Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Planxes elèctriques de cuina: Només dues aproven en seguretat

La possibilitat de patir cremades en agafar les empunyadures és l'únic aspecte que penalitza aquestes graelles, que permeten cuinar d'una manera sana i saborosa

  S'han analitzat set planxes elèctriques de cuina que costen des de 35 euros (BJM) fins a 84 euros (Fagor). Precisament, van ser aquestes dues planxes les úniques que van superar totes les proves de seguretat. La millor relació qualitat-preu és BJM, una bona planxa que disposa de la major superfície de cocció encara que va ser la pitjor valorada en la prova d'ús efectuada per consumidors. Fagor, la més cara, es revela com una opció interessant per a qui prioritza en l'elecció el criteri de la qualitat, i va ser la millor en la prova d'ús.

Aquestes planxes de cuina permeten preparar plats saborosos sense a penes oli de fregir (es redueix la ingesta de greix i de calories) i minimitzen la pèrdua de nutrients que causen altres tècniques culinàries. A més, són fàcils d'usar i de netejar, per la qual cosa cada vegada s'utilitzen més.

Les set graelles estudiades són d'alumini i tenen una superfície composta per una làmina metàllica revestida amb substàncies polimèriques perquè siga possible cuinar amb poc o gens d'oli sense que els aliments s'hi enganxen.

El laboratori va comprovar que ni tan sols a altes temperatures el recobriment de la planxa desprenia substàncies tòxiques que puguen contaminar els aliments.

La seguretat, la clau

Les set graelles van ser sotmeses a proves de seguretat molt exigents, que només BJM i Fagor van superar en conjunt. Les anses van demostrar ser prou aïllants i arribar a una temperatura molt per sota del que indica la norma, encara que la reglamentació va més enllà i tampoc permet que siga possible el contacte de les mans amb zones de risc (com ara la superfície de la placa) quan se subjecta l'empunyadura. En aquesta prova van fallar Delonghi, Ariete, Princess, LeBonVivant i Ufesa, on zones molt calentes de la placa queden prop dels dits que subjecten els agafadors.

Es va comprovar que les planxes reflectissen totes les marques i indicacions establertes per a aquest tipus d'aparells, que no fos possible accedir amb els dits a parts amb càrrega elèctrica, que el corrent de fuga i la rigidesa dielèctrica no superen els màxims establerts, el comportament que tenen davant d'un funcionament anormal, la resistència de les anses al foc i als corrents superficials, que no es moguen en ser collocades sobre un pla inclinat de 10º, la seua resistència mecànica, i que les empunyadures i les anses no s'afluixen amb un ús normal. Quant a les anses, les de les set són bones aïllants de la calor, per a la qual cosa utilitzen plàstics i/o acer. També les set disposen de termòstat que apaga i encén l'equip perquè la placa es mantinga a la temperatura desitjada, i un llum per a saber quan es troba en funcionament.

Els set cables se separen de la planxa corresponent, fet que en facilita la neteja encara que, segons sembla, impedeix el còmode sistema recollidor de cables. El més llarg i que més llibertat ofereix a l'hora de collocar la placa lluny d'un endoll és el cable de Princess, amb 260 centímetres, mentre que els altres tenen una longitud molt inferior: des de 111 cm (BJM) fins a 125 cm (Fagor).

Delonghi, Ariete, Fagor i BJM disposen d'un eficaç dipòsit on es recull el greix i les restes dels aliments, aspecte que en facilita la neteja. Altres accessoris són la tapa transparent que incorporen Delonghi i Ariete (eviten esguitades), les agulles de Delonghi per a l'elaboració de broquetes, la safata per a servir menjar de BJM i les espàtules de fusta de Fagor, Princess, LeBonVivant i Ufesa, per a evitar que es ratlle la superfície.

Prova pràctica

Onze usuaris van provar aquestes planxes seguint les recomanacions dels manuals i van puntuar diversos aspectes de l'1 al 5. L'objectiu era comprovar com es comporten aquestes plaques en les diverses circumstàncies que en depara l'ús quotidià a la cuina. La que va demostrar un comportament millor va ser Fagor. La que més ràpid escalfa és Fagor (tarda 4 minuts), seguida d'Ariete (4 minuts i 15 segons), i la més lenta a escalfar-se va ser BJM (6 minuts i 30 segons). Fagor va ser també la millor en homogeneïtat de l'escalfament de la superfície, amb un 5 sobre 5, seguida de Princess amb 4,7 punts. Ufesa i BJM van ser les pitjors en aquest apartat. D'altra banda, Delonghi i Ariete van suspendre en facilitat d'ús i netedat pels excessius accessoris desmuntables que té. En general, les plaques que tenen la superfície ondulada van resultar més difícils de netejar que les llises. El manual d'instruccions menys útil va ser el de BJM, i el més complet el de Fagor. D'altra banda, les set graelles van fallar en la claredat de l'indicador de desconnexió automàtica. Fagor va obtenir també la millor puntuació en les instruccions per a un primer ús, aspecte en el qual van fallar LeBonVivant, BJM, Ariete i Princess.

Els usuaris van valorar molt positivament l'existència de dipòsit per a recollir greix i restes, especialment el de Fagor, encara que els de Delonghi, BJM i Ariete també van merèixer bones qualificacions. Quant a la seguretat, els usuaris van considerar Delonghi i Ariete com les més segures i van suspendre BJM i Princess perquè van entendre que no reunien els requisits exigibles, un fet que, com es va comprovar en la prova de laboratori, no es corresponia amb les prestacions objectives de BJM, una de les dues que aproven en seguretat. BJM (2,8 punts sobre 5) és l'única que no va aconseguir l'aprovat en la nota final de l'examen efectuat pels consumidors. Ufesa (3 punts) i LeBonVivant (3,1 punts) es queden en el suficient, sobretot per no obtenir bones valoracions en aspectes tècnics. Ariete (3,4 punts), Delonghi (3,5 punts) i Princess (3,3 punts) s'hi van situar un poc per sobre.

La millor en la prova d'ús va ser, amb diferència, Fagor, per aconseguir com a nota final 4 punts sobre 5, que a més dels elements exposats anteriorment va ser molt ben valorada pel seu disseny, que els usuaris van definir com a "modern".

Manuals i indicacions

Delonghi i Ufesa són les dues úniques planxes de cuina estudiades que indiquen -com és preceptiu- la posició d'apagada amb un zero, i no amb la paraula "off" o amb un pictograma el significat del qual pot ser desconegut per als consumidors. Princess no va indicar adequadament en el seu manual que només un equip tècnic pot substituir el cable.

Els documents de garantia d'Ariete i Princess no són correctes, el primer per estar íntegrament en italià i el segon per estar pèssimament traduït i perquè ofereix només un any de cobertura, en comptes dels dos d'obligatoris. Això no obsta perquè tots els equips estiguen protegits durant els dos anys que fixa la Llei de Garanties de Béns de Consum de 2003.

I, encara que no arriben a incomplir la normativa, seria desitjable que Princess, LeBonVivant i BJM incloguessen informació sobre un primer ús de la graella, perquè no ho fan. BJM tampoc no parla de la neteja i el manteniment, ni incorpora receptes. Destaquen positivament Fagor i Ufesa per ser les úniques que fan referència a aspectes mediambientals.

Potència, grandària i pes

Com més alta siga la potència d'una planxa de cuina més possibilitats de cocció té l'usuari, i, evidentment, més electricitat consumeix l'equip a ple rendiment.

 La potència reconeguda d'aquestes planxes va variar des dels 1.300 W de Delonghi fins als 1.600 W d'Ariete, per bé que no en tots els casos aquesta dada es va correspondre amb la realitat: la norma permet una desviació fins d'un 10% per defecte i fins d'un 5% per excés entre la potència indicada i la real, però Princess funcionava amb un 23% menys de potència del que anunciava (és a dir, amb més del doble de la desviació permesa) i LeBonVivant va donar un 11% menys.

Quant a les dimensions, hi ha la paradoxa aparent que la planxa amb la superfície útil més reduïda (Fagor, amb 837 cm2) és el doble de gran que Princess (46x25,5x4,5 cm), la que menys ocupa. La més gran (i per tant més incòmoda de guardar) és Delonghi, que ocupa gairebé tres vegades més que la més petita (Princess).

Superfície útil: la que ofereix més superfície aprofitable per a cuinar és BJM, amb un 74% més que la de la més petita (Fagor).
També són molt diferents quant al pes: des dels poc més de dos quilos d'Ufesa i LeBonVivant fins als més de quatre quilos d'Ariete i Delonghi.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto