La factura de l'electricitat i el gas: Any i mig després, la liberalització no n'ha abaratit els preus

  Tot i que ha transcorregut més d'un any i mig des que la liberalització del sector energètic es va produir al nostre país, només el 2% de les cases han fet ús d'aquesta nova possibilitat d'elecció i han canviat de proveïdor d'electricitat; i únicament ho han fet el 12% dels clients domèstics i comercials de gas natural. A més, el 82% dels qui han canviat de proveïdor d'electricitat han contractat el servei a una comercialitzadora que pertany al grup empresarial del seu distribuïdor anterior; i aquesta proporció en el mercat del gas és encara més alta: el 90%.
Molt poc han canviat les coses per a l'usuari, hauríem de deduir. Aquestes dades, oficials i proporcionades per la Comissió Nacional de l'Energia, demostren que la mesura que pretenia introduir la competència en el sector energètic, i, amb aquesta, les repercussions positives (ampliar la possibilitat d'elecció del consumidor i abaratir-ne els preus), no ha interessat als ciutadans. De totes maneres, un fet peculiar ocorre amb l'energia al nostre país: en la telefonia (que es va liberalitzar el 1999) el 41% dels clients ha canviat d'operador els dos últims dos anys. I si dirigim la vista cap a altres serveis, en aquest mateix període el 34% dels usuaris han canviat d'entitat bancària i el 30% ho ha fet amb l'assegurança de l'automòbil.

El motiu principal d'aquest desinterès cap al canvi és evident: l'avantatge econòmic que podria suposar el canvi de proveïdor d'electricitat i gas és insuficient per a compensar la incomoditat que (equivocadament) se suposa que comportarien les gestions que s'haurien de fer i la incertesa (comprensible, però sense motiu) davant de la qualitat i la continuïtat del servei que podria prestar el nou proveïdor. En el supòsit de consum establert per CONSUMER, pròxim a la d'una casa mitjana (1.400 kwh de consum en gas i 450 kwh en electricitat, tots dos al bimestre), l'estalvi conjunt màxim (triant la més barata de les ofertes del mercat, en aquest cas, Unión Fenosa Comercial) equivaldria a 26 euros a l'any, i seria així només si es contractassen conjuntament els dos serveis i en el cas que el distribuïdor que tenia abans l'usuari cobrés (que no sempre ho fa) per la revisió obligatòria que cal fer cada quatre anys a les instal.lacions de gas i en una quantitat equivalent a la que cobra Unión Fenosa: 43 euros.

Per bé que la qualitat del servei en el mercat liberalitzat continua sent la mateixa que en el mercat regulat, en el mercat lliure augmenta la responsabilitat del consumidor, que s'enfronta a contractes redactats per les comercialitzadores no controlats per l'Administració (abans sí que ho estaven). I si la comercialitzadora no ho fes, l'usuari seria també responsable, juntament amb aquella, de pagar al distribuïdor per l'ús de les xarxes. I, en cas d'impagament, en diverses comercialitzadores l'usuari veu reduït el termini per a fer front a les seues factures abans que es produïsca el tall de subministrament.

Relacions d'aquest contingut