Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Mercat de lloguer: Una opció molt poc atractiva

Mercat de lloguer de la vivenda: escàs, car i allunyat de les necessitats dels ciutadans

Què ocorre a Europa?

  El 83 % de les vivendes a Espanya són propietat dels seus usuaris, enfront de l'11 % que estan en lloguer i el 6 % restant, que corresponen a cessions gratuïtes o a baix preu. Aquestes xifres contrasten amb països del nostre entorn, com ara Alemanya (55 % en règim de lloguer), Holanda (46 %), Dinamarca (45 %) i Àustria (40 %).

Així, mentre que la mitjana de pisos de lloguer a la UE era del 32 % l'any 2002, a Espanya aquesta xifra a penes arriba a l'11 %. A la UE, l'existència d'un nombre més gran de pisos de lloguer, d'origen tant de públic com privat, permet que els ciutadans i les famílies amb menys ingressos puguen accedir a l'ús d'una vivenda.

A diferència del que passa al nostre país, a la UE el parc de pisos de propietat està orientat preferentment a les famílies més instal.lades. A més, en la majoria dels països europeus les administracions públiques incentiven la mobilitat laboral per part, la qual cosa no ocorre a Espanya. Per a la majoria d'experts, el règim de propietat de la vivenda està estretament relacionat amb la mobilitat laboral.

Aquest moviment de la població faria augmentar la demanda de pisos de lloguer, l'Administració hauria de donar solució al problema, n'augmentaria l'oferta i el mercat es dinamitzaria.

Per què preferim comprar que llogar?

Les causes del problema de la vivenda de lloguer no estan només en l'oferta, sinó també en la demanda: el desig de tenir casa pròpia és determinant per a la majoria de les famílies espanyoles. Viure de lloguer no agrada, es prefereix pagar una hipoteca i així, a poc a poc, comprar la casa. I tot això, a pesar dels alts preus de venda del pisos i de la relativa inestabilitat laboral. La capacitat adquisitiva cada vegada més alta, amb la reducció dels tipus d'interès en els crèdits hipotecaris, ha intensificat encara més la "cultura de la propietat", ha contribuït a l'encariment de la vivenda i ha perjudicat molt el desenvolupament del mercat de lloguers. A més, moltes de les persones que es decanten pel lloguer tenen en compte aquesta modalitat d'accés a la vivenda com una cosa temporal, i és que ningú no vol pagar indefinidament grans (i aquí està el quid de la qüestió) quantitats de diners per una cosa que mai no serà seua. L'oferta espanyola de vivenda està orientada gairebé exclusivament cap a la compra, situació que hi dificulta l'accés i produeix, al seu torn, una gran rigidesa en el mercat. Un mercat de lloguer més dinàmic i amb més parc de pisos facilitaria l'accés a la vivenda a les famílies de renda més baixa i la mobilitat geogràfica dels treballadors.

Joves i immigrants: accés difícil a la vivenda

En principi, la via més directa perquè els joves accedisquen a un vivenda, per la seua senzillesa i per l'escàs nivell de compromís financer que representa, és la del lloguer. No obstant això, els costos d'entrada en aquest mercat, que inclouen assegurança, fiança i lloguers per anticipat, afegits al contrast entre demanda forta i oferta escassa, propicien l'exclusió dels joves en aquest àmbit del lloguer. A més, aquest segment de la població que és vist pels propietaris com a inquilins de risc elevat. A Espanya, la falta de pisos de lloguer frena la mobilitat dels joves que busquen treball i obliga les parelles joves a fer-se propietaris. Les parelles joves han de garantir dos salaris per a poder comprar un pis. Per tant, és més fàcil que es queden a casa dels pares més temps que en uns altres països i que retarden l'emancipació fins als 30 anys o fins que tinguen una certa estabilitat laboral.

La situació dels immigrants és encara pitjor. Mentre que un 85 % dels espanyols té la vivenda de propietat, aquesta xifra es queda en el 28 % entre els immigrants, amb la qual cosa més de 7 de cada 10 immigrants al nostre país viuen de lloguer. Més diferències: un 61 % dels espanyols propietaris d'una casa la tenen totalment pagada, mentre que tan sols un 45 % dels immigrants propietaris de vivendes la hi tenen. L'accés en propietat a la vivenda lliure per als immigrants està encara més restringit, a causa dels seus preus elevats i als ingressos, habitualment menors, d'aquests ciutadans, per la qual cosa han d'optar pel lloguer.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto