Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Minicentrals hidràuliques: Una alternativa complementària i renovable

Les divergències sobre el seu impacte ambiental i les traves administratives frenen l'expansió d'una font d'energia neta

  Les energies renovables són l'alternativa ecològica a l'ús de combustibles fòssils com el carbó o el petroli, ja que no s'esgoten, no redueixen els nostres recursos i no contaminen. Dins d'aquest context, les minicentrals hidràuliques constitueixen una opció més que, com no podia ser d'una altra manera, compta amb tants defensors com detractors. Les minicentrals hidràuliques es distingeixen de les grans pel fet que utilitzen la força dels cabals dels rius per a produir energia. A Espanya s'entén per minicentral hidràulica aquella que té una potència instal.lada igual o inferior a 5 megawatts (MW), mentre que a Europa se sol considerar com a central petita aquella que no sobrepassa els 10 MW. A més del màxim de potència que ofereixen, una altra de les característiques diferenciadores és que aprofiten els salts o desnivells d'un curs d'aigua per a produir energia, mentre que les 'germanes grans' se serveixen de grans quantitats d'aigua i una gran infraestructura (pantans, preses, canals de derivació i la instal.lació de grans màquines) per a fer-ho.

Com funcionen?

  L'aigua, quan passa per turbines a gran velocitat, provoca un moviment de rotació que es transforma en energia elèctrica per mitjà de generadors. Encara que hi ha una gran varietat d'instal.lacions, les minicentrals hidràuliques es poden classificar en dos grans tipus: de regulació i fluents. Les centrals de regulació poden emmagatzemar grans quantitats d'aigua mitjançant un embassament, més propi de grans centrals. Per això, són més comuns les de tipus fluent, on no hi ha embassament i és la força del cabal el que compensa el petit desnivell.

Postures enfrontades

La crítica per l'impacte ambiental sobre el lloc en què se solen emplaçar, els cursos alts dels rius, ha sigut una altra de les raons per les quals s'han estroncat. Així, per exemple, diferents informes elaborats per l'Associació per a l'Estudi i Millora dels Salmònids (AEMS-Ríos con Vida), amb la col.laboració de biòlegs i tècnics d'algunes comunitats autònomes, mostren l'efecte barrera, que impedeix el pas de peixos i l'explotació de cabals com alguns dels seus inconvenients, i denuncien que la major part de les escales que salven les preses no funcionen. No obstant això, des d'aquesta associació s'assegura "percebre una preocupació creixent dels promotors de minicentrals pels impactes ambientals".

Per la seua banda, els seus defensors minimitzen els possibles inconvenients. Des d'Iberdrola s'assegura que estan sotmeses a rigorosos controls mediambientals per part de les autoritats. L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) considera que l'estat actual de la tecnologia ha permès que l'impacte ambiental siga mínim. Així mateix, diversos estudis confirmen la bondat d'aquesta energia renovable. En l'any 2000, l'IDAE, el Centre d'Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), l'Associació de Productors d'Energies Renovables (APPA) i els òrgans competents de cinc governs autònoms -Aragó, Catalunya, Galícia, Navarra i el País Basc-, concloïa en un estudi que la minicentral hidràulica era l'energia més respectuosa amb el medi ambient, i assenyalava que 1 quilowatt / hora (Kwh) minihidràulic és 300 vegades més net que 1 Kwh de lignit. Hidronorte, una empresa que disposa de més d'una desena de minicentrals a Espanya, va encarregar a una consultora independent, en col.laboració amb la Universitat de Vigo, un Programa de Vigilància Ambiental que reflectís l'impacte de la seua central de Fecha sobre el riu Tambre a Santiago de Compostel.la. L'estudi va confirmar que la central no causava cap efecte negatiu sobre la vegetació i la fauna piscícola de la zona, i que les aigües no presentaven indicis de contaminació.

A més de les crítiques ecologistes, els llargs procediments administratius i els grans esforços necessaris per a posar en marxa una minicentral hidràulica en frenen l'expansió, i encara que els seus promotors assumeixen els problemes, reclamen que l'Administració fomente aquesta energia. Moltes d'aquestes infraestructures són propietat parcial o total de l'Estat i la seua posada en marxa exigeix una concessió administrativa per concurs públic. L'Associació de Productors d'Energies Renovables (APPA) ha comptabilitzat que amb impactes ambientals mínims encara es podrien explotar uns 450 MW minihidràulics a Espanya, i asseguren que "existeixen 173 preses de l'Estat que ja estan construïdes -per tant, amb l'impacte ambiental ja produït- i a les quals es podria treure un aprofitament energètic. Però ni tan sols aquestes surten a concurs". L'IDAE, per la seua banda, insisteix en la necessitat d'harmonitzar els criteris mediambientals de les diferents comunitats autònomes i l'Administració General de l'Estat per a l'autorització de nous aprofitaments hidroelèctrics.

Avantatges i inconvenients de l'energia hidràulica

Avantatges sobre altres fonts d'energia:

  • Disponibilitat: el cicle de l'aigua el converteix en un recurs inesgotable.
  • Energia neta: no emet gasos "hivernacle", ni provoca pluja àcida, ni produeix emissions tòxiques.
  • Energia barata: els seus costos d'explotació són baixos, i la seua millora tecnològica fa que s'aprofite de manera eficient els recursos hidràulics disponibles.
  • Treballa a temperatura ambient: no calen sistemes de refrigeració o calderes, que consumeixen energia i, en molts casos, contaminen.
  • L'emmagatzemament d'aigua permet el subministrament per a regadius o la realització d'activitats d'esbarjo.
  • La regulació del cabal controla el risc d'inundacions.

Inconvenientes:

  • La construcció i posada en marxa requereix inversions importants. A més, els emplaçaments on es poden construir centrals hidroelèctriques en bones condicions econòmiques són limitats.
  • Les preses es converteixen en obstacles insalvables per a espècies com els salmons, que han de remuntar els rius per a fer la posta. Per la seua banda, els embassaments afecten els llits, provoquen erosió, i incideixen en general sobre l'ecosistema del lloc.
  • Empobriment de l'aigua: L'aigua embassada no té les condicions de salinitat, gasos dissolts, temperatura, nutrients, i la resta de propietats de l'aigua que flueix pel riu. Els sediments s'acumulen a l'embassament, per la qual cosa la resta del riu fins a la desembocadura acaba empobrint-se de nutrients. Així mateix, pot deixar sense cabal mínim el tram final dels rius, especialment en èpoques seques.
  • Els emplaçaments hidràulics solen estar lluny de les grans poblacions, per això és necessari transportar l'energia elèctrica produïda a través de costoses xarxes.

Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto