Les manies: Ritus que esclavitzen

  A qui no li ha assaltat mai la mania de no trepitjar les línies de les rajoles quan passeja pel carrer? Fixar-se en les matrícules dels cotxes, comptar files de butaques, tornar una vegada i una altra a comprovar si les aixetes no gotegen, si el llum està apagat o la porta ben tancada... Totes són petites manies que portades a un extrem es poden convertir en un problema seriós per a qui les sofreix i per a la seua relació amb qui l'envolten. De tenir una tendència extravagant es pot passar a estar sotmès a conductes compulsives, és a dir, a sentir una necessitat imperiosa de fer una acció més enllà de la pròpia voluntat.

L'existència de certes manies és un fet normal. El problema sorgeix quan comencen a coartar el temps i l'estabilitat de la persona i la convivència amb ella esdevé problemàtica. La comprovació del gas no és negativa, però fer-ho tres, quatre vegades o més, fins i tot després de veure que no era obert, comença a ser per a la persona un problema cada vegada més angoixant. De fet, aquestes manies solen anar acompanyades d'altres de semblants, per la qual cosa la vida quotidiana acaba omplint-se de comportaments ritualitzats.

La primera persona sorpresa i molesta pel ritual de les manies és la que les té. No s'explica per què li succeeix ni d'on li vénen. Sent que no pot viure sense sotmetre's a aquests rituals i sap que n'és esclava. Per què s'ha convertit en una maniàtica? En uns casos deriva de personalitats obsessives, de motius inconscients o d'hàbits culturals apresos, però la major part de les vegades no s'arriba a saber per què es pateixen. El que sí que és comú és un cert grau de rigidesa en l'estructura de la personalitat, una rigidesa que pot arribar a turmentar la persona i a dificultar-ne les relacions socials. Si es preguntés al maniàtic per quina raó ho fa, quin és l'objecte dels seus actes, no sabria contestar. Però sí que és conscient que només es queda tranquil si compleix amb el seu ritu, perquè només així calma l'ansietat. El que ocorre és que també aconsegueix fer sortir de polleguera els qui l'envolten, que sofreixen la seua ansietat però no la calmen.

Hi ha persones o moments de la vida més proclius a les manies?

Sembla que les manies o els rituals de comportament són més freqüents:

• En persones primàries i d'escàs nivell cultural -i no és sempre el mateix tenir estudis, fama o nivell econòmic que tenir cultura-, els amulets, les estampetes, els gestos estereotipats poden determinar-ne els actes.
• En persones grans. A mesura que una persona es va sentint gran, el temor de la mateixa inseguretat l'impulsa a aferrar-se a hàbits rígids, que es converteixen en inflexibles: l'hora de menjar, la de llegir, la de passejar, la de...
• Les persones acostumades a viure soles s'han anat elaborant el seu propi espai vital infestat de costums, usos i hàbits. Mentre no es posen en comú per mitjà de la convivència circumstancial o contínua amb una altra o altres persones, no hi ha problema. Però per a conviure cal la flexibilitat i renunciar una mica als propis costums.
• Persones molt ordenades, perfeccionistes i proclius a l'escrúpol en el treball poden convertir un bon hàbit en comportaments inflexibles, és a dir, en manies.
• Les persones extravagants solen tenir les seues rareses, però no tenen per què ser manies, i menys encara patològiques.

Hi ha manies o rareses més freqüents que d'altres?

Gairebé es podria dir que hi ha tantes com tipus de persones. Però si calgués fer algun tipus de classificació, es farien presents la imposició exagerada d'ordre, la neteja, els escrúpols, la necessitat de seguretat i el perfeccionisme.

• Manies relacionades amb l'ordre
  • Necessitat que totes les coses de la casa estiguen al seu lloc. L'ordre a la casa és positiu, però quan es comprova i s'exigeix que cada objecte ocupe el seu espai, i si no ocorre així se sofreix ansietat i conflicte, es pateix una mania.
  • La tendència a col.locar els objectes de manera simètrica i alineada.
  • La preocupació per fer recomptes una vegada i una altra, per la necessitat de numerar i classificar.
  • La rigidesa extrema amb la puntualitat pròpia i aliena.
• Manies al voltant de la neteja, els escrúpols i la salut.
  • Por irracional d'emmalaltir que condueix a prendre precaucions exagerades, de visitar herbolaris, d'anar a metges per símptomes lleus, de consultar curanderos, de protegir-se amb temor dels corrents, dels contagis, de tot el que es veu com un perill.
  • Necessitat de rentar-se contínuament les mans o la boca.
  • Temor de tocar coses que hagen tocat els altres.
  • Aversió a donar la mà a altres persones.
  • Costum compulsiva de netejar una vegada i una altra la casa.
  • Por exagerada de contaminar-se amb productes alimentaris i els seus components.
  • Fàstic de les pròpies secrecions corporals.
• Manies relacionades amb la seguretat
  • Tendència a comprovar una vegada i una altra que portes, finestres, aixetes, claus, llums estan tancats o apagats degudament.

Com se sap si una persona pateix una mania patològica?

El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals de l'American Psychiatric Asociation assenyala uns criteris per al diagnòstic del trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat relacionat amb els ritus compulsius.

L'aparició de quatre o més dels símptomes següents pot ser motiu de consulta a un professional:

• Preocupació pels detalls, les normes, les llistes, l'ordre, l'organització o els horaris fins al punt de perdre de vista l'objecte principal de l'activitat.
• Perfeccionisme que interfereix en l'acabament de les tasques. S'és incapaç d'acabar un projecte perquè no es compleixen les pròpies exigències.
• Dedicació excessiva al treball i a la productivitat excepte a les activitats d'oci i les amistats (no atribuïble a necessitats econòmiques evidents).
• Excessiva tossuderia, escrupolositat i inflexibilitat en temes de moral, ètica o valors. 5
• Incapacitat de llançar els objectes gastats o inútils, fins i tot quan no tenen un valor sentimental.
• Recel per delegar tasques o treballs en altres, llevat que aquests se sotmeten a la seua manera de fer les coses.
• Parquedat en les despeses pròpies i alienes; els diners es consideren com una cosa que cal acumular en previsió de catàstrofes futures.
• Rigidesa i obstinació de caràcter.

Relacions d'aquest contingut