Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Ricardo Díez Hochleitner, president d'honor del Club de Roma: "La societat ha de decidir si de veritat vol un futur millor"

 El seu carnet d'identitat diu que va néixer a Bilbao, però la vida l'ha convertit en ciutadà del món on ha habitat i ha treballat sense conèixer fronteres en dues vessants universals: l'educació i el medi ambient. Diu també que és septuagenari, encara que podria donar lliçons de joventut i aposta pel futur. No diu, en canvi, que està casat amb una dona que l'ha seguit allà on l'han portat els seus compromisos, ni que és un pare orgullós de set fills i un avi entusiasta de 22 néts, facetes sens dubte primordials per a conèixer qui un dia va ser cridat per Kennedy perquè s'ocupés de la branca educativa de l'Aliança per al Progrés, un organisme dels Estats Units. La seva figura és referència de fòrums internacionals.

Actualment és president d'honor del Club de Roma, del qual va ser cofundador, membre del seu comitè executiu i del consell directiu de l'Institut Internacional IDEA per a la Democràcia; vicepresident del Patronat de la Fundació Santillana; del Consejo Nacional de Mayores; de la Fundació per a una Cultura de Pau; i del consell assessor de FRIDE. En la seva dilatada carrera ha ocupat innumerables càrrecs en diferents organismes amb seu a diversos països. Quatre vegades acadèmic, cinc doctor honoris causa, posseïdor de les grans creus d'Isabel la Catòlica i Alfons X el Savi; medalla d'or de l'Organització d'Estat Iberoamericans, de plata de la UNESCO, va elaborar el Llibre Blanc i el Projecte de la Llei General d'Educació, aprovada el 1970. En l'actualitat, sense deixar de costat el seu vincle amb l'educació, les seves activitats s'han centrat en el medi ambient. I avui, parlar amb Ricardo Díez, és fer-ho amb una de les persones que actualment coneix millor el significat del terme sostenibilitat.

La primera i obligada pregunta ens condueix a un terme que ni tan sols recull el diccionari i que, en canvi, cada dia sentim més. Què significa la paraula sostenibilitat?

Una activitat humana es defineix com a sostenible quan és viable, és possible i té futur. El desenvolupament econòmic ha tingut lloc a costa del malbaratament de matèries primeres no recuperables i d'abundant energia no renovable, acompanyat d'una contaminació creixent de l'atmosfera, de la Terra i dels oceans. En temps de bonança econòmica el desenvolupament ha sigut sostingut i no sostenible, i de vegades accelerat. Però fa molt poques dècades sorgeix la consciència de la necessitat d'un desenvolupament sostenible, és a dir, viable, que no condemni la supervivència de futures generacions i que es faci mantenint el nostre hàbitat, el planeta Terra, en condicions d'habitabilitat.

Dit això, desenvolupament i sostenible són termes antagònics?

En absolut, haurien d'anar sempre units, almenys a partir d'ara.

Açò implicaria que el respecte del medi ambient fos una obligació, i en la nostra societat encara no ho és.

En totes les societats, i en particular en les més desenvolupades, es va obrint camí la consciència del deure i la conveniència, encara que només sigui per egoisme il·lustrat, del màxim respecte al medi ambient. En els països en vies de desenvolupament prevalen les necessitats vitals, a causa d'una major extensió de la pobresa. Moviments com els verds mostren aquestes inquietuds. Encara que sovint es tracti d'activistes amb interessos polítics, contribueixen a estendre la sensibilitat davant de les greus amenaces que sofreix la Naturalesa en tots els ordres.

Hi ha un cert desànim mediambiental, però podem parlar d'èxits?

Els èxits més gran són ara per ara els intangibles, com els estudis i els debats en multitud de fòrums. D'altra banda, i des de la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament de 1992, a Rio de Janeiro, s'han adoptat acords internacionals al més alt nivell amb continguts d'envergadura, si bé s'estan complint tan sols en una petita mesura i allargant en excés els terminis límit inicials. Aquest és el cas, molt en particular, dels acords aconseguits a Kioto.

Hi ha futur sense Kioto?

Hi ha futur sense ser tots responsables dels nostres actes? El Protocol de Kioto va ser el resultat d'una negociació difícil que va reduir sensiblement el text inicial que s'hi va negociar amb molta resistència dels grans països industrialitzats. Al Gore, llavors vicepresident dels EUA, va pressionar per arribar a aquest acord una vegada que va aconseguir que fos molt rebaixat en les seves metes, tot això en clara contradicció amb el que ell mateix havia publicat temps enrere en els seus propis llibres sobre aquests temes. Així és la vida i així són les seves tristes realitats. Ara, en canvi, es regateja i es resisteix activament l'aplicació d'aquell Protocol consensuat unànimement.

Amb quins altres errors ens enfrontem?

La llista és interminable, començant per l'atenció quasi exclusiva a la contaminació atmosfèrica i el conseqüent canvi climàtic, sense advertir que la contaminació i depredació de la Terra, amb pèrdua ràpida de la biodiversitat, va acompanyada també d'una agressió als oceans no menys greu.

Precisament ara es parla de nou sobre la possibilitat de dipositar les deixalles al fons dels oceans, perquè afirmen que la seva capacitat de digestió és molt gran.

 Els oceans comencen a asfixiar-se, com el Pacífic a l'entorn de Japó, a causa dels abocaments. La biodiversitat dels mars es troba en greu perill. Les illes coral·líferes, les algues, etc. estan amenaçades. És cert que les argiles abismals dels oceans posseeixen una immensa capacitat d'absorció del CO2, molt superior al de tots els boscs del món. Però, com es pot fer arribar els gasos de l'atmosfera a aquests abismes? Els residus sòlids, inclosos els abocaments de metalls pesats i tòxics com el mercuri, constitueixen una altra de les majors agressions als mars, problema que sense anar més lluny sofreix el Mediterrani. Tots els residus han de ser reciclatges i en aquesta tasca tots, començant per cada individu en la seva respectiva llar, hem d'aprendre i fer moltes coses. En relació amb aquests temes, recomano vivament llegir l'informe "El futur dels oceans", elaborat per al Club de Roma per Elisabeth Mann-Borghese

En les seves tesis lliga sempre educació i medi ambient. Amb quins criteris?

L'educació mediambiental es va acceptant com una part indispensable de tot sistema educatiu. És la millor manera d'informar i de formar els futurs ciutadans en els seus deures i drets, tant en nom del propi interès com en el d'aquest món tan interdependent. No obstant això, no es tracta d'afegir una assignatura més, sinó d'oferir una formació interdisciplinària, d'abast global i amb finalitats a curt i llarg termini. No n'hi ha prou de proclamar els Drets Humans, cal fer-los efectius, i també assumir els Deures Humans respecte els altres i la Naturalesa, per a aconseguir l'harmonia entre les persones i el medi ambient.

I què cal dir a les veus que asseguren que el medi ambient ha millorat en l'últim lustre?

Cal dir rotundament que el medi ambient no ha millorat en el món en el seu conjunt, si bé es van fent molts esforços meritoris amb millores puntuals i fins i tot substancials. Malgrat això, i vist com són d'insuficients encara aquestes millores, si continua la tendència actual ens dirigirem inexorablement cap al desastre. Quan? En 50, en 100, en 200 anys? Què importa això! O és que potser només es tracta d'assegurar la supervivència en la Terra per a nosaltres i per als nostres descendents més immediats? El que s'està fent serveix tan sols de punt de partida d'una sensibilitat i d'un compromís creixents, incloent-hi sacrificis en bé de les futures generacions.

Resulta eficaç la responsabilitat penal per a castigar els delictes de contaminació?

Establir la responsabilitat penal és un mitjà important per a frenar activitats irresponsables, fins i tot criminals, i per a fomentar la consciència ciutadana sobre la immensa importància del medi ambient per a tots nosaltres i els nostres descendents.

Quant hi ha de publicitat i quant de veritat en tot el que porta com a suport el terme ecologista?

Respecto molt les bones intencions, actituds i actuacions positives lligades als moviments ecologistes. El problema es resoldria si tots fóssim ecologistes de fet i de cor, és a dir, persones plenament responsables davant del medi ambient.

Si cal rebaixar a la meitat l'extracció de recursos a tot el món, els països industrialitzats necessitaran incrementar la seva eficiència per a usar l'energia i materials de quatre a deu vegades els propers 30 a 50 anys, tal com va ser acceptat per l'Assemblea General de l'ONU el 1997. Per què hi ha tanta disparitat per a complir-ho en diferents països d'Europa, si els seus ministres de Medi Ambient ho havien aprovat l'any 1996?

De la paraula al fet hi ha un gran tret... En tractar d'aplicar localment aquestes declaracions i compromisos internacionals es descobreixen els sacrificis i els costos que comporten, per la qual cosa els polítics es fan enrere. D'aquí ve que, al meu entendre, les democràcies hagin d'introduir el principi i desenvolupament del que jo anomeno 'democràcia anticipatòria'. Els partits no només han de presentar metes econòmiques i socials positives i desitjables per als seus electors, sinó també informació sobre les conseqüències que aquestes ambicions comporten a llarg termini, i assenyalar amb valor els sacrificis que la societat ha d'acceptar si de veritat vol un futur millor.

En resum, quin és el problema ambiental més sever del món?

El més evident de moment és el canvi climàtic per la contaminació de l'atmosfera a causa de les emissions de gasos, principalment d'anhídrid carbònic. La disminució del gruix de la capa d'ozó està afectant el sistema immunològic humà, diàriament desapareixen multitud d'espècies animals i vegetals...


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto