Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Hipersudoració: Excés de suor que traumatitza

  La suor forma part del mecanisme que ens permet adaptar-nos a les fluctuacions ambientals de temperatura. Encara que en condicions normals només hauríem de suar en excés si practiquem esport o sofrim una calor desmesurada, hi ha persones que tenen una transpiració molt intensa en qualsevol circumstància. Les seves mans, axil.les, rostre i crani semblen estar constantment mullats, fins a l'extrem que la suor és per a aquestes persones una trava que condiciona la seva vida social, laboral i afectiva. La hiperhidrosi o producció excessiva de suor és un trastorn traumàtic per als qui en pateixen, i no té res a veure amb una higiene deficient.

Què és la suor?

La suor és un líquid que es compon d'aigua, sals minerals i altres substàncies, produït per les glàndules sudorípares que es troben situades en el teixit subcutani, per sota de la dermis. Algunes vegades també està format per substàncies aromàtiques, perquè després de menjar all o sardines la suor pot adquirir aquesta olor.

Tenim tres tipus de glàndules sudorípares, distribuïdes per tota la superfície corporal: eccrines, apocrines o apoecrines. Les eccrines són les que tenen més participació en la termoregulació i es troben distribuïdes per tota la pell excepte en els llavis menors, el clítoris, els llavis i el conducte auditiu extern. Contràriament al que se sol pensar, les zones amb major profusió no són les axil.les, sinó el dors de la mà i els palpíssos dels dits, on podem arribar a tenir fins a set-centes glàndules per centímetre quadrat. Disposem entre 3 i 4 milions d'aquestes glàndules, capaços de produir prop de 600 mil.lilitres de suor per hora si són sotmeses a altes temperatures, encara que en esportistes d'alt rendiment poden produir fins a 2 o més litres. Les apocrines segreguen un fluid dens i en l'ésser humà es localitzen a les axil.les, els mugrons, el perineu, el voltant de l'anus i el conducte auditiu extern. Són les responsables de l'olor corporal de cada persona i en els animals tenen un paper primordial en la comunicació olfactiva, i per això en tenen per tot el cos. Tenen relació amb la sudoració produïda per causes emocionals com l'ansietat o l'estrès. Les apoecrines tenen unes característiques intermèdies entre les dues anteriors i en els humans es troben fonamentalment a les axil.les.

Per a què suem?

Suar és una necessitat fisiològica quan fa calor. Els animals homeoterms, entre ells els humans, mantenim la temperatura constant dins d'uns límits gràcies al metabolisme i l'existència de mecanismes termoreguladors que ajusten les fluctuacions de calor i fred de l'organisme. En aquest mecanisme participen el sistema nerviós, l'aparell cardiovascular i l'endocrí, i la sudoració hi té un paper fonamental. Aquesta capacitat de mantenir la temperatura constant és exclusiva dels mamífers i de les aus. La resta d'animals són poiquiloterms, la qual cosa significa que la seva capacitat d'adaptar la temperatura corporal és molt reduïda i estan subjectes a les variacions de l'ambient. Precisament aquesta capacitat dels mamífers per a mantenir una temperatura constant constituïx un gran avantatge adaptatiu que els permet dur a terme una activitat normal independentment de la temperatura ambiental.

La funció de la suor és regular la temperatura corporal, ja que quan s'evapora de la nostra pell redueix l'excés de calor. També intervé en l'eliminació de substàncies nocives per a la salut. Normalment suem una mica més d'un litre al dia en condicions de repòs, que augmenta fins a un litre per hora si fem algun exercici. Els esportistes d'elit, com els boxejadors o els futbolistes, poden arribar als quatre o cinc litres per hora. No obstant això, aquesta quantitat no és estable al llarg de la vida, ja que els infants i els ancians suen menys que els adults. La raó la trobem en el grau de maduresa de les fibres del sistema nerviós simpàtic -que regula les funcions automàtiques com la sudoració, el pols, la respiració i la salivació-, que no estan prou desenvolupades en la infància i es van perdent a mesura que envellim. Factors externs com la temperatura ambient i la humitat també hi influeixen.

Trastorns relacionats amb la suor

Quan se sua excessivament es parla d'hiperhidrosi, producció excessiva de suor, que pot ser generalitzada -o sistèmica- i localitzada. La hiperhidrosi sistèmica s'observa en moltes circumstàncies: embaràs, obesitat, menopausa, ansietat, hipertiroïdisme, consum d'alcohol o d'opiacis, i també en moltes malalties, com tumors, infeccions...
Però la que més problemes genera és la hiperhidrosi localitzada, també anomenada emocional perquè es desencadena per estímuls estressants i emocionals. Afecta els palmells de les mans, les plantes dels peus, les axil.les i la regió craneofacial. S'ignora què l'ocasiona i hom pensa que és una hiperactivitat del sistema vegetatiu simpàtic. En pateixen una de cada 10.000 persones i generalment es manifesta ja en la infància i persisteix quasi sempre durant tota la vida. En la meitat dels casos hi ha un factor desencadenant, generalment de tipus emocional, encara que també la pot generar la calor, l'exercici físic o l'alimentació. La hiperhidrosi localitzada desapareix a la nit.
L'afecció plantar origina mala olor, butllofes, maceració de la pell, infeccions locals, micosi i deteriora els mitjons i el calçat. L'axil.lar humiteja la zona, la irrita, també produeix mala olor i deteriora la roba. El tractament local la millora però no aconsegueix eliminar-la del tot. La craneofacial es caracteritza per una sudoració excessiva del front i de la cara, es desencadena després d'un estrés mínim i els que en pateixen es veuen obligats a estar eixugant-se la cara contínuament. Per als qui utilitzen cosmètics o maquillatges és un problema greu.
La hiperhidrosi palmar és un veritable problema social per al qui en sofreix, sobretot les formes greus i si es tracta d'un càrrec públic, representants, dependents, pintors, dibuixants... Les persones afectades poden tornar-se retretes, eviten donar la mà i fins i tot arriben a defugir la vida social.

Tractament

El tractament d'aquestes afeccions no és fàcil. En els casos més lleus es recorre a productes de farmàcia, de drogueria, d'aplicació local en axil.les o en peus. S'han utilitzat medicaments anticolinèrgics per via oral, però a causa dels efectes secundaris que tenen (retenció urinària, visió borrosa, sequedat de boca...) s'han abandonat.
S'utilitzen també preparats com el clorur d'alumini hexahidratat en solució alcohòlica, sobretot en la forma axil.lar, però irrita la pell. L'àcid tànnic, el glutaraldehid i la formalina a l'1% són també eficaços aplicats localment, però utilitzats durant molt de temps produeixen hiperpigmentacions de la pell.
La temuda toxina botulínica, que s'està utilitzant actualment en moltes afeccions (estrabisme, arrugues, potes de gall, distonia cervical...) i que produeix un bloqueig de la transmissió nerviosa, s'aplica també en el tractament de la hiperhidrosi localitzada. S'injecta subcutàniament i el símptomes remeten en una setmana, però té l'inconvenient que reapareix al cap d'uns mesos.

També es poden tractar quirúrgicament les formes greus d'aquest trastorn en mans, axil.les i regió craneofacial. La intervenció és una simpatectomia toràcica per mitjà d'endoscòpia, i consisteix en la secció d'alguns nervis i ganglis de la cadena simpàtica toràcica. És una intervenció eficaç, sempre que estigui feta per mans expertes, que requereix una hospitalització de només 24 hores. La mortalitat és nul.la i les complicacions escasses. El resultat d'aquesta operació és satisfactori en el 95% dels casos, mentre que en el 5% restant hi ha recidiva o fracàs, que s'atribueix a una extirpació insuficient d'un gangli. L'efecte secundari principal és l'aparició de transpiració en altres parts del cos, coneguda com a sudoració compensatòria, que presenten el 50% de les persones operades. Excepte en alguns pacients no sol ser molt greu i en molts casos desapareix espontàniament.

Recomanacions per als qui pateixen d'hiperhidrosi

  • Utilitzi roba de cotó, transpirable, i eviti els teixits sintètics.
  • Usi mitjons i sabates porosos, amb bona transpiració, i canviï's sovint.
  • Dutxi's una o dues vegades al dia.
  • Afaiti's el borrissol axil.lar.
  • Eviti la ingesta de cafè, alcohol i espècies picants. ? Si la suor té una olor desagradable utilitzi en la dutxa un sabó líquid amb clorhexidina i després apliqui's un compost de clorhidròxid d'alumini

Aparells miraculosos...

La sudoració d'una àrea cutània pot induir-se per mitjà de calor aplicada localment. D'aquesta manera funcionen alguns artefactes profusament anunciats en TV que, aplicats a una zona del cos, provoquen sudoració i que, segons diu la seva publicitat, serveixen per a aprimar la zona. No hi ha res més enganyós: suar no crema greixos i la disminució de pes que s'obté és per pèrdua de líquids, cosa que no s'ha de fer perquè els líquids que es perden per la sudoració cal reposar-los per a garantir l'equilibri hidrosalí de l'organisme. Beure quan se sua és una necessitat.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto