Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Canals de EROSKI CONSUMER
Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient
La dessalació d'aigües procedents del mar ha creat grans expectatives en la conca mediterrània, però també s'ha constituït en font de polèmica. Aquesta tecnologia es proposa com un mitjà alternatiu als discutits transvasaments per a aconseguir recursos hídrics de qualitat en una zona històricament afectada per l'escassetat d'aigua.
La derogació recent del Pla Hidrològic Nacional, basat en el transvasament d'aigües de l'Ebre, ha situat la dessalinització en el primer pla informatiu. Els seus defensors asseguren que el consum energètic d'aquestes plantes seria molt inferior al cost de la construcció de la infraestructura necessària per al transvasament, i recorden que l'ocupació del terreny i el desplaçament de terres serien també menors. Els seus detractors, en canvi, subratllen l'impacte mediambiental que suposen les salmorres -residus d'aigua salada que genera aquest procés d'obtenció d'aigua dolça, ja que per a eliminar-les només hi ha la possibilitat de traslladar-les i evacuar-les al mar, amb l'agressió que això significa per a la biodiversitat marina. Els escassos estudis d'impacte mediambiental disponibles en l'actualitat informen que els abocaments de les plantes dessalinitzadores han causat reduccions de poblacions de peixos, mortalitat de plàncton i corals al Mar Roig, desaparició de manglars i angiospermes marines a la llacuna d'Arran Hanjurah (Emirats Àrabs), i una contaminació important dels fangs per cobre i níquel a Key West (Florida, als Estats Units).
Els investigadors porten anys intentant minimitzar el problema de l'alt consum d'energia de les dessalinitzadores. De fet, ja hi ha una tecnologia per a crear energia basant-se en la pròpia salmorra: un dispositiu anomenat PE (intercanviador de pressió, pressure exchanger en anglès), que transfereix energia directament de la salmorra al flux d'alimentació sense els problemes de rendiment dels eixos giratoris d'alta velocitat de les fàbriques actuals. Si se seguís aquest sistema, la reducció dels costos energètics i econòmics podria suposar que per primera vegada seria possible produir aigua potable a partir d'aigua de mar amb un cost inferior per metre cúbic que l'obtingut per altres vies (pantans, canals, transvasaments). Perquè aquest és un altre dels aspectes claus, encara no resolt, de la polèmica: ¿quin preu final té un metre cúbic d'aigua dessalada industrialment i quin en té un provinent del transvasament de l'Ebre?
Els investigadors del Centre d´Estudis Avançats de Blanes - CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) informen d'una sèrie de mesures que caldria tenir en compte:
Hi ha diversos factors que fan de la dessalació d'aigua del mar una aplicació atractiva per a les energies renovables. D'una banda, moltes zones amb escassetat d'aigua dessalada posseeixen un potencial elevat d'alguna d'aquestes energies, especialment l'eòlica i la solar. Un factor positiu és la simultaneïtat estacional entre l'època de més demanda d'aigua potable i la disponibilitat d'aquestes energies. En nombroses localitats costaneres i centres turístics, la demanda d'aigua potable creix a l'estiu, a causa del gran augment que experimenta la població pel turisme que hi arriba. I és precisament a l'estiu quan la disponibilitat de la radiació solar és màxima. Tots aquests factors han motivat que diverses institucions i organismes oficials hagen desenvolupat, o estiguen desenvolupant, projectes destinats a millorar i fer més competitius els sistemes de dessalació d'aigua de mar que funcionen amb energies renovables.
El corrent d'aigua del mar, després de passar per la planta dessalinitzadora, es converteix en un cabal d'aigua dolça apta per a l'abastiment urbà i el regadiu. El problema és que durant aquest procés es genera la salmorra, residu del qual cal desfer-se, encara que també es podria reutilitzar per a generar un ecosistema salobre i fins i tot per a obtenir energia que realimente la fàbrica dessaladora.
Hi ha dos processos bàsics per a extreure la sal de l'aigua: per destil.lació (evaporació) i per osmosi inversa (es força l'aigua de mar a passar, sota una gran pressió, a través d'una membrana semipermeable que filtra les sals i les impureses). A les plantes que funcionen per destil.lació, l'abocament (la salmorra, fonamentalment) representa de 8 a 10 vegades el volum d'aigua depurat, mentre que a les plantes d'osmosi inversa aquest volum del residu és més baix, de 2,5 a 3 vegades el volum depurat, si bé el seu contingut en sals és molt més gran. En ambdós casos, l'abocament inclou alguns productes químics (biocides, antiincrustants i antiescumejants) utilitzats en el tractament de l'aigua.
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI