Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Acolliment temporal de menors: Una mesura de transició

Consisteix a proporcionar acollida temporal als menors que no poden conviure amb la seva família

  Entre 8.000 i 10.000 infants i adolescents entren en acolliment transitori residencial o familiar cada any al nostre país. Aquesta modalitat de tutela infantil és un mecanisme de protecció social que té la finalitat de proporcionar recer temporal en pisos, centres institucionals o en famílies als menors que, per diverses raons, no poden conviure amb la seva pròpia. L'objectiu és que el nen o la nena s'integri i participi plenament en la vida de la família d'acollida, o que faci una vida el més normal possible quan viu en residències tutelades. Aquesta figura d'ajuda als infants és un trànsit cap a mesures de protecció definitives, com ara tornar a la família d'origen o accedir a una altra família en adopció, encara que, tal com preveu la Llei de Protecció Jurídica del Menor 1/1996, les mesures d'acolliment transitori es poden plantejar amb una perspectiva a mig o llarg termini. Això significa que un menor pot estar en acolliment transitori durant mesos o anys. Segons l'Institut de Benestar Social d'Aragó, que ha recopilat dades de diverses institucions espanyoles, en el 70-75% dels casos la mesura protectora d'acolliment transitori és de tipus residencial (centres d'acollida, pisos tutelats, cases funcionals, miniresidències) i en el 25-30% és de tipus familiar (preadoptiu o no preadoptiu). Les raons principals que porten a l'acolliment transitori d'un menor són, en el 65-70% dels casos, l'existència de maltractaments, negligències o abandó per part de la seva família; els comportaments disruptius o conductes infractores, especialment en adolescents, suposen el 15-20%, i la incapacitat o impossibilitat permanent o temporal per a la seva atenció per part de la família el 10-15%. Pel que fa a les característiques sociofamiliars dels menors que entren en acolliment transitori, entre el 50 i el 60% procedeixen de famílies denominades "de risc social"; entre el 25 i el 30% de famílies amb problemàtica de drogodependència i/o alcoholisme; prop del 15% ve de famílies amb problemàtica de salut mental, i al voltant del 40% de famílies multiproblemàtiques que combinen dos o més dels problemes mencionats anteriorment.

Què és l'acolliment de menors?

L'acolliment és una figura per la qual famílies i persones es fan càrrec de forma temporal de la criança i educació d'infants en situació de desemparament fins que les seves famílies biològiques, amb les quals continuen mantenint trobades, puguin assumir aquestes tasques. L'acolliment no trenca els vincles amb la família biològica i no suposa un pas previ per a l'adopció. Es tracta de tenir cura d'un menor durant el temps en què la seva família, per diverses qüestions -econòmiques, legals, de salut, etc.- no se'n pot fer càrrec.

Quantes formes d'acolliment hi ha?

En funció de qui es fa càrrec de l'atenció del menor i de la durada de l'acolliment, aquest pot ser simple si no supera els dos anys. Dins d'aquesta modalitat es distingeix entre l'acolliment per família extensa i l'acolliment en família aliena, depenent de si hi ha vincle familiar entre el menor i els acollidors. Té prioritat el primer perquè evita la separació del menor del seu entorn familiar. Un altre tipus d'acolliment és el permanent, que pot durar anys, fins i tot fins que l'infant sigui major d'edat. Aquesta situació es produeix quan la tornada amb els seus pares biològics es complica (problemes per addiccions, psicològics, condemnes llargues a la presó, etc.). L'acolliment residencial fa referència a la situació dels menors quan viuen en pisos i centres institucionals. Uns altres tipus d'acolliment són l'administratiu (quan està supervisat per l'administració -per exemple quan els pares van a treballar a l'estranger durant un període determinat-) i l'acolliment de caps de setmana i vacances, on la família rep el nom de família col.laboradora. Aquest tipus d'acolliment és el que es produeix any rere any amb l'arribada d'infants procedents del Sàhara i de ciutats com Txernòbil. L'acolliment especialitzat, finalment, ofereix un ambient familiar a infants amb necessitats específiques d'educació o amb unes particularitats determinades que requereixen una atenció més especialitzada (discapacitats físiques, psíquiques, sensorials, trastorns de comportament, malalts crònics, etc.)

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto