Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

Λ

Lectors de llibres electrònics: Les pàgines del futur

Els llibres electrònics o e-books són una realitat, només cal descobrir el dispositiu adequat per a llegir-los amb comoditat

En una escena de Minority Report, la pel.lícula de Steven Spielberg situada el 2054, els passatgers llegeixen en el metro un diari electrònic, flexible i il.lustrat amb vídeos on les notícies canvien a mesura que es produeixen. És ciència-ficció, però pot deixar de ser-ho a mitjà termini. No sembla probable que hagen de passar 50 anys perquè el lector compte amb un dispositiu semblant al paper però electrònic.

Els investigadors de Xerox PARC i de l'empresa E Ink www.eink.com fa anys que investiguen aquesta possibilitat a través de la fabricació de làmines compostes per milions d'esferes minúscules blanques i negres que, en rebre electricitat, formen paraules. Per al lector, l'únic avantatge del paper és la comoditat del format -aspecte que igualarà la tinta electrònica- i la resolució. En un full imprès s'injecten 300 punts per polzada (ppp), i la pantalla del PC o el portàtil només té 72 ppp; a més, en un cas parlem de llum emesa (pantalla) i en l'altre de llum reflectida (paper). Per això és incòmode i cansat llegir en un monitor. Quan el paper electrònic tinga la flexibilitat i la resolució del vegetal, els ulls no notaran la diferència.

Llibres electrònics

Sense necessitat d'avançar el futur, el text en format digital ja està pertot arreu. És estrany el diari que no edita una versió electrònica (en la web o en PDF), i es compten per desenes els projectes per a digitalitzar llibres de forma massiva. Els més de 10.000 de títols del Projecte Gutenberg (www.gutenberg.org), Internet Archive (www.archive.org) o el recent i ambiciós projecte de Google (print.google.com) per a digitalitzar 15 milions de llibres en són una bona mostra.

 

El problema és el recel amb què les grans editorials reben el llibre en format electrònic. No se senten còmodes per trepitjar un terreny que no dominen i que, a més, temen: la protecció dels drets d'autor de les obres digitalitzades, com ocorre amb la música o el cinema, no està garantida.

Els avantatges del llibre en format electrònic són nombrosos. Per començar, l'espai: el Quixot ocupa a penes 800 Kb, per la qual cosa un només dispositiu de butxaca pot albergar milers de títols. Però, a més, el llibre digitalitzat obre les possibilitats de lectura: es poden fer recerques dins del text, ressaltar frases, fer-hi anotacions, etc. I si bé els aparells actuals no inviten a la lectura d'un text llarg (una novel.la), una PDA es pot carregar amb articles de revistes (que es reben directament a l'ordinador), guies de viatge o desenes d'obres per a portar a la butxaca i consultar en un viatge en metro, per exemple.

Programes lectors

Per tal de facilitar la lectura de llibres, revistes o diaris digitals, hi ha diversos programes al mercat. Els més populars són Acrobat Reader d'Adobe, utilitzat per a descarregar i llegir PDF en Internet, i Microsoft Reader, que juntament amb Palm Reader i el mateix Adobe Reader és el més utilitzat en les agendes electròniques.

Hi ha molts altres programes lectors associats a empreses dedicades a la distribució de les versions digitals de les edicions impreses de diaris i revistes, com ara NewsStand o Olive Software. Zinio (www.zinio.com), per exemple, ofereix la subscripció o compra individual de nombroses publicacions que es descarreguen per a llegir amb el seu Zinio Reader, un programa gratuït amb un format d'arxiu propi (.zn), en què les pàgines es passen com si fossen de paper.

Però el veritable cavall de batalla està en els dispositius dedicats de forma específica a aquesta funció. Gemstar va comprar les dues empreses que fabricaven els dos dispositius de lectura d'e-books més prometedors, el Softbook Reader i el Rocket de Nuvomedia. Però tots dos, juntament amb el REB de la mateixa Gemstar, van passar a millor vida i van deixar un panorama prou desolador.

Ordinadors de butxaca

El fracàs d'aquests aparells per a llegir llibres electrònics, que per la grandària i el pes no eren molt més manejables que un ordinador portàtil, ha deixat l'escenari en mans dels PC portàtils i, sobretot, les PDA. En una tendència creixent a la integració (amb telèfons mòbils com a petits ordinadors, que a més fan fotos i es connecten a Internet), els usuaris prefereixen utilitzar l'equip que ja usen per a llegir llibres electrònics abans que comprar i carregar-se un altre dispositiu afegit.

Hi ha desenes de programes que faciliten la lectura de textos als ordinadors de butxaca, així com innumerables llocs web que venen llibres electrònics o que disposen de descàrregues gratuïtes. eReader, per exemple, ofereix milers de títols electrònics i un programa lector adaptat a tots els sistemes operatius per a PDA, així com per a Windows i Mac OS.

NAVEGAR A LA CARTA

Llibres gratis
http://www.columbia.edu/cu/lweb/eresources/ebooks/
  Més de 10.000 llibres electrònics per descarregar gratuïtament, encara que només hi ha uns pocs en espanyol. Manybooks.net també disposa d'una bona col.lecció de llibres electrònics i molts més en espanyol.

  De botigues
www.ebooks.com
Per a buscar entre milers de llibres electrònics agrupats per categories. També amb un ampli catàleg: eBookAD.com, eBookMall.com i, en espanyol, Farenheit i Liberuned.com (Llibreria de llibres digitals de la UNED).

  Programes per a la PDA
www.palmsource.com
El directori d'aplicacions conté un gran nombre de programes per a agendes electròniques amb sistema operatiu Palm OS, entre les quals diversos lectors de documents i e-books. Per a Pocket PC i en espanyol: Todopocketpc.com

El que encara ha d'arribar

El poc èxit dels dispositius ad hoc per a llegir llibres electrònics no ha minat els esforços de la indústria per a trobar el maquinari o hardware ideal.  L'últim a provar èxit ha sigut Sony, que en aliança amb E Ink va llançar l'any passat Sony Librié, la pantalla del qual mostra els textos digitals amb tinta electrònica. Al contrari que les pantalles LCD, la pel.lícula de plàstic laminat sobre la qual floten les micropartícules negres i blanques (la tinta electrònica) no emet llum per a mostrar la imatge i, per tant, és més descansat per a la vista i consumeix molt menys, perquè una vegada carregades, les partícules no requereixen electricitat per a mantenir una imatge visible des de qualsevol angle.

Aquest dispositiu, com molts altres, té una memòria interna que es pot ampliar mitjançant targetes. Aquí, en els suports que emmagatzemaran la informació, e-books o qualsevol altre tipus d'arxius (fotos, vídeos, etc.), el futur pròxim també té alguna cosa a dir. Més que el suport mateix, tipus CD o DVD, la revolució vindrà per la capacitat: en el HVD (Holographic Versatile Disc), que ja es prepara als laboratoris, cabran 1.600 gigabytes (780 milions de pàgines de text, un any i mig de música o 1,6 milions de fotografies) gràcies al fet que permet aprofitar tota la superfície del volum físic del disc, en comptes de només la superfície.


Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto