Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Ramón Buenaventura, poeta, novel·lista i expert en Internet: "Internet ha contagiat les ganes de comunicar-se"

  Ramón Buenaventura s'emmarca dins d'aquella rara espècie d'intel·lectuals que comparteixen l'amor per la literatura i una passió no dissimulada per Internet. La seua columna setmanal "Cuadernos de un cibernauta" s'ha convertit en una referència per als interessats en la xarxa de xarxes. Lluny de l'arquetip social que es vincula a aquest nou mitjà de comunicació, és a dir, jove introvertit, amb dificultats per a relacionar-se i obsessionat per la tecnologia, Buenaventura és poeta, novel·lista, traductor, idealista, cinquantí i passional, un perfil que no el va impedir convertir-se l'any 1997, quan Internet no era més que un anglicisme desconegut per a la majoria, en un dels primers articulistes que afegia a la seua signatura l'adreça de correu electrònic.

Part de la seua vida es pot llegir entre línies a les seues obres, en les quals els protagonistes naixen a Tànger, com ell, el mateix any de la dècada de 1940. Una altra part es pot descobrir a través de la xarxa. I el que no està escrit ho conta davant d'un te. Per exemple, com va haver d'abandonar la ciutat marroquina deixant enrere la infància i l'adolescència. No s'atura més d'uns segons a enumerar les llicenciatures en dret, psicologia i ciències polítiques que atresora, i no li costa ni un minut descriure's com a directiu en una multinacional, però dedica tota la vesprada a detallar la visió que té de l'ésser humà i del valor d'Internet.

D'aquella panacea de llibertat i progrés que prometia Internet, què queda?

 En els inicis d'Internet, com moltes altres gènesis, es van succeir profecies que no es van complir, sobretot aquelles que requerien un alt grau de fantasia per a entendre-les, i per a creure-se-les. Però sí que s'han materialitzat altres beneficis veritablement útils i atractius, com ara l'aspiració renaixentista de disposar d'un arxiu de dades gairebé infinit, fàcil de consultar i immediat de rebre. De totes maneres, si Internet és capaç de continuar sent la biblioteca més extensa mai concebuda per l'home i el mitjà de comunicació més gran de la història, ja tindria justificada l'existència.

En la seua primera columna, pels volts de 1997, reclamava una tecnologia que universalitzés l'ús de l'ordinador. Quina crítica li mereix ara?

En primer lloc, crec que la tecnologia ha millorat, sens dubte; la vida de l'ésser humà, tots els progressos, amb les seues llums i les seues ombres, ho fan. Pot tardar un temps en què les persones se senten beneficiades, i, generalment, com més adultes són, més dificultats els porta aprendre coses noves. A un infant de 6 anys li expliques com programar el DVD i ho assimila mentre t'ho veu fer. A un adult de 60 li ensenyes el mateix i és molt probable que hages de tornar a fer-ho. En el coneixement d'Internet, al problema de l'aprenentatge del maneig de la informàtica en general se suma un problema de context, és a dir, arribar a concebre per a què serveix la tecnologia actual i com es poden materialitzar els seus resultats.

Com pot començar algú que no ha arribat a temps al tren d'Internet sense por de perdre's en tot el que li porten per avançat?

Em tem que la gent endarrerida no es posarà al dia fins que el procés se simplifique extraordinàriament, i això ha d'ocórrer, perquè la màquina ha de ser més senzilla. Avui, insistisc, és molt complexa per a l'usuari. Pensem en la quantitat d'operacions simples, però operacions al cap i a la fi, que ha d'efectuar una persona per a accedir a una pàgina web des d'un ordinador apagat. Això s'ha de corregir els pròxims anys, perquè Internet es convertisca en un bé i un servei domèstic més.

Per a què vol la gran majoria de famílies aquest nou electrodomèstic?

Entenc el seu recel. L'entrada de les petites computadores a les cases va ser frustrant. Va respondre a una campanya de màrqueting molt ben orquestrada, i que va portar la gran majoria dels compradors a no saber què fer amb aquell aparell que s'anomenava ordinador personal. Va ser un joguet que va funcionar malament. Simultàniament es van introduir en l'àmbit laboral, però aquí se'ls van atorgar funcions concretes, i avui fins i tot els advocats treballen amb ordinadors, prova que el seu triomf és indubtable. La tornada de l'ordinador a les cases és ara més digna, sobretot perquè s'acompanya d'un context que els confereix una mica de sentit. Ningú no porta la comptabilitat des de casa, però sí que pot usar el correu electrònic, llegir els diaris, comprar entrades de teatre...

Internet es presenta de vegades com l'enemic de la cultura. "Acabarà amb els llibres", han aventurat alguns.

Encara que siga una crítica recurrent, no hi estic d'acord; encara més, pense que ha succeït tot el contrari: les noves tecnologies són aliades de la lectura, dels llibres, de la cultura i de la comunicació. Quan en el món occidental es va corregir en gran mesura l'analfabetisme, la gent va aprendre a llegir i a escriure, però va sorgir l'analfabetisme funcional, ni llegia, ni escrivia. Les noves tecnologies han contagiat les ganes de comunicar-se mitjançant l'escriptura, tant fa que siga per correu electrònic que pels missatges de mòbils. Amb faltes d'ortografia i amb abreviatures horribles, però la gent llegeix i escriu.

Llegim el mateix contingut repetit cent vegades en cent pàgines web diferents, un contingut que de vegades és rematadament fals.

 Internet és una font d'informació però també de porqueria, i no em referisc a qüestions morals, sinó a autèntics disbarats científics que es repeteixen sense rubor, perquè es presenten amb la mateixa categoria el més sensat dels estudis que la fal.làcia més simple, amb l'empara del prestigi que es confereix al que s'escriu. Però de falsedats escrites se n'han succeït sempre, obres donades per bones van resultar pura fal.làcia. Això també passa amb els continguts d'Internet. L'usuari, com el lector, està obligat a una certa capacitat de judici, i per tant ha de tenir uns coneixements anteriors, perquè està exposat a continguts vacus, ja que obrir una pàgina de tres ve dobles és baratíssim.

Així i tot, hem vist caure pàgines web amb un rigor elevat en els seus continguts per falta de públic. Deu estar passant el mateix que en la televisió, que sembla abocada a ser un mer instrument d'entreteniment, i no de la millor qualitat?

Fer la pàgina i penjar-la té un cost pròxim a zero, però per a mantenir un lloc web amb continguts veraços, originals i de qualitat es necessiten diners, i l'única font que se m'ocorre és la publicitat, que necessita que aquesta despesa siga inversió per a l'anunciant, és a dir, que tinga visites, amb la qual cosa tornem al principi. El gran problema d'Internet avui, per als qui el fan servir com a curs transmissor, és que és un mitjà d'entreteniment, de comunicació i d'arxiu fabulós, però moltes vegades allò que publiques és com si ho escriguesses en un quadern i ho deixasses sobre la taula. Per molt bé que faces les coses, no tens garantit un públic.

Mitjà de comunicació, entreteniment i arxiu. Internet té també ambició de ser un curs de l'administració. Què passa perquè encara no ho siga?

Gran part dels problemes de desenvolupament en la informàtica estan motivats per la falta de comunicació entre el tècnic informàtic i l'usuari, entenent per usuari el polític amb ànsies de modernitat, el funcionari que busca ergonomia en el treball o el ciutadà que demana més facilitats per a complir les seues obligacions. El programador procura donar resposta a una necessitat quan hi ha algú capaç d'explicar-li quina és aquesta necessitat, de vegades amb més encert i d'altres amb menys. Però la informatització dels serveis administratius per a l'usuari final és qüestió d'anys, i de pocs anys.

Els blogs són per a l'Internet de 2004 el que eren les tertúlies de cafè el 1904?

El blog és un avanç d'aquests que reivindique per a l'usuari, és a dir, que una persona sense coneixements de programació puga crear el seu propi espai en Internet, però li falta el diàleg de les tertúlies de fa un segle. A més, hi ha una diferència essencial, com en gairebé tot el que es puga comparar entre 1904 i 2004, que és la presència de la dona, i això modifica qualsevol comparació que es puga fer d'aquests 100 anys.

Li va agradar la pel·lícula Matrix?

Encara que admet una llunyania provocada segurament per l'edat, crec que no m'haguera agradat ni amb 15 anys. No tolere l'estupidesa, ni en la ficció. Pensar que els éssers humans poden ser governats per màquines em resulta inversemblant. Totes aquestes teories són una successió d'especulacions sense fonament, on no hi ha experiències humanes, cosa que sí que és objecte del meu interès.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto