Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

Λ

Alternatives lliures: La transició dolça

Molts programes lliures funcionen també sobre Windows

Linux, el sistema operatiu que abandera el programari lliure i que representa una de les poques alternatives a Microsoft, cada vegada sona amb més força. Així i tot, són pocs els usuaris que s'atreveixen a fer el canvi a un entorn més complex. Ara bé, diversos programes lliures, creats per voluntaris amb el codi font (les tripes del programa) obert perquè es puguen modificar i personalitzar, es poden descarregar d'Internet i instal.lar i utilitzar sobre Windows sense cap dificultat. Són gratuïts i substitueixen, i en molts casos milloren, les aplicacions comercials.

La instal.lació d'eines lliures en Windows no només serveix per a estalviar diners i utilitzar programes punters, sinó que fa que a l'usuari li resulte més fàcil una futura transició a Linux. No són poques les empreses que comencen per canviar les aplicacions i, posteriorment, substitueixen el fins ara omnipresent sistema de les finestres pel del pingüí. Així, a l'usuari familiaritzat amb les aplicacions, a penes li costarà cap esforç aprendre els mínims canvis que comporta migrar d'un sistema a un altre: els programes seran els mateixos amb què ja ha estat treballant.

Res a envejar als programes de pagament

Per a l'usuari comú, el fet que el programari siga lliure no representa un gran avantatge enfront d'altres programes també gratuïts, encara que al programari obert se li supose d'entrada un producte més segur perquè milers d'ulls el poden escodrinyar i millorar-lo constantment. Firefox, de la Fundació Mozilla, n'és potser l'exponent més alt: es tracta d'un navegador lleuger però molt complet que dia rere dia menja terreny a l'Explorer. Les còmodes pestanyes per a navegar, els buscadors integrats i les grans possibilitats de personalització i atractives prestacions, que s'amplien amb centenars d'extensions (http://addons.mozilla.org) l'han convertit en un dels programes lliures més utilitzat dins de Windows.

La Fundació Mozilla també és responsable de Thunderbird, un gestor de correu electrònic que poc ha d'envejar l'Outlook Express. Altres programes lliures per a Windows útils per a l'internauta són Filezilla, que competeix amb el popular WS_FTP per a la transmissió d'arxius, PDFCreator per a utilitzar, veure i crear documents en PDF, 7-zip per a comprimir/descomprimir arxius i Gaim per a la missatgeria instantània.

 Gaim és també gratuït com els més utilitzats messengers de MSN, Yahoo! i AOL, però a més es comunica amb tots de manera impecable. És un exemple de com un programa lliure pot substituir i superar àmpliament els oferts per les grans marques: fàcil d'instal.lar i d'utilitzar, i permet reunir tots els contactes escampats entre els diferents programes de missatgeria instantània en una única aplicació.

Música, vídeo i imatge 'lliures'

Per tot això, a més de la robustesa, una bona excusa per a triar un programa lliure enfront d'altres de semblants gratuïts és la versatilitat. El programari obert s'allunya de formats propietaris que compliquen la compatibilitat de diferents sistemes i se centra en l'eficàcia dels programes. Un bon exemple és VLC Media Player, un reproductor que accepta sense problemes CD, DVD i els formats de vídeo i àudio més populars (MPEG, DivX, mp3, ogg, etc.).

L'aficionat a descarregar i reproduir música i pel.lícules a l'ordinador sofreix la multitud de formats; no és estrany que algun usuari dispose, entre els programes instal.lats, de tres o quatre reproductors d'àudio i vídeo (Windows Media Player, iTunes, RealPlayer, WinAmp, etc.) i més d'un convertidor de formats. VLC posa fi a aquests problemes amb un reproductor lleuger en què es visualitzen fins i tot les pel.lícules mig descarregades.

Però, sens dubte, la raó de més pes per a adoptar programes lliures és quan substitueixen programes comercials de preu elevat. Per al retoc de fotografies, The Gimp és capaç de competir dignament sense fer mal a la butxaca amb el costós Photoshop d'Adobe. Altres programes lliures relacionats amb la imatge són: Irfanview (visor d'imatges), Blender i POV-Ray (animacions en 3D) o TuxPaint (programa de dibuix per a infants).

Oficina lliure

També de preu elevat és el paquet d'ofimàtica més utilitzat, Microsoft Office. I poca gent sap que Word i Excel es poden substituir per aplicacions més senzilles i gratuïtes com AbiWord, un processador de textos compatible amb els documents de MS Word, o per paquets de programes d'oficina realment complets i també gratuïts com EasyOffice i OpenOffice.

Pressupost zero per a programari

Quan s'adquireix un ordinador es paga un extra pels programes que vénen preinstal.lats. Qui vulga disposar d'entrada del sistema operatiu Windows XP Home Edition haurà de pagar uns 70 euros i 50 més per la versió Professional. Així que per a no gastar-se cap euro en programari cal optar per un sistema operatiu gratuït, com Linux, més amigable gràcies als escriptoris (KDE i Gnome) i amb el qual l'usuari es pot familiaritzar mitjançant versions executables des del CD que no requereixen instal.lació, com Knoppix.

A partir d'aquí, la immensa majoria de programes són gratuïts. O almenys ho poden ser. El paquet d'ofimàtica de Microsoft, també present en gairebé tots els ordinadors, surt per uns 1.000 euros en l'edició professional (Office 2003 Professional Edition), que pot ser perfectament reemplaçat per OpenOffice. L'Adobe Creative Suite costa 2.000 euros, la meitat si només es necessita Photoshop; val la pena provar The Gimp abans de fer aquest desembossament. Quant a altres programes més o menys habituals en un PC (navegadors, gestors de correu, reproductors de música i vídeo, gravadors de CD, visors d'imatges, etc.), és fàcil trobar-ne versions gratuïtes i/o lliures.

Més difícil potser és estalviar-se diners en l'educació i en l'oci. Però a Internet hi ha diccionaris i enciclopèdies gratuïtes (l'Encarta de Microsoft costa 100 euros) com Wikipedia o l'Enciclopèdia Lliure Universal en Espanyol (http://enciclopedia.us.es), programes per a estudiar l'univers (Celestia) o contemplar la Terra a vista d'ocell (Google Earth). De jocs, també n'hi ha milers en versions gratuïtes (normalment senzills o 'demos jugables') i lliures (Chess, Sokoban, Lbreakout, Crack Attack!, Neverball...), però no competeixen amb els avançats (i cars) jocs d'última generació. En definitiva, amb una miqueta d'informació sobre els programes disponibles és fàcil estalviar els milers d'euros que costa tenir legalment els programes 'imprescindibles'.

NAVEGAR A LA CARTA

 Tot en un CD
http://theopencd.org

Per a descarregar un CD complet amb programes lliures (Internet, ofimàtica, disseny, multimèdia, utilitats i jocs) per a Windows. Altres llocs que recopilen programari lliure per al sistema operatiu de Microsoft: GNUWin (http://gnuwin.epfl.ch/) i www.fceia.unr.edu.ar/lcc/cdrom.

Lliures i gratuïts
www.dered.net

Freesoftware 3.0 barreja programes lliures (freesoftware) i/o gratuïts (freeware) per a Linux, Windows i MacOS X, igual que cdlibre.org.

 Projectes
http://sourceforge.net

SourceForge.net passa per ser el lloc web més important per al desenvolupament del programari lliure, bressol -proporciona allotjament gratuït- de desenes de milers de projectes.


Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto