Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Pantalons texans: Els més cars no són millors

N'hi ha d'excel.lents amb un preu mesurat, els dos més barats suspenen i els de gamma alta no aconsegueixen destacar per la qualitat

  S'han analitztat nou pantalons texans blaus, per a home, amb preus que oscil.len entre els 18 euros de Carranza fins als 120 euros de Polo Ralph Lauren, per bé que la majoria vorejaven els 60 euros. En l'elecció d'uns pantalons texans influeixen criteris subjectius (per exemple, que siguen bonics, que paren bé o la imatge de la marca), però si es tenen en compte només els resultats de l'anàlisi de CONSUMER, la millor relació qualitat-preu és Solido, els més barats dels tres que aporten més qualitat. Si l'usuari busca uns texans envellits, una opció interessant és Lee Cooper, uns dels tres més barats i amb una bona qualitat global.

Els pantalons texans ja han fet 131 anys de vida. Creats originàriament per a tasques agrícoles i mineres que requerien peces de roba duradores i de gran resistència, fa anys que ocupen un lloc destacat en la majoria dels guarda-robes.

Estan confeccionats en denim, un teixit dur de cotó elaborat mitjançant el sistema sarja, en què els fils longitudinals (ordit) estan tenyits de blau indi i els fils transversals (trama) són blancs. Per això, els texans tenen un color diferent per l'anvers i el revers.

Com que la planta d'on s'extrau l'indi (l'anyil) és escassa (la seua collita no permet tenyir els 1.000 milions de pantalons texans venuts cada any en tot el món) és habitual fer servir colorants artificials (indi sintètic). Tots els texans es tenyeixen de la mateixa manera, és el procés posterior (mitjançant enzims, fregament sobre pedres, làser o arena) el que confereix a cada peça un to de nou o d'envellit.

Composició

En aquests nou texans l'únic teixit utilitzat és el cotó pur, encara que no tots els cotons són iguals: n'hi ha de cardats (una mica pitjors) i de pentinats (millors perquè han sigut sotmesos a un procés per a eliminar-ne les impureses). Entre els estudiats només Liberto utilitza els pentinats. Quant al sistema utilitzat per a obtenir el fil (la filatura) es considera que el millor és el d'anells, usat per Liberto, Solido, Bonaventure i Polo Ralph Lauren. Com més cotó per metre quadrat hi haja en uns pantalons, més resistent serà la peça. Els nou compleixen el que dicta la norma (el seu gramatge està entre 440 i 510 g/m2). Sorprèn que els pitjors siguen uns dels no envellits (Bonaventure, amb 418 g/m2) i els millors els més desgastats (Lee Cooper, amb 470 g/m2), quan el més lògic hagués sigut el resultat invers (durant l'envelliment es perd gramatge). Per conèixer com d'atapeït és el teixit (és a dir, la densitat que té) es compta el nombre de fils longitudinals i transversals per centímetre quadrat. Els nou pantalons aproven aquest test amb un resultat semblant. Tots utilitzen el sistema de lligament en sarja, el més comú.

Una de les característiques claus d'uns texans és la seua durada en bon estat d'ús. Per comprovar-la, es van sotmetre els pantalons a una força fins que es van acabar trencant. Per aconseguir l'aprovat han de suportar almenys 736 Newton longitudinals i 589 de transversals. Els Solido van ser els millors, mentre que Carranza, Lee Cooper, Bandolli Jeans, Polo Ralph Lauren i Levi's van cedir abans del que caldria. Els cinc que suspenen són els envellits, però això no evita que els fabricants no hagen d'assegurar el mínim de durabilitat que fixa la norma per a tots els texans. Quant a la resistència a l'estripada, de nou els Solido van ser els millors, seguits de molt de prop per Bonaventure. Carranza, Lee Cooper, Bandolli Jeans i Levi's van tornar a fallar en aquesta prova. En tots dos casos, els Levi's van quedar molt prop de l'aprovat, però sense aconseguir-ho. Carranza i Bandolli Jeans tampoc van aprovar la prova de resistència de les costures.

En la rentada

A pesar que tots els texans indicaven que estan fets de cotó 100 %, les recomanacions de rentada que fan són diferents. L'única cosa en què coincideixen és que no s'hi ha d'usar lleixiu i que és possible rentar-los en sec amb percloroetilè. Les temperatures recomanades van des dels 30 ºC de Liberto fins als 60 ºC de Solido, Lee Cooper i Lee, passant pels 40 ºC de Levi's, Carranza, Bandolli Jeans, Bonaventure i Polo Ralph Lauren. Quant a la temperatura de planxada, Liberto i Carranza recomanen 110 ºC, mentre que Solido i Lee Brooklyn consideren que la correcta és 210 ºC i la resta es queda en un terme mitjà: 150 ºC -180 ºC.

També pel que fa a la utilització d'assecadora els consells són diferents: Liberto i Bandolli Jeans en desaconsellen l'ús, mentre que Solido, Levi's 501, Lee Cooper i Polo Ralph Lauren la consideren adequada, però cada un hi recomana una potència distinta. Carranza i Bonaventure no van incloure aquesta important informació i Lee Brooklyn ho va fer, però amb un símbol que no és correcte. Liberto, Carranza i Bonaventure no recomanen rentar la peça de l'inrevés, mentre que Levi's, Lee Cooper, Lee i Polo Ralph Lauren aconsellen rentar i assecar els productes de forma separada.

En qualsevol cas, a causa de la gran varietat que hi ha de recomanacions de rentada, assecada i planxada convé llegir amb deteniment les instruccions que vénen amb cada peça per a evitar problemes en el futur.

Tenint en compte totes les proves de laboratori, els pantalons de més qualitat són Liberto, Bonaventure i Solido. Els segueixen Lee Brooklyn, Lee Cooper, Levi's 501 i Polo Ralph Lauren, amb un "bé". Carranza i Bandolli Jeans, els més barats, només aconsegueixen un "acceptable". Els tres millors utilitzen el sistema d'anells per a la fabricació de fils, però aquest mètode no garanteix per si mateix els millors resultats, ja que Polo Ralph Lauren també l'utilitza i no ha aconseguit més que un "bé" tot i el preu que costa (sis vegades més que el més barat).

Enfront de la fricció

La resistència a l'abrasió es comprova mitjançant la fricció sobre els pantalons d'un teixit abrasiu. Es tracta de conèixer el nombre de cicles de fregament necessaris perquè s'hi produïsca una ruptura d'almenys dos fils del teixit. El denim dels texans ha d'aguantar un mínim de 30.000 cicles. Tots van aprovar, però Bonaventure van ser els millors i Polo Ralph Lauren els més dèbils (va vorejar el mínim permès), seguits de Levi's, Lee Cooper i Lee, que van obtenir resultats igualment modestos.

Uns texans no han d'encongir més d'un 2 % després de ser rentats. Liberto i Solido (3,6 % i 2,4 %, respectivament) van encongir més del que caldria en la llargària, i els Bandolli Jeans (2,6 %) ho van fer en l'amplària, fet que resulta més greu perquè potser, després de la rentada, ni tan sols ajusten a la cintura. En qualsevol cas, convé rentar els pantalons abans d'escurçar-ne els baixos. Cap dels pantalons analitzats desprèn més color que l'habitual en sec (mitjançant fregament) ni en aigua (és a dir, durant la rentada o el fregament).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto