Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Objectiu: evitar lesions: Pistes per a un descens segur

Una escassa preparació física i la pràctica incontrolada de l'esquí poden causar danys greus i permanents per a tercers o per al mateix esquiador.

  El descens amb esquís per un vessant nevat envoltat de bosc ja no és una pràctica elitista o una vedat de privilegiats. L'any passat, les estacions hivernals espanyoles van rebre la visita de més de sis milions d'esquiadors, un 2 % més que en la temporada 2002-2003. Gràcies a la inversió efectuada, que només en aquesta temporada 2004/2005 ascendeix a més de 111 milions d'euros, les pistes han guanyat en amplitud i, sobretot, en seguretat. El material també ha anat evolucionant per a fer més fàcil i segura aquesta pràctica esportiva. Però no podem oblidar que l'esquí continua sent un esport de risc. Encara que la seguretat augmenta, també s'ha incrementat la velocitat a les pistes. Això explica que el 6 % dels esquiadors sofrisca algun tipus de lesió o contratemps, que el seu nombre augmente i que cada hivern 200.000 espanyols contracten una assegurança d'esquí. A l'excessiva velocitat se suma la falta de coneixement de les normes de seguretat més elementals a les pistes com els principals responsables d'aquests accidents.

Conscients de la importància de la seguretat, les estacions han fet aquesta temporada un esforç especial per a garantir-la. Així, s'ha insistit en l'ús del casc i s'ha editat una guia cívica de l'esquiador amb què es pretén eliminar certs comportaments temeraris que adopta una mínima part de visitants i que posen en perill la resta d'esquiadors.

En aquesta guia, els responsables de les estacions fan una crida al civisme i ofereixen a l'esquiador les normes elementals de seguretat que li permeten gaudir més i millor d'aquest esport. En aquesta línia s'emmarca la potestat de les estacions de retirar el forfet i expulsar de les pistes els practicants que posen en perill la seguretat dels altres esquiadors i la seua pròpia. A les estacions de la veïna Andorra han anat més enllà i han creat la figura d'un vigilant o policia de neu, capacitat per a imposar sancions greus en el cas que siga necessari.

Lesions de l'esquiador

  És un fet irrefutable que la pràctica de l'esquí resulta molt saludable (millora la condició física, incrementa el nombre de glòbuls rojos i blancs a causa de l'altura a què es practica, contribueix a l'oxigenació de l'organisme...). Tot i això, arrossega un punt negre: l'elevada incidència de lesions pels accidents que es registren a les pistes. El 60 % de les lesions que es produeixen en aquest esport afecten els membres inferiors, especialment el genoll perquè és la part del cos que més treballa i que més pressió suporta; el 20 % incideixen en les mans, el 10 % són traumatismes cranioencefàlics i la resta solen ser lesions de columna.

La lesió més significativa és la que afecta el lligament anterior creuat del genoll, que el travessa diagonalment per sota de la ròtula. La probabilitat que un esquiador sofrisca una lesió en el lligament anterior creuat és 365 vegades superior a la de la població general. També és comú l'anomenat 'polze de l'esquiador', una lesió que consisteix en el trencament dels lligaments d'aquest dit i que es produeix en estirar del polze cap a un costat per estendre la mà a fi d'amortir una caiguda.

Entre els practicants de snowboard o surf de neu, la lesió clàssica és la fractura de canell, pel fet que les mans van lliures i són la primera part del cos que toca terra després de la caiguda. Ara bé, la major amenaça per a l'esquiador és sempre la fractura de maluc i la de fèmur. En la majoria dels casos, es produeixen després d'una pèrdua de control de l'esquiador en un gir efectuat a velocitat excessiva i que acaba en un xoc contra un arbre o una de les tanques protectores de la pista.

Els efectes nocius dels rajos de sol també afecten els ulls. La fotoftàlmia, un tipus de conjuntivitis, pot aparèixer entre esquiadors que no s'han protegit adequadament. Els símptomes es perceben després de quatre o sis hores d'exposició a la llum solar i solen ser llagrimeig, enrogiment de l'ull i sensació de cossos estranys.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto