Cuina per a principians: Començar amb bon peu a la cuina

  Endinsar-se en el món de la cuina pot representar tot un desafiament per a qui mai s'ha preocupat de fer la compra, planificar menús o cuinar de manera regular. Pasta, salsitxes, precuinats i els socorreguts ous fregits amb patates acaben avorrint, a més que el seu consum habitual no és precisament el paradigma d'una dieta sana i equilibrada. En el fons, les claus per a alimentar-se bé i menjar a gust són tres: la primera, comptar amb unes nocions mínimes de nutrició i conèixer algunes receptes, només les més senzilles; la segona, planificar la compra segons les nostres necessitats i possibilitats; i la tercera, organitzar bé la nevera, el congelador i el rebost per no haver de recórrer als congelats o precuinats quan arribem tard a casa o sense ganes de cuinar.

Consum idoni dels aliments

A diari:

  Lactis, oli, verdures, fruites, pa i altres cereals, patates i aigua.

Consum setmanal

Peixos (3-4 racions per setmana), carns poc greixoses (3-4 racions per setmana) i ous (3-4 racions per setmana), llegums (2-4 racions per setmana), cereals com ara arròs i pasta (2-4 racions per setmana) i fruits secs (3-7 racions per setmana).

Consum ocasional

Greixos (excepte olis d'oliva i de llavors; gira-sol, blat moresc, soja, etc.), dolços, caramels, pastissos, refrescos, gelats... Carns grasses i embotits.

Quantitats

  Les racions -quantitat de consum per persona que es considera adequada- canvien depenent de l'edat, del sexe i del desgast físic de cada persona. Les necessitats d'una que treballa asseguda i sense fer exercici són diferents d'aquella que ho fa en la construcció, en la indústria o en activitats que impliquen una despesa més gran d'energia. Una persona sedentària hauria de triar aliments poc grassos i poc ensucrats (lactis desnatats, carns i derivats magres, etc.), i controlar el consum d'aliments rics en hidrats de carboni (cereals, patates, llegums) i oli. Si la persona té un treball en què consumeix molta energia, li convé augmentar la quantitat d'aliments rics en hidrats de carboni, com ara cereals (arròs, blat moresc...) i derivats (pa, pasta alimentària, galetes, etc.), patates i llegums i oli. Aquest plus s'aconsegueix de forma saludable amb un esmorzar o berenar més consistents (entrepà i fruita o lacti) que el de la persona sedentària (infusió i fruita, o només lacti).

Conservació dels aliments a casa

A la nevera

• 1 dia: peix fresc i carn picada.
• 2-3 dies: carn cuita o crua i peix cuit.
• 3-4 dies: llet prèviament oberta, verdures cuites i postres casolanes.
• 4-5 dies: verdura crua i conserves obertes.
• Fins a 5 dies: plats preparats (guisats i estofats, minestres...)
• 2-3 setmanes: ous.

Al congelador

La temperatura ideal per a conservar els aliments congelats és de 18ºC sota zero com a mínim.

• Carns i aus: abans de congelar-les convé treure el producte de l'envàs inicial, retirar una part del greix visible i els ossos.
• Peix: podem demanar a la peixateria que el preparen per a congelar. Si es fa a casa cal treure'n les escates, esbudellar-lo, treure-li el cap, rentar-lo i eixugar-lo abans de congelar.
• Verdures: s'han de cuinar prèviament, o almenys escaldar-les o blanquejar-les. És a dir, submergir-les en aigua bullint durant uns dos minuts. Una vegada fet l'escaldament, s'han d'escórrer i deixar-les refredar abans d'envasar-les per tal de millorar-ne la conservació.
• Ous: només es poden congelar ja batuts. Si no volem batre'ls hem de separar els rovells de les clares i guardar-ho en terrines de vidre.
• Plats preparats: es poden congelar tot tipus de guisats. El més pràctic és fer-ho en un envàs apte per al microones, perquè això possibilita que la descongelació i l'escalfament posterior es realitze en el propi envàs.
• Patates i pasta: encara que es podria fer, no convé sotmetre aquests aliments a congelació, les patates s'endureixen i la pasta s'estova.

Consells per a la descongelació

Una vegada realitzada, els aliments s'han de cuinar i consumir com més aviat millor. La descongelació es pot fer en la part menys freda de la nevera o bé amb l'ajuda del microones (millor per a peces petites que grans), però mai a temperatura ambient a causa del risc d'intoxicacions. Les hortalisses i verdures no necessiten descongelació, es poden cuinar directament i així s'evita que perden la qualitat i es reduïsca la pèrdua de nutrients.

Compra planificada

Enrere han quedat els temps en què la compra era diària, per això organitzar el viatge al supermercat, siga setmanal, quinzenal o mensual, s'ha convertit en una tasca a la qual mereix dedicar un esforç previ.

Què s'ha de comprar...

Diàriament

  - Pa, si bé es pot recórrer al de motlle de llarga duració o a les biscotes. També es pot congelar, de manera que n'hi haurà prou de treure'l del congelador a la nit i deixar-lo a la nevera, per poder-lo consumir l'endemà.

Setmanalment

  - Fruita i verdura, iogurts, formatge, carn i peix frescos. En el cas d'aquests dos últims, com que estan presents en quasi totes les receptes el més còmode és comprar quantitats importants de carn i peix i congelar-les en paquets petits (racions per a una o més persones).
El peix es pot adquirir ja congelat. També alguns derivats carnis (pernil serrà i cuit en tallades, etc.) es poden congelar.

Mensualment

- Pasta, arròs, llegum, patates i cebes de guisar, alls, oli, farina, sucre, llet en brics, conserves, congelats (carn, peix, verdures, etc.). Gairebé tots aquests es poden comprar quasi sense límit de quantitat i emmagatzemar-los, ja que tenen una vida útil molt llarga.

Relacions d'aquest contingut