L'asseguradora no li volia abonar les despeses de la defensa jurídica contractades prèviament

Una empresa va contractar una assegurança de defensa jurídica que garantia l'assistència per advocats i procuradors enfront de les reclamacions derivades de l'activitat. Segons la pòlissa, l'assegurat podia designar lliurement l'advocat i el procurador de la seua elecció, sempre que els professionals fossen necessaris per a la defensa dels seus interessos. Va resultar que l'empresa assegurada va contractar un advocat i un procurador per a un judici penal en un litigi qualificat com a falta en comptes de delicte. La companyia d'assegurances es va negar a abonar al seu assegurat les despeses d'advocat i de procurador perquè en els judicis de falta no és obligada la intervenció d'aquests segons la llei. En la sentència del 19 d'octubre de 2004, l'Audiència de Terol va establir que poden arribar a sorgir dubtes lògics sobre quan la intervenció és o no necessària i va donar la raó a l'assegurat. Per al tribunal, qui ha de jutjar si és o no necessari ser assistit per aquests professionals davant de qualsevol reclamació judicial és l'assegurat, perquè per a això i no per a una altra cosa va concertar el contracte. I condemna la companyia a pagar les despeses d'advocat i procurador, amb els límits pactats en la pòlissa.

Relacions d'aquest contingut