La promotora no va incloure la tercera pista de tennis que havia ofert per a la urbanització

 Una promotora immobiliària va imprimir uns fullets de publicitat en què s'oferien vivendes en una urbanització amb tres pistes de tennis, que s'incloïen en la memòria del projecte d'execució feta per l'arquitecte. Però quan la promotora va atorgar l'escriptura de declaració d'obra nova no hi va incloure la tercera pista de tennis, sinó que la va mantenir a banda i la va vendre a una tercera empresa. Els compradors van demandar la promotora i l'empresa adquirent de la pista, i van reclamar aquesta pista com un element comú de la urbanització. Les empreses demandades al.legaven que en l'escriptura pública s'expressava que els compradors renunciaven a la pista. El Suprem, en sentència de 23 de maig de 2003, considera que no podia acceptar-se que els consumidors tinguessen coneixement de la renúncia que efectuaven, perquè l'escriptura no havia sigut objecte d'inscripció, per la qual cosa li faltava el requisit de la publicitat, ni se n'havia informat els adquirents. A més, la renúncia de drets ha de ser expressa, i no pot donar-se valor a l'escriptura pública que pretenien les demandades. Per això, la pista de tennis forma part de la compravenda i és element comú de la comunitat de propietaris.

Relacions d'aquest contingut