Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Sucs de pinya i raïm: Hidratants i nutritius

  Els sucs de fruita, a més de calmar la set, aporten energia en forma de sucres senzills (procedents de la fruita i, només en alguns casos, afegits) vitamines, minerals i una petita quantitat de fibra. Hidraten l'organisme i aporten una bona part de les qualitats nutritives de la fruita, però no han de substituir en la dieta quotidiana la fruita sencera, aliment fonamental en la dieta saludable.

S'han estudiat sis sucs de pinya i de raïm a base de concentrat, en envàs d'un litre en bric (un era de dos litres) i amb un preu entre 0,58 euros el litre (Cofrutos) i 0,74 euros el litre (Zumosol).

"Suc de fruita a base de concentrat" és el producte obtingut mitjançant la incorporació al concentrat de la quantitat d'aigua extreta del suc en el procés de concentració i la restitució d'aromes, i si és procedent, la polpa perduda del suc. Les aromes afegides han de ser les recuperades en el procés de producció del suc de fruites de què es tracte o de sucs de fruites de la mateixa espècie. El concentrat de suc pot procedir de diversos països i de mescles de concentrats de procedències diverses, però el fabricant és responsable d'aconseguir un producte amb característiques conformes al que estableix la normativa.

Kasfruit té la mateixa quantitat dels dos sucs de fruites, gairebé igual que Cofrutos (51% de raïm i 49% de pinya). Don Simón i Juver eleven la quantitat de suc de pinya fins al 55% i Zumosol es distingeix de la resta: el seu suc hi és en un 75% de pinya i en un 25% de raïm. Molinera, tot i que la norma obliga a fer-ho, no indica la proporció de suc de cada fruita. Molinera (l'únic amb etiquetatge incorrecte), només per aquesta omissió estaria fora de norma, però a més utilitza una denominació incorrecta: "suc de pinya i de raïm 100%".

En l'elaboració industrial d'aquests sucs, les possibilitats de frau són quatre: que s'hi afegisca més aigua de la deguda, que s'hi addicione sucre sense indicar-ho en l'etiqueta (màxim, 15 grams/litre), que s'hi utilitzen aromes no naturals i que s'hi afegisquen alhora sucre i àcid cítric. Les anàlisis efectuades per a detectar aquests fraus han trobat només una irregularitat: les mostres de Cofrutos i Molinera utilitzen aromes sintètiques (idèntiques a les naturals, però elaborades al laboratori) en la fabricació dels seus sucs.

En el tast, el que més va agradar va ser Zumosol (té la quantitat més gran de suc de pinya), mentre que els qualificats com a pitjors van ser Juver i Molinera.

La millor relació qualitat-preu és Kasfruit, amb un preu mitjà (0,65 euros/litre) i una posició intermèdia en el tast. Una altra opció seria Zumosol, el millor en el tast però el més car (0,74 euros/litre).

Com s'elaboren

  El primer pas és la selecció de la fruita. El següent, netejar-la, esprémer-la o triturar-la i filtrar el suc per a eliminar-ne les restes de corfa, polpa i llavors. Aquest suc se sotmet a una pasteurització que garanteix la destrucció de microorganismes i inactiva els enzims que podrien alterar les característiques organolèptiques (sabor, color, olor...) del producte. Ja després, es recuperen les aromes del suc, que s'afegiran al producte final. Aquest suc -pasteuritzat i desaromatitzat- se sotmet a un tractament enzimàtic que redueix la tendència que té a enterbolir-se i, posteriorment, se n'elimina la major part de l'aigua per a obtenir el suc concentrat, més fàcil de conservar i transportar. En aquest procés, el producte perd al voltant de la meitat de les vitamines i les sals minerals solubles en aigua. Una vegada el concentrat es troba a les plantes envasadores, s'hi va afegint l'aigua, les aromes, les vitamines, els minerals, els àcids i totes les substàncies necessàries per a reconstituir el suc. El producte es pasteuritza (80ºC-90ºC durant 15-150 segons) i es refreda ràpidament, per a passar a l'envasament.

Saludables però calòrics

Pel fet d'estar compostos fonamentalment per aigua, aquests sucs són adequats per a hidratar l'organisme. El seu valor energètic és de 40 a 50 calories per cada 100 mil.lilitres. Aquest valor calòric depèn del contingut en hidrats de carboni senzills (glucosa, fructosa i sacarosa), fàcils i ràpids d'absorbir, que representen el 10% del suc. Els hidrats procedeixen de la fruita o del sucre que s'hi afegeix durant l'elaboració. El contingut en proteïnes i greixos és irrellevant. En el suc de pinya i de raïm es concentren les vitamines que aporten els sucs d'aquestes fruites. El raïm conté àcid fòlic -també present en la pinya- i vitamina B6, poc abundant en altres fruites. La pinya té vitamina C i és rica en àcids cítric i màlic. El cítric, a més, potencia l'acció de la vitamina C. El potassi és el mineral més abundant en les dues fruites, que també contenen magnesi, fòsfor i calci, si bé l'aprofitament en el nostre organisme d'aquest últim mineral no és tan rellevant com el del que procedeix dels lactis o altres aliments. Depenent de l'aigua que s'haja utilitzat en la dilució del concentrat, el contingut en sals minerals podrà variar d'uns sucs a uns altres. D'altra banda, els sucs amb polpa de fruita aporten més fibra que els que no en tenen.

Per als xiquets, els sucs són interessants com a alternativa a les llepolies, els aperitius salats i els productes de pastisseria, però els poden treure la gana si en prenen amb les menjades com a substituts de l'aigua. I si consumeixen molt de suc, les calories que tenen poden fer-los augmentar de pes. Són molts els fabricants que inclouen el missatge "sense sucre afegit", que pot confondre el consumidor ja que qualsevol suc, natural o envasat, conté una quantitat important de sucres.

Les aromes del suc

  Aquests sucs s'elaboren a partir de la reconstitució del concentrat de suc amb la mateixa quantitat d'aigua que es va eliminar en el procés de concentració i amb l'addició de les aromes recuperades del suc de fruites de què es tracte, o d'altres sucs de fruites de la mateixa espècie. Però, a l'hora de reincorporar les aromes al suc, els fabricants tenen tres opcions: afegir aromes naturals pròpies de la fruita en qüestió (com indica la norma), utilitzar aromes sintètiques idèntiques a les naturals, o bé, finalment, utilitzar aromes artificials. Els dos últims casos es tracten d'accions fraudulentes que incompleixen la normativa. Es consideren aromes sintètiques les que estan compostes per molècules idèntiques a les de les substàncies aromàtiques naturals, però que han sigut obtingudes al laboratori. Per a comprovar si la restitució d'aromes en aquests sis sucs complia amb el que estableix la norma, el primer pas va ser identificar les substàncies aromàtiques de la pinya i del raïm. Posteriorment, es van analitzar les aromes d'aquests sis sucs mitjançant tècniques de laboratori específiques. La conclusió va ser que les mostres de Cofrutos i Molinera contenen aromes sintètiques idèntiques a les naturals però creades al laboratori, per la qual cosa estan fora de norma. Aquesta irregularitat, sense repercussió sanitària per al consumidor, pot interpretar-se com un frau econòmic: el cost més baix de les aromes sintètiques abarateix la producció del suc. En la resta dels sucs, les aromes eren naturals.

Avaluació de la qualitat

La norma aplicable als sucs de fruites és poc estricta des del punt de vista de la qualitat. És per això que, per a avaluar la qualitat d'aquests sis sucs, s'ha pres com a referència la guia de recomanacions de la AIJN (Associació Industrial de Sucs i Nèctars de fruites i vegetals de la Unió Europea). Una vegada comprovat, mitjançant les anàlisis pertinents de laboratori, que la majoria dels paràmetres que estableix aquesta guia es compleixen en els sis sucs, les dades que mereixen entrar en detall són: graus Brix, quantitat de sodi, sorbitol, sucres afegits i aromes utilitzades (aquestes últimes es tracten en un capítol específic).

Els graus Brix (percentatge de sòlids dissolts en el líquid) reflecteixen la quantitat de suc que conté la beguda: com més alt siga el grau Brix, per més concentrat de suc i menys d'aigua estarà format. No hi ha norma, ni espanyola ni europea, que establisca un valor mínim de grau Brix per als sucs de fruites. Els valors de referència són els de la AIJN: per al suc concentrat de pinya recomana 12,8 graus Brix i per al de raïm, 15,9. Els que més s'acosten a aquests valors són Kasfruit i Zumosol, i els que més se n'allunyen, Juver i Cofrutos. Don Simón queda en un lloc intermedi. En Molinera no es pot determinar, perquè no indica en l'envàs la proporció de cada tipus de suc que conté el producte.

La quantitat màxima de sodiper a sucs procedents de concentrat és de 50 miligrams per litre. Només Zumosol (77 mg/l de sodi) supera el límit, però aquest excés és poc significatiu.

La presència de sorbitol (sucre present de manera natural en algunes fruites) és poc comuna en els sucs de pinya i de raïm, i podria usar-se com a edulcorant per a aquests sucs. En els sis sucs estudiats es va detectar sorbitol, però en quantitats tan poc significatives que fan pensar que aquesta presència pot ser deguda a les preparacions enzimàtiques usades durant el procés o a l'activitat microbiològica desenvolupada abans de la pasteurització.

L'elaboració d'aquests sucs ocasiona pèrdua de sucres de les fruites, per la qual cosa l'addició de sucre està permesa fins a 15 grams per litre. Amb això s'intenta corregir el sabor àcid i imitar la composició d'un suc natural. Però, algunes vegades, s'hi afegeix sucre amb finalitats fraudulentes: corregir l'excessiva acidesa del suc, ocultar l'addició de sucs d'altres fruites o emmascarar l'escassetat de fruita. Per tal de detectar la possible addició exògena de sucre, es van tenir en compte anàlisis isotòpiques i el perfil de sucres (glucosa, fructosa, sacarosa, etc.) i d'oligosacàrids (insulina, isomaltosa, maltosa i sucre invertit). Els resultats van evidenciar l'addició de sucres en Cofrutos. Aquesta addició està permesa si no se superen els 15 grams/litre i es declara en l'etiqueta; Cofrutos compleix aquestes condicions.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto