Els veïns van demandar una pizzeria pels sorolls i les olors

 El propietari d'un habitatge va demandar la pizzeria ubicada en els baixos del seu edifici, i va sol·licitar al jutge que l'obligués a portar a terme les mesures per a eliminar els sorolls i les olors procedents del local. Va perdre el plet en primera instància, va apel·lar i l'Audiència de Barcelona, en sentència del 7 de gener de 2003, va estimar, parcialment, les seves peticions. El tribunal va considerar que les queixes del veí tenien fonament objectiu. I recorda que l'habitatge constitueix el domicili habitual, on es duen a terme les activitats quotidianes i és lloc de descans, mentre que la pizzería és un lloc en què es desenvolupa una activitat comercial. Aquesta, sigui per l'ús de màquines o d'utensilis metàl·lics o per l'afluència de persones, genera una sèrie de sorolls que, encara que siguin inherents al desenvolupament de l'activitat, són susceptibles d'ocasionar molèsties que els veïns no tenen per què patir més enllà de certs límits permissibles que s'havien sobrepassat. Basant-se en un criteri raonable i proporcional, el tribunal declara l'obligació de l'empresa d'efectuar part de les obres sol·licitades. Però no totes, per la desproporció d'algunes de les sol·licitades segons l'informe pericial presentat en el judici.

Relacions d'aquest contingut