Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Miscel-lània

Λ

Geocaching: La recerca del tresor al segle XXI

L'ús de les noves tecnologies i l'afició a la muntanya es combinen en un joc que guanya adeptes

  Les activitats relacionades amb la muntanya tenen cada dia més adeptes. Són, sens dubte, una forma d'oci barat, estimulant i que enganxa, al qual també han sucumbit les noves tecnologies creant un joc a mitjan camí entre l'esport i l'aventura. Es tracta de la recerca del tresor versió segle XXI, i es coneix amb la paraula anglesa geocaching, que significa una cosa així com 'trobar amagatalls en la naturalesa'. La base és simple: una persona amaga un objecte, anota les coordenades, les publica en un portal web i repta els excursionistes a trobar-lo amb l'ajuda d'un GPS en un amagatall que pot estar en qualsevol part del món.

Algú amaga un tresor

El joc comença quan una persona amaga un objecte en un lloc i en publica la localització en coordenades (longitud i latitud) en una pàgina web creada a l'efecte. Una de les més populars anuncia més de 8.000 tresors amagats en 210 països, classificats de tal forma que es pot triar la regió o la comunitat on es vol buscar. El tresor pot prendre formes molt diverses, però sempre disposarà d'un llibre de visites. De fet, aquest pot ser en si mateix l'objecte de la recerca i el guanyador hi pot afegir un comentari. Però també pot ser una moneda, un llibre, un dibuix o fins i tot, en "partides" de nivells molt alts, objectes de valor: una entrada a un concert, programes informàtics, un aparell electrònic... encara que l'experiència diu que en aquesta activitat el millor regal és haver aconseguit arribar a on marcava la creu.

Per tal que els altres ho busquen

Com en tots els jocs, en el geocaching hi ha diferents nivells. Els que s'inicien en l'aventura poden buscar una de les rutes senzilles, que són la majoria, cap a un punt assequible on descobrir el tresor. Aquests reptes són veritables excuses per a convertir una excursió familiar en alguna cosa especial i educar així en l'oci alternatiu els més joves.

A mesura que el participant es familiaritza amb l'estratègia i el maneig del GPS, i també amplia la seua experiència en el senderisme i en la muntanya, pot arribar a llocs més difícils que exigeixen escalar, caminar durant llargues jornades, dominar habilitats espacials d'interpretació de mapes i fins i tot fer incursions espeleològiques.
El joc pot veure's complicat també per la manera de plantejar la incògnita de l'amagatall. Hi ha diferents modalitats: potser les coordenades només marquen el punt neuràlgic des d'on s'han de seguir una sèrie de pistes naturals o només porten a un primer amagatall que anuncia el següent.

I ho troben

Per a aconseguir el tresor és bàsic interpretar les coordenades, perquè aquesta és l'essència del joc, però no s'han de menysprear altres elements que també serveixen de gran ajuda, com ara mapes topogràfics, brúixoles, telèfons mòbils, calçat còmode, roba de pluja, cantimplora... i el sentit comú. Cal ser conscient que les distàncies sobre el paper on es marca la X amb les coordenades es veuen en línia recta, però la pràctica consisteix a anar a la muntanya, és a dir, enfrontar-se a una orografia de latituds i altituds canviants. Tampoc no convé menysprear la destinació, perquè el GPS té un cert marge d'error -fins a 100 metres-, per la qual cosa acostar-se a menys d'un quilòmetre del final és relativament senzill, però trobar el punt exacte depèn de la sagacitat de qui busca el tresor. Aquest últim tram portarà complicacions amb les quals cal comptar per a calcular el temps de recerca final. Quan es troba el tresor, cal obeir les indicacions que l'acompanyen: col.locar un altre objecte al seu lloc, tornar al seu lloc el tresor, escriure una salutació respectuosa en el "llibre de visites", deixar l'amagatall tal com es va trobar perquè el joc continua...

El GPS, la clau del joc

El sistema global de posicionament (GPS, per les sigles en anglès) està basat en senyals de ràdio emeses per una constel.lació de 21 satèl.lits actius, posats en òrbita al voltant de la Terra a 20.000 quilòmetres d'altitud. El sistema, que té com a titular el Departament de Defensa nord-americà, és d'accés públic i permet el càlcul de coordenades per a determinar amb precisió un lloc. Per a fer-ho és necessari disposar d'un receptor que reconeix el satèl.lit que ha emès el senyal, determina el temps que ha tardat el senyal a arribar i així calcula la distància que el separa d'aquell. Una vegada que el terminal GPS ha contactat amb quatre satèl.lits -encara que per a una informació bàsica n'hi ha prou amb tres- és capaç de fixar la posició i l'alçada triangulant la posició de cadascun. L'habilitat de l'ús del terminal s'adquireix amb l'experiència, per això aquest joc és també una manera d'entrenament eficaç.

Les regles del joc

  • Es tracta d'un joc en la naturalesa, per la qual cosa els qui s'hi acosten l'han de respectar. Els tresors enterrats no són considerats com a tals, cal camuflar-los però mai cavar en la terra per a amagar-los o trencar branques d'arbres.
  • No es poden aprofitar les vacances per a amagar tresors en un lloc recòndit si no tenim la possibilitat d'oferir les coordenades ni de retornar a l'enclavament en el cas que el tresor no es trobe o les alteracions de l'entorn en dificulten la recerca.
  • Tampoc no és vàlid, i els vertaders geocachers així ho entenen, amagar tresors en zones privades, militars, vies de tren o aeroports.
  • Si es troba el tresor i s'agafa, cal deixar alguna cosa a canvi.
  • S'han d'aplicar les normes del muntanyenc: no s'ha de caminar sense companyia i és important avisar a casa de l'hora de la tornada. També convé aconseguir un terminal GPS resistent, dissenyat especialment per a anar al camp i suportar cops.
  • Quan es troba un tresor convé fer saber a l'amo les condicions en què es va trobar.

Un exemple: Mar d'oliveres

Adreça GPS: N 37° 45.413 W 003° 54.365 (UTM: 30S E 420185 N 4179227)

Dificultat: fàcil

Terreny: senzill

Es va pujant un pendent mitjà i en alguns llocs hi ha gran densitat d'arbustos i de terra una mica rocosa, però no es troba lluny d'on aparquem el vehicle (uns 500 metres), en l'àrea de l'ermita de Santa Ana, a Torre del Campo (Jaén).

La caixa conté, a més de bolígraf i llibreta de visites:

  • 3 ninots petits.
  • una bola d'acer.
  • una pilota de goma.
  • diverses monedes (no actuals).
  • un cadenat.
  • un obridor.

Al lloc del tresor, mirant cap al nord tenim la vall del Guadalquivir, limitada per les discretes elevacions de Sierra Morena (la franja de muntanyes fosques). A sota nostre, les poblacions de Torre del Campo (dreta) i Torredonjimeno (esquerra), a manera de gegantins vaixells en la mar d'oliveres.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto