Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Mantega: A penes hi ha diferències entre unes marques i altres de mantega

Les vuit mostres són molt semblants en composició nutricional i qualitat, i fins i tot ho van ser en el tast

  La mantega és un producte gras obtingut exclusivament de llet o nata de vaca. La gran aportació calòrica que té i l'elevat contingut en greixos saturats i colesterol van fer que durant aquests últims anys es recomanés evitar-ne o limitar-ne el consum, particularment als qui patien de sobrecàrrega o obesitat, trastorns cardiovasculars associats a elevats nivells de colesterol i triglicèrids en sang. En canvi, avui els nutricionistes defenen que aquest aliment, consumit amb moderació, té una cabuda perfecta en una dieta equilibrada. Tot i que al nostre país (afortunadament) el greix que es tria per a cuinar és l'oli vegetal, i preferentment d'oliva, la mantega continua sent un ingredient de receptes de rebosteria i salses. El seu ús domèstic més comú, així i tot, és untar-la en el pa, dins del desdejuni. La mantega, com ja se sap, pateix d'una limitació important per al seu ús en la cuina: sotmesa a més de 90 ºC de calor es crema i forma acroleïna, substància de gust i olor desagradables. Ara bé, si se li aplica una calor suau es pot fer servir com a greix per a saltar aliments i dotar-los del sabor tan peculiar que la distingeix d'altres greixos utilitzats en la cuina. De totes maneres, si es consumeix crua es digereix més fàcilment i conserva millor les propietats nutritives.

Com s'elabora

El primer pas és obtenir, mitjançant centrifugació de la llet sencera, la nata. Posteriorment, es pasteuritza la nata a 90 ºC-110 ºC, procés en què es destrueixen enzims, microorganismes i patògens que podrien danyar la mantega. Per a elaborar mantega de nata àcida (la predominant al mercat), la nata es barreja amb bacteris làctics i es cova durant un dia entre 8 ºC i 19 ºC. Aquests bacteris són els responsables del sabor i les aromes característiques de la mantega. Posteriorment, la nata es batrà i es pastarà de forma vigorosa en un procés que aconsegueix la conversió de nata en mantega. Aquests processos determinen també el color, l'aparença, la consistència i la untuositat de la mantega. El pastament es produeix en condicions de refrigeració (10 ºC). A continuació, en cas necessari, es regula el contingut d'aigua sense superar el màxim permès. Finalment, s'envasa, s'emmagatzema i es distribueix en condicions de refrigeració. Per a l'envasament s'usen materials resistents als greixos i impermeables a la llum (paper apergaminat, fulls d'alumini recoberts o envasos plàstics).

L'etiquetatge ha de millorar

Per valorar l'etiquetatge dels vuit envasos de mantega estudiats, s'ha tingut en compte tant les normatives específiques aplicables a aquest aliment (matèries grasses per a untar i la norma per a la mantega) com la norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat de productes alimentaris. La informació obligatòria que ha de constar en l'etiqueta és: denominació de venda ("Mantega"), identificació de l'empresa (nom i adreça), número de registre de l'empresa, contingut de matèria grassa total, pes net, lot (en quatre dígits), data de consum preferent, forma de conservació, camp visual i, tot això, escrit, almenys, en castellà.

Després de revisar els etiquetatges, s'hi van detectar algunes irregularitats. Encara que totes les mostres indiquen el lot de fabricació, President, Arias i Kaiku no ho fan en el format obligatori: xifra de quatre dígits, on els tres primers representen el dia de l'any i el quart l'any (un lot de 10 de gener del 2005 seria L 0105). Es tracta, en qualsevol cas, d'una infracció lleu. D'altra banda, PMI, Kaiku, Central Lechera Asturiana i Pascual incompleixen la norma perquè no indiquen el contingut en matèria grassa total. I al costat de "Mantega", la denominació de venda, en l'etiqueta de Kaiku apareix "Extra", la màxima categoria comercial. Amb aquesta al.legació, el fabricant sembla voler atorgar al seu producte un atribut addicional que el diferencie de la resta de mantegues, quan aquesta diferència no existeix, tal com va demostrar l'anàlisi practicada al laboratori. Per la seua banda, Arias incorpora la llegenda "La mantega és un aliment font de vitamines A i D" i no enganya ni confon, perquè l'asseveració és certa, però la norma diu que per a poder destacar-la ha d'incloure la composició nutricional del producte, condició que no compleix.

Quant a la Informació no obligatòria, Arias, Kaiku i Central Lechera Asturiana ofereixen un número de telèfon d'atenció al consumidor per a respondre a qualsevol dubte o consulta que el client tinga sobre el producte. D'altra banda, seria recomanable que les mantegues (per la gran proporció de greixos saturats i l'aportació calòrica que tenen) incloguessen en les etiquetes la composició nutricional. De les vuit mostres analitzades, només Central Lechera Asturiana ofereix aquesta informació.

Molt semblants en tot

La mantega és un greix que, segons la norma, ha de contenir no més del 16 % d'aigua, un màxim del 2 % d'extracte sec magre (el que queda després de treure'n l'aigua i el greix) i entre un 80 % i 90 % de matèria grassa total. Proteïnes i hidrats de carboni es troben en quantitats inferiors a l'1 %. D'altra banda, la mantega conté molt de colesterol: 230 mil.ligrams per cada 100 grams. La nata utilitzada ha de procedir exclusivament de llet de vaca i la sal no pot representar més del 5 % del producte. Una vegada analitzades al laboratori, es va comprovar que totes les mostres complien els requisits exigits per la norma i que ho feien amb resultats semblants.

Quan el fabricant afegeix sal a aquest greix, la denominació de venda del producte anirà acompanyada de l'expressió "salada" o "amb sal" i la seua presència en l'aliment no superarà el 5 %, tal com estableix la normativa vigent. Cap de les mostres estudiades es comercialitza com a mantega salada, i es va comprovar que cap no contenia sal. Es va constatar, així mateix en tots els casos, que el greix utilitzat era greix lacti i que es trobava en una quantitat dins del rang fixat per la norma: entre un 80 % i un 90 %. Quant al perfil lipídic, les vuit mostres van oferir un resultat semblant al bibliogràfic de referència: el 67 % del greix era saturat, mentre que el 30 % era monoinsaturat i el 3 %, poliinsaturat. La mantega és un producte que té un alt contingut gras (el 83 % de mitjana), fet que explica l'enorme valor calòric que té: 750 calories per cada 100 grams. En aquesta anàlisi, les diferències en valor energètic van ser irrellevants: des de 744 fins a 769 calories per cada 100 grams. Atès que la major part de la mantega és greix lacti, també hi és digne de consideració l'aportació de vitamines liposolubles, en especial de la vitamina A (100 grams de mantega cobreixen la quantitat diària recomanada, QDR, d'aquesta vitamina), la vitamina D (representaria el 15 % de la QDR) i la E (100 grams de mantega significarien el 20 % de la QDR d'aquesta vitamina).

D'altra banda, els tècnics de CONSUMER van efectuar una àmplia anàlisi microbiològica a aquestes vuit mostres de mantega, i van comprovar que totes es trobaven en un estat higienicosanitari correcte.

Com cal comprar i conservar la mantega

  • La mantega de bona qualitat és compacta, no excessivament dura i de color groc més o menys intens.
  • En la compra s'ha de comprovar la data de consum preferent de la mantega i que els envasos es troben en perfectes condicions.
  • Una vegada obert l'envàs, és fàcil que la mantega s'enrancisca en entrar en contacte amb l'oxigen de l'aire. S'hi formarà una capa superficial de color groc fosc que convé eliminar abans de consumir-ne. Aquest procés d'enranciament influeix no només en el color, sinó també en el sabor (fa un gust ranci) i l'aroma (l'olor és desagradable), i també en les propietats nutritives (perd part de les vitamines).
  • Cal conservar la mantega en fred, a no més de 8 ºC.
  • Convé mantenir-la en l'embolcall o la protecció originals, i sempre tapada.
  • Una vegada obert l'envàs, es conserva durant mesos.
  • La mantega es pot congelar. D'aquesta manera es conserva en òptimes condicions durant mesos.
  • Per poder-la untar més fàcilment, convé treure-la de la nevera uns deu minuts abans de fer-ho.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto