantitat de cacau millor és la qualitat de la xocolata utilitzada, ja que si un assortiment té més bombons de xocolata blanca (manquen de cacau, només tenen mantega de cacau), o més farciment de fruits secs, amb licor o galeta, la massa total tindria menor proporció de cacau, la qual cosa no equival a dir que els seus bombons tinguen menys qualitat, sinó que el seu assortiment, a més de xocolata, utilitza altres ingredients (també de qualitat i fins i tot més cars que la xocolata) que fan més variada i, de vegades més atractiva, la capsa.

Dels resultats del tast van sorgir tres grups: el millor qualificat va ser el compost per Guylian, Trapa i Lindt. També van ser citats com a preferits, però no tant com els del primer grup, Nestlé i Lacasa; i el tercer grup el formen les tres mostres restants, que van obtenir valoracions inferiors. La millor relació qualitat-preu és Trapa, amb un preu intermedi i un perfil de greixos una mica més saludable que Lindt, la segona opció més interessant.

Etiquetatge i envàs

A l'hora d'estudiar i qualificar l'etiquetatge d'aquests vuit assortiments de bombons s'han tingut en compte la normativa aplicable a aquest producte ("productes de cacau i xocolata destinats a l'alimentació humana") i la norma general d'etiquetatges. La informació obligatòria dels etiquetatges és: marca registrada, denominació de venda, identificació de l'empresa (nom i adreça), llista d'ingredients, pes net, lot, data de consum preferent, mode de conservació ("En un lloc fresc i sec") i camp visual, tot això escrit en castellà. Tots els etiquetatges s'ajustaven al que estableixen les dues normatives. Ara bé, cal agrair que s'indique el nombre de bombons que conté cada capsa, informació que únicament ofereixen Uña (38 bombons), Lindt (34 bombons) i Lacasa (20 bombons).

Com s'elaboren els bombons de xocolata

La xocolata dels bombons s'obté a partir de pasta de cacau, sucre, mantega de cacau, greixos vegetals i, segons quina siga la varietat, altres ingredients com llet en pols i sòlids lactis. En la fabricació, la primera operació és mesclar els ingredients principals (pasta de cacau, sucre, mantega de cacau i altres) en màquines pastadores. A continuació es refina la barreja, és a dir, es mol finament per obtenir partícules tan diminutes que no s'aprecien quan es degusta el bombó. La fase següent és el conxament o agitació durant diverses hores, que fa que la barreja s'escalfe per fricció, en evaporar-se l'aigua i els àcids volàtils. Després del conxament ve l'entebeïment o refredament de la xocolata, que ha arribat als 70ºC-80ºC en la fase anterior; finalment, es modela el producte per donar-li la forma i la grandària desitjades i s'hi incorporen els últims ingredients: fruits secs sencers, cacau en pols, etc.

Greix i bombons de xocolata

L'elevat contingut en greix prové de la mantega de cacau i, en menor proporció, de la llet; aquesta última representa només entre l'1% i el 5% d'aquests bombons presos en conjunt. En la mantega de cacau predominen els àcids grassos saturats de cadena llarga, entre els quals es troba l'àcid esteàric que, a diferència de la resta de greixos saturats, no augmenta els nivells de colesterol en sang del consumidor. La mantega de cacau presenta altres àcids grassos, com el palmític (saturat, poc saludable), l'oleic (monoinsaturat) i el linoleic (poliinsaturat i essencial ).

La mitjana de greix total va representar el 34% del producte i va anar des del 26% dels bombons Cadbury fins al 38% de Guylian i Valor. Dins d'aquest greix, predominen (un 52% de mitjana) els àcids grassos saturats, que com és sabut són els menys saludables, sobre els insaturats (un 48% de mitjana); només en els bombons Trapa són majoritaris (un 61%) els insaturats. Però com que allò realment rellevant és l'efecte d'aquests greixos saturats en la salut del consumidor, aquesta anàlisi ha separat l'esteàric (greix saturat però sense els efectes poc saludables de la resta de greixos saturats) dels que resulten perjudicials quan s'ingereixen en excés.

Trapa i Lacasa són dues de les mostres que tenen un perfil lipídic millor, perquè tenen una petita proporció de greixos saturats no saludables: només el 21% i el 26% del seu greix total, respectivament, és saturat, mentre que Lindt i Guylian contenen les proporcions més altes de greix saturat (32% i 28%, respectivament). És quan es tenen en compte els valors de greix total de cada producte que els bombons de Trapa i Lacasa demostren ser els més saludables pel que fa al greix que tenen: de cada cent grams d'aquests bombons, no arriben a 8 els grams d'aquests greixos pocs saludables, mentre que en Lindt i Guylian, estan al voltant dels 11 grams.

Des d'una perspectiva nutricional, el que s'ha de subratllar no és tant el perfil del greix sinó que els bombons són molt energètics a causa del seu alt contingut de sucres i greixos: de mitjana, aporten 550 calories per cada cent grams, les mateixes que les avellanes i altres fruits secs, molt més saludables que els bombons. Les vuit mostres van superar les 500 calories i els valors van anar des de les 508 calories de Cadbury fins a les 581 calories per cada cent grams de Guylian.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto