Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Zones de vianants: estudiats 57 dels principals carrers per a vianants de 13 ciutats: Més de la meitat suspenen

Les infraccions a les restriccions per a vehicles són freqüents, en senyalització i accessibilitat fallen la majoria i l'equipament és escàs en molts carrers

Multes molt diferents segons les ciutats

Les sancions (mínimes, perquè poden ser més elevades en determinats casos) per aparcar de forma indeguda en una zona per a vianants (deixant al marge el cost de la grua) són molt diverses entre les ciutats estudiades: la més forta és la que s'aplica a la Corunya, 96 euros, seguida de Màlaga, Barcelona i Almeria (entorn dels 90 euros). Les més lleugeres són les de Sant Sebastià i València (30 euros) i Vitòria (quasi 46 euros).

Quant a les multes per circulació de vehicles no autoritzats en una zona per a vianants, van des dels molt persuasius 150 euros de Barcelona fins als 30 euros de la Corunya i els 60 euros de Pamplona i Màlaga. Són també oneroses les sancions a Sant Sebastià, Bilbao (100 euros), Múrcia (96 euros), Vitòria, Oviedo i València (al voltant de 90 euros).

Excepte a Màlaga i la Corunya, la quantia de les multes és superior quan la infracció consisteix a circular indegudament en zones per a vianants que quan es tracta d'aparcar-hi. A Pamplona i Madrid la sanció és la mateixa en tots dos casos (60 i 84 euros, respectivament).
Naturalment, l'establiment d'aquestes sancions econòmiques exerceix un efecte dissuasori, però tan important com la implantació normativa és que els infractors siguin multats quan correspongui.

L'equipament de les zones per a vianants

  Un aspecte essencial és l'estat correcte de netedat i manteniment que presenten. Va ser satisfactori comprovar que només el 10% dels carrers analitzats tenia el paviment brut (excrements, escombraries, papers, deixalles). D'altra banda, només en el 16% dels carrers visitats el paviment presentava irregularitats o rajoles i llambordes soltes, o amb forats que propicien la formació de bassals, o que suposen un risc de caiguda per als vianants.

Quant a les papereres, en tres de cada quatre carrers per a vianants es trobaven en bon estat d'ús, però només en un 40% dels carrers visitats el nombre de papereres era l'adequat. Una altra qüestió important (per seguretat i comoditat) és la il.luminació: quasi el 95% dels carrers estudiats disposa de prou llum, tal com es va poder comprovar amb la visita nocturna que es va fer a cada carrer. A més, tres de cada quatre d'aquests carrers disposen de fanals específics per a les zones per a vianants, en la majoria d'estil clàssic (en els barris antics) o de disseny modern d'acord amb la resta del mobiliari urbà. També s'agraeix que a les zones per a vianants hi hagi arbres, però en més de la meitat no n'hi ha, a causa en alguns casos de l'estretor de determinats carrers, ubicats majoritàriament en els barris antics de les ciutats. Es va comprovar que pràcticament tots els arbres d'aquests carrers es trobaven en bon estat de conservació. No obstant això, tan sols la meitat disposaven d'enreixats en la part inferior per a evitar ensopegades i facilitar la conservació de l'espai en què estan plantats. Una altra vegada en positiu, es va estimar que en quasi el 90% dels carrers amb arbres el nombre que n'hi havia era adequat. No tot és caminar: de tant en tant convé descansar, i per a fer-ho els bancs són fonamentals. El pitjor és que el 56% dels carrers visitats no disposen de bancs i que en un de cada vuit dels que en tenen, alguns es veien bruts o deteriorats. Ara bé, en tots els carrers en què hi havia bancs el nombre d'aquests era suficient. Igual que amb la resta del mobiliari urbà (excepte amb papereres i fanals, sempre imprescindibles), la inexistència de bancs en algunes zones per a vianants pot disculpar-se per la manca de l'espai necessari per a col.locar-los de forma que no dificultin o entorpeixin el trànsit dels vianants.

Hi haurà qui pensarà que les jardineres amb plantes o flors són un luxe innecessari a les ciutats, però també hi haurà qui argumentarà que aporten naturalesa, vida bellesa i alegria a entorn urbà. Aquest informe va estudiar la situació respecte d'aquest fet en les zones per a vianants, i es va comprovar que en la meitat dels carrers visitats no hi havia jardineres, i que on es veien, en la tercera part dels casos l'estat de conservació i manteniment en què es trobaven no era l'adequat. D'altra banda, caminar no només cansa sinó que també dóna set. Tot i això, tan sols en el 23% dels carrers per a vianants estudiats hi havia fonts d'aigua potable. I entre aquells en què n'hi havia, una de cada 13 no funcionava. Molt pitjor ho té el ciutadà que desitgi donar resposta a les seves necessitats fisiològiques: només en un dels 57 carrers per a vianants es va trobar un lavabo públic que, a més, es trobava fora de servei.

Finalment, queda l'apartat cultural i estètic dels carrers per a vianants: només en el 20% dels analitzats hi havia almenys una obra d'art, si bé totes es trobaven en perfecte estat de conservació.

Senyalització i accessibilitat

  En un de cada sis carrers de vianants s'ha pogut comprovar la inexistència de senyals que prohibeixen l'accés i la circulació als vehicles. I només el 35% dels carrers disposen de senyals específics (figures humanes sobre fons blau) que informen que es tracta d'un carrer o zona per a vianants. D'aquests senyals, un de cada sis es trobaven deteriorats o no complien la seva funció, perquè no es podia apreciar clarament el senyal des d'un vehicle.
També decep que en només el 18% dels carrers per a vianants hi hagi plafons amb un pla d'aquesta zona de la ciutat o dels llocs propers més interessants (monuments, museus, edificis públics...). Però més important encara és que en més de la meitat dels carrers per a vianants es van trobar elements que interrompien el desplaçament normal dels vianants (bastides d'obres, cotxes o motos mal estacionats, rètols publicitaris de comerços, contenidors d'obres, terrasses d'establiments hostelers massa àmplies) o que, en alguns casos, comprometia la seva seguretat.

També es va mirar si havia escales en aquestes zones per a vianants (n'hi havia en una de cada deu), i si complien els requisits d'accessibilitat per a usuaris que es desplacen en cadira de rodes. Doncs bé, en només el 4% de les zones en què es van veure escales, aquestes es trobaven en mal estat (forats, rajoles trencades, graons desnivellats...), no tenien barana o no comptaven amb rampa. Continuant amb la seguretat, es van observar elements de risc per a la integritat física dels usuaris (vehicles circulant fora de l'horari de càrrega i descàrrega a velocitat excessiva, rajoles trencades, sòls molt relliscosos, rajoles o llambordes soltes, forats en el paviment, bassals d'aigua, irregularitats importants en el sòl...) en un de cada tres carrers visitats.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto