Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Gestió de residus urbans: Deixalles: poca informació i gestió diferent segons la ciutat

Uns ajuntaments ignoren o prefereixen no comunicar la proporció de residus que reciclen, uns altres no cobren pel servei i els equipaments entre els uns i els altres difereixen molt

Infraestructures

Encara que en les 17 ciutats correspon de mitjana un contenidor de vidre per a cada 500 persones (el mínim exigit per la normativa de finals de 2006), a Pamplona en tenen gairebé dos (1,93), mentre que a Barcelona (0,73), Madrid (0,77) i Saragossa (0,85) és on més s'allunyen del que fixa la norma. Aquesta desigualtat es manté amb el paper-cartró. La mitjana de l'estudi és d'un contenidor específic per a aquest material per cada 500 habitants, però a Pamplona n'hi ha més de 3, mentre que a Barcelona (amb 0,72), Saragossa (0,79) i Madrid (0,80) es queden lluny del mínim exigit. Una cosa semblant ocorre amb els contenidors per a envasos: de mitjana hi ha gairebé un contenidor i mig per cada 500 habitants, la millor dotació dins dels distints tipus de residus, però a la Corunya disposen de 9 (es tracta de contenidors que recullen residus inorgànics, inclosos els envasos que després se separen per a ser reciclats), i a Barcelona, Alacant, València, Vitòria i Màlaga en tenen menys d'un. Quant als punts nets, ecoparcs, deixalleries o "garbigunas" (instal.lacions de recollida selectiva a les quals els ciutadans poden acudir per dipositar-hi residus per als quals no hi ha contenidor urbà específic), a València no n'hi ha cap, mentre que a Barcelona n'hi ha 16 de fixos i 4 de mòbils, fet que podria explicar el menor nombre de contenidors als carrers de la ciutat.

Però, quina proporció de les deixalles recollides a les nostres ciutats es recicla? El que més crida l'atenció és que la majoria dels ajuntaments no disposen d'aquesta dada o prefereixen no facilitar-la. Així, des dels consistoris d'Alacant, Barcelona, Còrdova, Granada, Logronyo, Madrid, Màlaga, Sevilla i Valladolid es va indicar a CONSUMER EROSKI que mancaven de qualsevol dada sobre la quantitat de residus recollits que s'acaben reciclant. Un altre aspecte destacable és la diferència ostensible en la proporció de vidre, paper-cartró, envasos i piles que diuen reciclar les diverses ciutats. A Sant Sebastià es recupera el 58% del vidre, molt per sobre del 33% de València. Diferències semblants es donen amb el paper-cartró (a Pamplona es recicla el 48% del recollit, a València només el 20%) i amb els envasos (el 38% del que recull Pamplona enfront del 10% de València). Respecte de les piles, només Bilbao i Pamplona coneixen la proporció de les recollides en cada ciutat que acaben sent reciclades: el 12% a Bilbao i el 79% a Pamplona. La resta de ciutats no disposen d'aquesta dada o no la faciliten. 

Les tarifes

Es donen diferències importants, tant en els criteris per a calcular les tarifes com en les quantitats que finalment es cobren. En la majoria de municipis es cobra anualment i en general l'import és variable (excepte a Sant Sebastià i Oviedo, on costa la quantitat fixa de 57 i 60 euros, respectivament). En la resta, les oscil.lacions són gairebé sempre notables: a Logronyo costa entre 17 i 109 euros, a Bilbao entre 36 i 148 euros i a Còrdova entre 36 i 126 euros, mentre que a la Corunya cobren entre 52 i 59 euros i a Alacant entre 19 i 47 euros. Granada i Sevilla en són l'excepció: cobren al mes, i no a l'any. Sevilla, entre 1,79 i 21,73 euros, i Granada una quantitat fixa (entre 6,1 i 9,2 euros), més una altra variable (segons el consum d'aigua en les dues ciutats).

La categoria fiscal del carrer és un criteri molt utilitzat per a calcular el rebut de les deixalles (es fa així a la Corunya, Bilbao, Còrdova, Logronyo i Saragossa), encara que en altres ciutats se'n combinen diversos. A Alacant també es té en compte la grandària de l'habitatge, i a Granada, a més de la categoria fiscal del carrer, es considera també el consum d'aigua. Sorprèn que a Madrid i Màlaga no hi haja taxa específica per aquest concepte, que a Sevilla depenga només de la quantitat d'aigua consumida i a Barcelona del nombre de punts de subministrament d'aigua de cada habitatge. A València i a Valladolid s'inclou en l'IBI i a Pamplona depèn del valor cadastral de l'habitatge (la mitjana en aquesta ciutat és de 56 euros a l'any).

Com és la bossa de les deixalles?

  Està composta majoritàriament de matèria orgànica (entre el 40% i el 50% són restes de menjar i de jardineria), paper i cartró (entre el 20% i el 25% del contingut), envasos (entre el 15% i el 20% són envasos de metall, plàstic, brics, etc.) i vidre (al voltant del 10% dels residus). Aquests són dades proporcionades per experts en el sector. De les aportades pels ajuntaments és impossible treure res de clar: només Valladolid, la Corunya, Sevilla, València, Còrdova i Pamplona disposen de dades concretes sobre la quantitat de matèria orgànica que es recull a la seua ciutat, precisament la porció més important de la bossa de les deixalles, mentre que la resta de consistoris es limiten a incloure-les dins de la fracció anomenada "resta o indeferenciada", amb la qual cosa no hi ha una recollida diferenciada de la matèria orgànica o es desconeix la quantitat que es recull d'aquesta fracció. I, a més, entre les sis ciutats citades hi ha diferències significatives: mentre que a Valladolid la matèria orgànica no arriba al 12% del total dipositat i a la Corunya al 18%, a Sevilla, València, Còrdova i Pamplona se supera el 35%.

Els residus de cartró i paper constitueixen de mitjana en les 17 ciutats el 10,5% de la bossa, encara que també hi ha diferències: a Oviedo, València, Pamplona i Sevilla la proporció és superior o pròxima al 20%, mentre que a Alacant, Madrid, Valladolid, Saragossa, Còrdova, Màlaga i la Corunya no arriba al 5,5%.

El vidre i els envasos suposen menys d'un 4% del total de residus, i entre les diverses ciutats les proporcions són més semblants que en els altres tipus de residus. Quant al vidre, les proporcions més grans de recollida es donen a Pamplona i València (prop del 8%), mentre que a Màlaga representen menys de l'1%. Pel que fa als envasos i als residus d'envasos, a Oviedo i a València representen prop del 12% del total de residus recollits, i a Alacant i Màlaga menys de l'1%. Unes diferències, de totes maneres i igual que amb els altres materials, difícilment comprensibles.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto