Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Psicologia

Λ

Com podem fer més satisfactori el joc sexual: Evitar l'autocontrol

  De què parlem exactament quan ens referim al joc sexual? Igual que en qualsevol acte voluntari en què es busca la diversió, cada pas del joc sexual és un joc en si, des que s'inicia fins que s'acaba. Cada etapa té el seu sentit, i es viu i es gaudeix sense que cap part sigui considerada més o menys o important. Així és com entenem el joc sexual. Un petó, una abraçada, un coit, unes carícies, una masturbació... i tantes maneres de trobar el plaer són en si jocs sexuals. De manera errònia les pràctiques sexuals s'han dividit en completes i preliminars. La importància de les primeres enfront de la desvalorització de les segones no ens fa sinó perdre el gaudi del joc en benefici d'una meta que pot arribar o no, i que es pot buscar o no.

L'anomenem joc sexual perquè implica una certa relació lúdica. L'adult decideix cedir terreny a la part més sincera i menys condicionada per la seva maduresa, la seva part més infantil. Es tracta de desposseir-se de prejudicis, estar aliè a tabús i mites coartadors i prohibitius, i arribar al joc pel plaer de jugar, donant pas a la curiositat, l'exploració, la fantasia i la passió. Es tracta d'aprendre d'un mateix, de conèixer-se més i de desenvolupar les potencialitats d'una trobada sexual on es fan presents la cooperació i el goig. S'abandona la condició de persona apresa i la màscara que obliga a aparentar, a controlar i, en definitiva, a saber, i es deixa arribar la personalitat més infantil. El poder i la prepotència aquí no serveixen de res, perquè el plaer implica llibertat, concedir-se-la a un mateix i procurar-la a l'altre, propiciar les rialles i allunyar la serietat. Es tracta de jugar, sabent que la satisfacció del joc no dependrà de l'amor ni de l'habilitat, sinó de permetre'ns un codi que ens allunyi de l'autocontrol.

Què ens impedeix gaudir del joc sexual?

Ser un bon jugador dependrà de la nostra actitud davant de la vida. Prové del codi de comunicació amb què ens desenvolupem en les relacions i davant de les situacions. Una actitud positiva al plaer i una comunicació oberta, serena i de trobada, ens allunyarà de la competitivitat i farà ridícules les comparacions. La seguretat i l'autoestima són els ressorts segurs que obren la porta del desig. Admetre el desig i voler aprendre a gaudir és una opció conscient i educable a qualsevol edat, només cal llibertat per a desenvolupar-la.

La satisfacció sexual no ve, doncs, de la mà d'un manual de postures, refregades o carícies més o menys manyoses. Tot això és matèria d'aprenentatge que ve després i que no tindria cap efecte si no tenim ben clar que la nostra capacitat de plaer, és a dir, la nostra sexualitat, és un projecte que comença per acceptar-nos, respectar-nos i estimar-nos, i continua per voler i aprendre a gaudir i a fer gaudir. Sense presses, sense reptes i al nostre ritme.

Tres conceptes importants que cal tenir en compte

  • Necessitat de coneixement corporal
  • Què vol el nostre cos i com ho vol
  • Què sent i com ho sent
  • Posar llenguatge a les diverses parts que el formen i parlar-ne igual que ho fem d'altres
  • Revisió de la nostra actitud cap al plaer
  • No és brut
  • No hi ha res prohibit entre dues persones que volen compartir responsablement
  • El mereixem i és el codi en què volem moure'ns per a viure
  • Revisió del nostre concepte del plaer
  • El gaudi requereix el cos sencer
  • Voler descobrir la nostra màxima capacitat de plaer
  • Voler gaudir de cada situació i cada moment
  • La comunicació positiva i oberta com a vehicle cap al plaer
  • Apassionar-nos amb la nostra vida

Factors que inhibeixen el desig o que el bloquegen

  • Sentiments de culpa.
    Es generen quan es vol experimentar amb el plaer però sorgeixen contradiccions amb els valors interioritzats i pels quals ens movem. El plaer està associat a l'egoisme, a la manca de principis morals i a la frivolitat. En el nostre codi moral moltes vegades apareix contraposat al deure i a la rectitud amb què hem de funcionar en la vida. Aquest deure exigeix a les dones la necessitat de barrejar l'amor amb el plaer, mantenir-nos en un paper passiu i ser l'"objecte de desig", i als homes exigeix un paper actiu, desitjador i responsable que la dona gaudeixi en la relació. En aquest codi s'assenten també els pudors i les vergonyes que coarten i frenen necessitats i desigs en la trobada sexual.
  • Baixa autoestima.
    Quan hi ha un escàs coneixement personal, tant corporal com dels valors pels quals ens movem; quan sabem poc sobre com senten les nostres diferents parts del cos i com aquest vol sentir a cada moment, es condueix cap a la baixa autoestima. L'escàs autoconeixement afectarà el nostre autoconcepte, i aquest incidirà directament sobre la nostra confiança i seguretat, i les trencarà de tal manera que ens farà ser dependents de qui ens digui que ens estima. Es passa llavors a prioritzar les seves necessitats i els seus desigs, fins i tot a costa de no atendre els nostres propis. Una relació basada en la dependència està lluny d'un principi tan bàsic com és compartir les experiències, i és des d'aquest des d'on es fonamenta el plaer.
  • Diferents tabús i prejudicis.
    El plaer no és brut ni pecaminós. No hi ha res prohibit entre persones que responsablement vulguin compartir-lo.
  • Pors interioritzades.
    Quan es busca el plaer apareixen com a fantasmes els genitals femenins, la possibilitat d'embaràs o les malalties de transmissió sexual. A aquests s'uneix també la por de no ser prou bo o de fallar i, per tant, d'exposar-se al rebuig.
  • Manca de temps.
    Estimar, afalagar, compartir, no és possible si no disposem de temps i n'hi dediquem, i ho fem com una més de les prioritats que ens marquem en la vida.
  • Enrabiades i conflictes.
    En aquests moments ens tanquem al contacte físic, de vegades com a càstig a l'altra persona. Això és perquè que controlem malament les enrabiades. Els conflictes es resolen amb una comunicació oberta, positiva i empàtica. Una carícia, un gest físic d'acostament ajuden i propicien en la fluïdesa d'aquesta comunicació.
  • Estrès.
    Cal ser conscients que és un dels grans enemics del plaer, que ens fa desembocar en la inapetència i l'apatia sexual.
  • Alguns medicaments.
    Determinats ansiolítics, antidepressius o fàrmacs per a tractaments d'hipertensió arterial poden incidir en la falta de desig, si bé no es coneixen del tot els efectes secundaris que tenen per la manca d'experimentacions contrastades.
  • Falta de comunicació.
    Quan parlem de comunicació no ens referim a transmetre molta informació o poca, sinó de dir-nos coses, de comunicar el que volem, el que ens agrada, el que ens molesta o ens fa mal, el que ens fa feliç. Dir-nos coses és compartir intimitat, participar-nos la vulnerabilitat.

Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto