Com cuidar les ungles: Objectiu: ungles perfectes

Encara que no ho semble, les ungles són un tipus de pell modificada i no acompleixen funcions decoratives. Protegeixen les últimes falanges dels dits, proporcionen suport per a les puntes dels dits de peus i mans i ens ajuden a portar a terme accions com ara rascar una superfície o deslligar un nus. El seu estat pot ser un indicador de salut i requereixen cures especials per a mantenir-les fermes i evitar que es deterioren. L'alimentació, la higiene i la manicura poden millorar-ne l'estat i disminuir el risc d'infeccions.

Les ungles estan formades per tres capes de queratina. La primera és la part brillant, la segona capa s'anomena queratina mitjana, i la tercera la queratina sensible. Aquestes tres capes corren el risc de separar-se o doblegar-se amb un ús intensiu del tallaungles o de les tisores.

•  Una ungla sana té una forma ovalada, és llisa i amb un color parcialment rosat. Aquest color és degut a la gran vascularització que hi ha al fons epidèrmic i a les característiques transparents de l'ungla.
• Consultem el metge si notem qualsevol anomalia: engrossiment de l'ungla, canvi en el color o dolor que no cedeix.
• Durant la infància les ungles són flexibles, transparents, de superfície llisa i convexa. En els adults, l'ungla és mes dura i resistent i s'aprecia sempre la presència de lúnula (espai blanquinós semilunar de l'arrel de les ungles). En la maduresa, l'ungla perd brillantor, es torna opaca, grisenca, fràgil i la lúnula tendeix a desaparèixer.
• Les ungles dels dits de la mà d'un adult creixen aproximadament 0,1 mil.límetres al dia. En la infància, el creixement és de 0,15 mil.límetres al dia, i en la tercera edat diminueix una mica, uns 0,06 mil.límetres al dia.
• Les ungles tenen entre un 7 % i un 16 % d'aigua, que és convenient mantenir perquè la flexibilitat i duresa siguen les adequades.
• Els grans enemics de les ungles són l'aigua, les manicures agressives, els productes detergents, els cosmètics dolents, dissolvents mal formulats i abrasius, substàncies al.lèrgiques, cops...
• Les taques blanques a les ungles són degudes a microtraumatismes, petits cops directes sobre elles que fan que se'n separen les capes interiors, sense que l'externa sofrisca deteriorament.

Val més prevenir

• No utilitzem dissolvents agressius o enduridors carregats amb massa formol, ressequen les ungles i solen ser la causa principal del dany de les capes de queratina, protectora natural de les ungles, ja que les deixen sense defenses enfront d'alteracions i agressions externes.
• El dissolvent ha de ser ric en substàncies olioses i no contenir acetona, ja que ataca la capa que protegeix les ungles, resseca la cutícula i engrogueix els dits.
• Convé limitar l'ús d'esmalts i dissolvents.
• Apliquem-nos cremes hidratants. Fem que penetren a les ungles mitjançant massatges.
• Si les ungles presenten alguna patologia, no hi apliquem cap producte embellidor. Empitjorarà el quadre.
• Protegim les ungles contra lleixius i detergents utilitzant guants dobles de plàstic amb revestiment interior de cotó. Les feines domèstiques són especialment agressives per a les ungles.
• Convé eliminar a diari la brutícia que s'acumula sota les ungles.
• Cal assecar-se perfectament les mans i les ungles després de rentar-les. L'aigua deteriora la làmina unguial i la cutícula, i les resseca. A més, la humitat afavoreix el desenvolupament d'infeccions.
• Preservem les ungles del sol i de les agressions externes com el fred extrem, la pluja i la calor.
• Si una ungla té una infecció o un fong, no s'ha d'utilitzar mai la mateixa llima que s'ha fet servir amb les ungles sanes per a evitar la transmissió de la infecció.
• Alerta als fumadors. El tabac és perniciós per a la salut de les ungles. A més de retardar-ne el creixement, per un dèficit de nutrició en contraure els vasos sanguinis, també provoca alteracions antiestètiques, com per exemple el color groguenc.

La manicura perfecta

• No s'ha de fer la manicura més d'una vegada a la setmana.
• La longitud de l'ungla no ha de passar el tou del dit (part carnosa), ja que quan augmenta la superfície lliure s'afavoreix la pèrdua d'aigua.
• Convé no estirar els molestos padastres.
• No s'han d'eliminar les cutícules. Són la protecció natural perquè no es danye la 'fàbrica' de l'ungla. Retallar exageradament la cutícula augmenta la possibilitat de contraure infeccions.
• Per a eliminar l'esmalt, cal oprimir l'ungla durant uns segons amb un tros de cotó impregnat en dissolvent sense acetona.
• Per a donar-los forma, s'ha d'usar una llima de cartró -les metàl.liques poden estellar les ungles- i fer-ho des dels costats cap al centre, amb moviments suaus i continus. Cal evitar l'ús de tisores.
• Convé no polir-les amb mètodes massa agressius ni abrasius. Es pot donar brillantor a les ungles amb teles de camussa encoixinades o semblants.
• Si tenim costum d'aplicar-nos-hi esmalt, abans de fer-ho no ens hem d'oblidar de la base protectora. Cal estendre l'esmalt en capes molt fines i esperar uns moments abans d'aplicar una altra capa.

Les ungles dels peus, les grans oblidades

• Cal prestar una atenció especial a les ungles dels peus. Les ungles massa llargues, massa curtes o mal tallades poden donar problemes i ser causa d'infeccions.
• Convé tallar-se les ungles després de rentar-se els peus, estaran més toves i seran més fàcils de tallar.
• S'ha de fer servir unes tisores de punta roma. No convé utilitzar tisores amb punta, alicates de manicura, fulles d'afaitar, llimes metàl.liques, etc.
• Cal tallar-les horitzontalment, deixant les vores rectes.
• Convé no deixar-les massa curtes. Cal deixar que sobresurta la làmina unguial (part visible de l'ungla) almenys un mil.límetre per davant del tou (part carnosa) del dit.
• Les puntes s'han de llimar amb una llima de cartró. No convé utilitzar tisores amb punta, alicates de manicura, fulles d'afaitar, llimes metàl.liques, etc.

Nodrir-les des de dins

• Els components essencials de l'ungla són la queratina, l'aigua i els lípids, el calci i el ferro.
• Els aliments més apropiats per a mantenir les ungles fortes són els mateixos que també donen fortalesa i bellesa als cabells, és a dir, els que tenen un alt contingut de proteïnes, sals minerals i vitamines.
• Les sals minerals més efectives són les del calci, iode, zinc i ferro. Per això, és recomanable consumir llet, iogurts, formatges frescos, fetge de vedella, espinacs, llenties, sèsam i algues.
• Les vitamines més beneficioses per a les ungles són la vitamina A, que es troba amb abundància en la tomata, el pebre roig i la pastanaga, i les vitamines del grup B, contingudes, entre d'altres aliments, en el llevat de cervesa.

Relacions d'aquest contingut