Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Fracàs escolar: Trobar l'origen del problema, primer pas per a superar-lo

El treball comú de pares i educadors és un element bàsic per a afrontar una realitat creixent i preocupant

Trastorns emocionals i de l'aprenentatge

  Podem parlar de fracàs escolar quan l'alumne no aconsegueix els objectius proposats per al seu nivell i edat i hi ha un desaprofitament real dels seus recursos intel.lectuals. Això sol tenir com a conseqüència una actitud negativa davant de l'aprenentatge. Moltes són les causes que poden originar un fracàs escolar. Les més ressenyables són els trastorns d'aprenentatge i els trastorns emocionals. Les xifres varien segons els diferents estudis, però es pot dir que només un 2 % dels fracassos és degut a factors intel.lectuals, mentre que al voltant d'un 29 % està originat per trastorns d'aprenentatge, entre els quals destaca la dislèxia. La mateixa proporció es deu a factors emocionals de tota classe, i un preocupant 10 % l'ocupa el trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH).

El fracàs escolar també pot donar-se com a conseqüència de les dificultats en l'aprenentatge acumulades pel xiquet al llarg de diversos cursos, i fins i tot pot ser un símptoma clar de la seua inadaptació al centre escolar, a causa de plans pedagògics mal concebuts, organitzats i orientats, amb exigències excessives i formes d'ensenyament ineficaç.

Causes del fracàs escolar

 

  • Intel·lectuals. Sorgeixen com a conseqüència d'un desajust entre l'edat cronològica i la intel·lectual, i es dóna tant en xiquets amb algun tipus de deficiència mental com en xiquets superdotats. També pot ser producte d'una falta de base sòlida en els cursos anteriors.
    El més comú és que es registren insuficiències en alguna de les dues àrees generals en què es divideix el mesurament de la intel·ligència: l'àrea verbal i l'àrea d'execució manual. La primera inclou, entre altres factors, la comprensió i l'ús del llenguatge, a més de formes específiques de memòria, judici social, pensament lògic, concentració i pensament associatiu. La segona abraça la coordinació vasomotora, l'organització de la percepció, l'habilitat per a planejar una acció i altres factors.
    Si hi ha una deficiència intel·lectual, per molt lleu que siga, el xiquet no podrà adquirir els coneixements necessaris i des del principi de l'escolaritat es retarda i es va distanciant dels seus companys. Aquest retard no és recuperable i el xiquet treu més partit d'una educació especial. També es pot tractar amb teràpia de la parla, amb teràpia ocupacional o amb teràpia educativa, segons corresponga.
  • Motivació. Encara que l'estudiant tinga una intel·ligència normal o per damunt de la mitjana, poden reproduir-se problemes seriosos d'aprofitament escolar si no se sent motivat a aprendre. A aquest fet també influeixen en l'estudiant, i actuen com a estímuls que el conviden a seguir mantenint el mateix nivell d'esforç, el reconeixement pels éssers estimats, l'acceptació social i l'èxit de metes a curt termini. Un altre motiu important de desmotivació és la correlació inexistent entre els continguts impartits a l'escola i les necessitats reals d'una societat tan canviant com la nostra. Els estudiants saben que molts dels seus esforços realitzats no els serviran de res en la vida real i que l'èxit acadèmic no els assegura en absolut l'èxit en la vida professional futura.
    La solució a aquest problema passa per esbrinar què ocasiona el baix grau de motivació. El pas següent és començar a treballar per a augmentar-lo. Aquest procés pot portar temps, i en molts casos esdevé necessària l'ajuda d'un professional per a aconseguir canvis satisfactoris.
  • Problemes orgànics. Altres vegades, el bon rendiment escolar es veu afectat per un problema físic que provoca cert grau d'absentisme escolar o per una malaltia crònica que genera algun grau de cansament en el xiquet. Entre aquests problemes que poden afectar el xiquet de manera física o sensorial i provocar un retard en l'adquisició dels coneixements elementals globals o parcials, es troben els visuals o auditius (miopia, hipermetropia, hipoacúsia, etc.), els problemes d'orientació espaciotemporal, la dislèxia, etc. També està comprovat que els infants que dormen poc o malament, i els que no s'alimenten correctament, especialment en el desdejuni, rendeixen menys del que seria desitjable.
  • Problemes emocionals. Solen donar-se tant en infants amb carències afectives com en infants sobreprotegits, i també en infants hiperactius, insegurs o amb excés de fantasia o algun sentiment d'inferioritat, infants que hagen sofert la perduda d'un pare o dels dos, infants amb pares molt severs, amb un mal ambient familiar, etc. Aquestes circumstàncies solen degenerar en trastorns de caràcter acompanyats d'inestabilitat, còlera i reaccions negatives enfront del professor i els companys, fet que comporta dificultats d'integració al col·legi greus.
    El xiquet també pot patir "fòbia escolar", que s'origina en els primers contactes amb el col·legi i es manifesta amb la seua oposició contundent a la vida i a les tasques escolars.
  • Tècniques i hàbits d'estudi. Hi ha molts escolars que no saben estudiar. Ningú no els ensenya com han de treballar o estudiar. Cal aprendre a aprendre. Un gran esforç a intentar assimilar una matèria sense saber com fer-ho comporta un resultat pobre i el desànim consegüent per part de l'estudiant. Convertir l'estudi en un hàbit és una altra de les eines per a aconseguir l'èxit acadèmic. L'estudi és una tasca quotidiana, que requereix una pràctica constant, però que si no és reconfortant en si, la formació de l'hàbit és més difícil.
  • Programació inadequada. Algunes vegades s'exigeix al xiquet tasques molt difícils per al seu nivell de maduració intel·lectual. Es pretén que tots els alumnes del curs escolar rendisquen de la mateixa manera. A vegades també hi ha una falta de coordinació entre els distints cursos o cicles escolars, o discrepàncies manifestes entre els diversos educadors, o entre els educadors i els pares, que poden arribar a confondre el xiquet. I què hem de dir dels llargíssims temes que moltes vegades queden inacabats o, si més no, mirats de passada.
  • Els professors. Classes nombroses, falta de suport per part dels superiors o d'especialistes, fan que de vegades el professor transmeta a l'alumne sentiments d'inseguretat i infravaloració.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto