El maltractament psicològic: Un problema per a les dones, no de les dones

  El maltractament psicològic es basa en comportaments intencionats, executats des d'una posició de poder i encaminats a desvalorar, produir dany psíquic, destruir l'autoestima i reduir la confiança personal. El seu patiment porta a la despersonalització, alhora que genera la dependència de la persona que els infligeix. El maltractador hi fa servir insults, acusacions, amenaces, crítiques destructives, crits, manipulacions, silencis, indiferències i menyspreus.

En l'esfera privada, encara que els homes també en pateixen, les dones en són les víctimes majoritàries. Així mateix, té lloc en la relació dels pares amb els fills, en què s'ha detectat un increment del maltractament dels fills sobre els progenitors, com a conseqüència d'una educació cada vegada més permissiva i de l'ús de la violència en els conflictes del món dels adults. En l'àmbit públic, el maltractament psicològic està present en el món laboral, fet que es coneix com "mobbing" o assetjament laboral, i en l'escolar, anomenat "bullying" o maltractament entre alumnes.

La dona, víctima principal

Els maltractaments psicològics són un fenomen vell. El que resulta nou és la denúncia que se'n fa com a problema social. En pateixen dones de totes les edats, grups socials i econòmics, cultures i països. La gran incidència que tenen, la gravetat de les seqüeles, l'alt cost social i econòmic i, especialment, la degradació que produeix la violació del dret de les persones a ser tractades com a tals i al respecte que mereix tota existència humana, els converteixen en una qüestió de gran rellevància pública.

No són tan visibles ni manifestos com els físics. De fet, moltes vegades la mateixa víctima no n'és conscient fins que no sofreix una agressió corporal, però les conseqüències que tenen poden ser més greus i duradores en el temps.

Les agressions continuades, tant verbals com no verbals (el silenci, la indiferència, els gestos...), creen una relació sinistra de dependència entre el maltractador i la víctima. Tots dos acaben necessitant-se. La víctima, perquè sola sent que no és ningú i la por i l'angoixa la paralitzen; i el maltractador, perquè sent que és algú per mitjà de la dominació que exerceix. La situació de dependència és tan gran que la víctima acaba protegint i disculpant el maltractador. Recorre fins aquí un procés destructiu en què va perdent la confiança en ella mateixa i la capacitat de resposta, es va anul.lant i va interioritzant que d'on és no en sortirà i abandona tota esperança.

Poder asimètric

En l'arrel de la violència contra les dones s'evidencia la asimetria de poder que ha propiciat el sistema patriarcal i masclista imperant, i que ha portat a un abús contra la persona més desfavorida en aquest esquema, la dona. Per això, els experts incideixen a no presentar el problema com si fos "de les dones", ja que si bé són elles les qui el sofreixen, es tracta d'una dificultat de la qual els homes han de ser conscients i han de treballar per superar-la.

El psicoterapeuta Luis Bonino, especialista en masculinitat i relacions de gènere des de fa més de quinze anys, ha elaborat una classificació que identifica conductes per a intentar assolir la dominació:

• La intimidació.
• La presa sobtada del poder: prendre decisions sense consultar, monopolitzar.
• L'apel·lació a l'argument de la lògica i la raó per a imposar idees o eleccions.
• La insistència abusiva, a fi d'obtenir per esgotament el que desitja a canvi d'una mica de pau.
• El control dels diners.
• L'ús expansiu de l'espai físic.
• La maternalització de la dona, és a dir, la creació de condicions perquè aquesta done prioritat a l'atenció de les altres persones.
• La manipulació emocional, que genera en la dona dubtes sobre ella mateixa i propicia sentiments negatius i de dependència.
• Les desqualificacions que comporten la indefensió.
• La desautorització i desvalorització que generen sentiments d'inferioritat.
• El paternalisme des del qual es tracta la dona com si fos una xiqueta.
• La falta d'intimitat.
• El distanciament.
• Les mentides, l'incompliment de promeses...
• L'autoindulgència amb què eludeix el maltractador la pròpia responsabilitat.
• L'intent de generar llàstima mitjançant comportaments autolesius o amenaces de suïcidi.

Retrat d'una dona objecte de maltractaments psicològics

Símptomes i manifestacions

• Dolors d'espatlla i articulacions.
• Irritabilitat.
• Cefalees.
• Insomni.
• Fatiga permanent.
• Tristesa, ànim deprimit i ganes de plorar sense motiu aparent.
• Ansietat i angoixa.
• Inapetència sexual.

Actitud

• Sensació de vergonya.
• Sentiment de culpa.
• Temor generalitzat.
• Manteniment d'una mirada fugissera.
• Deixadesa social i escassetat comunicativa: explicacions vagues i confuses.

Relacions d'aquest contingut