Sexualitat: La menopausa, fi de la vida sexual?

La transició entre l'estat reproductor i no reproductor de la dona com a conseqüència de la finalització de la funció ovàrica és conegut com a climateri. En aquest període es diferencien tres estadis: la premenopausa, la menopausa i la postmenopausa. Per tant, en sentit estricte, la menopausa és l'etapa en què cessen definitivament les hemorràgies cícliques quan es culmina la modificació en la producció dels òvuls d'hormones femenines (estrògens i progesterones). Això significa que finalitza la capacitat reproductiva, però de cap manera no cessa l'activitat sexual, ni en desig ni en capacitat de gaudi.

  El canvi, sens dubte qualitatiu, es manifesta de forma neurovegetativa amb l'aparició de sufocacions, suors, palpitacions, vertígens, marejos i cefalees o dolors de cap. També origina modificacions somàtiques per la disminució de col.lagen, amb la qual cosa la pell perd textura i elasticitat. Pot començar així un procés d'osteoporosi, la distribució del greix és diferent i es té més tendència a la hipertensió, a la diabetis i al colesterol. A més, produeix trastorns del son, atròfia genital i sequedat vaginal.

Aquests símptomes són comuns a la major part de les dones, però a més, i depenent de cada una, la menopausa pot comportar alteracions psíquiques i dificultats socials. Que siguen més o menys pronunciades, i més o menys traumàtiques, depèn de la percepció que cada dona té de la seua vida. Els capítols de plor fàcil, més susceptibilitat, irritabilitat, dificultat de concentració i de memòria, ansietat, augment de sensació de fatiga, i augment o disminució del desig sexual, són conseqüència de l'etapa que s'emprèn. Del que es tracta és de convertir-la en un període gratificant, positiu i complet. En aquest sentit, viure amb satisfacció la sexualitat és important perquè deixar de ser reproductora no implica deixar de sentir desig sexual i plaer, ni la incapacitat per a oferir-ne.

La sexualitat neix amb la vida i mor amb aquesta

La sexualitat és una capacitat inherent a la persona que s'adequa al moment evolutiu i a les circumstàncies específiques. Està lligada a la necessitat d'estimar i que ens estimen, i a la necessitat de sentir plaer i de fer-ne sentir. I ni per a estimar ni per a sentir hi ha límit d'edat. És cert que durant el període del canvi corporal, hormonal i psicològic que suposa la menopausa es poden manifestar símptomes que incideixen directament en l'apetència d'entrar en el joc sexual. La sequedat vaginal, les sufocacions, les cefalees o l'insomni no són els millors companys del desig, però només han de ser impediments circumstancials i de fàcil remei gràcies a gels, cremes i altres fàrmacs. Són altres símptomes els més difícils de resoldre. Tots aquells que afecten el món interior de la dona, menys evidents però més determinants, i la superació dels quals dependrà molt de com en altres èpoques de la vida s'han afrontat les dificultats.

Un període de dificultats i oportunitats

La menopausa no és l'element determinant que puga produir un canvi en la vida sexual de la dona, però sí que és un procés de canvi en què sorgeixen dificultats.

• Si al llarg de la vida, davant de les alteracions de l'ànim, la irritabilitat, l'enuig, el cansament o l'ansietat, hem reaccionat amb respostes de baralla, en especial amb les persones que més estimem i tenim pròximes, o ens hem aïllat i tancat en nosaltres mateixes, remugant i consumint-nos més i més en el nostre propi enuig i dolor, la menopausa és un bon moment per a canviar aquesta forma de procedir.
• La menopausa posa en evidència que hem superat la maduresa, i que estem vives i podrem emprendre la vellesa. És cert que els greixos comencen a distribuir-se de forma diferent pel nostre cos, perdem la cintura i guanyem en abdomen, però amb una mica d'exercici no té per què anar a més. Es fa present el pèl moixí al bigot i la barbeta, però té fàcil solució depilatòria. Apareixen els cabells blancs i les arrugues, que poden ser, veritablement, molt bells.
• És una etapa que pot coincidir amb la marxa dels fills i les filles de la llar, fet que pot donar lloc a una sensació d'inutilitat, soledat i buit. Si ja no es pot desenvolupar com a mare i com a dona, creu que no compleix el "model" exigit per la societat i la desorientació i la manca de sentit de la seua vida poden aparèixer. Però també dóna l'oportunitat de convertir-se en una bona amiga dels fills i en una bona àvia.
• En aquest període concret i per l'edat de la dona, caldrà tenir en compte també com s'està desenvolupant la seua relació de parella, en cas que hi hagués, o com està vivint l'absència d'aquesta. Si no hi ha una relació harmònica, aquesta etapa significarà, probablement, un punt d'inflexió cap a una menor activitat de jocs sexuals. En termes generals, aquesta activitat sexual decreix considerablement en les dones solteres, vídues o separades.
• No són tan rares, i cada dia ens en trobem més, les dones per a les quals la menopausa significa un canvi en positiu en la vida sexual perquè ha suposat alliberar-se del risc constant que mantenien a una possible maternitat no volguda, ja que pels motius que fossen, no feien ús de mesures de prevenció d'embarassos.
• En definitiva, la menopausa és un moment crucial que cal aprofitar per a fer una aturada i reflexionar. L'adéu a una etapa reproductiva que ha ocupat molts anys de la nostra vida i l'obertura d'un nou camí es poden fer i s'han de fer amb confiança i il.lusió.

Relacions d'aquest contingut