Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Gambes pelades congelades: Massa gel i menys gamba del que anuncien

En sis de les set mostres estudiades la quantitat real de gamba és notablement inferior a la indicada en les etiquetes

  S'han analitzat set mostres de gambes pelades crues congelades o ultracongelades, amb formats des de 200 fins a 1.000 grams. Els preus (pes escorregut real) van variar des dels prop de 13,5 euros el quilo d'Elmar i Froxá fins als 23,09 euros el quilo de Frudesa.

Igual que tots els mariscs, les gambes són molt peribles i exigeixen baixes temperatures per a mantenir-se en bon estat fins al seu consum. Les congelades han de presentar, al tall, una carn compacta i no s'hi han de veure vidres ni agulles de gel. Convé rebutjar les que no presenten la duresa i la consistència d'un congelat i l'envàs ha de trobar-se en perfecte estat i sense rosada blanca. Per a evitar que no es trenqui la cadena de fred convé que no transcorri més d'una hora des que s'adquireixen fins que es guarden al congelador. Les gambes descongelades han de tenir l'aspecte, la consistència i l'olor de les gambes fresques. Una vegada descongelades s'aconsella no congelar-les de nou, llevat que s'hagin cuinat abans.

  S'hi han detectat algunes irregularitats: Elmar i Frudesa no indiquen correctament el pes net i el pes net escorregut, i llevat de Pescanova totes tenen una quantitat de gamba notablement inferior que la que indiquen a causa que totes, excepte Pescanova, utilitzen massa glacejat, o capa de gel protectora: des del 28% de Frudesa fins al 35% de Riazor. Una altra irregularitat és que Froxá, Riazor i Compesca indiquen un calibre (mida) de les gambes superior al real. Només les gambes d'Elmar fallen en frescor, encara que no hi ha cap normativa espanyola sobre frescor. Quant a l'estat higienicosanitari, va ser correcte excepte en Riazor, només regular.
El tast va proporcionar resultats mediocres i semblants en les set mostres (cap no va arribar als 6 punts). La de pitjor nota final va ser Delfín, amb només 4,6 punts. La millor relació qualitat-preu és Pescanova: tan bones com les millors en el tast, són les de menys additius i les més fresques. El preu real (excloent-hi el glacejat) és una mica superior al d'altres mostres, però n'hi ha dues que són més cares.

Etiquetatge

Elmar i Frudesa incompleixen la normativa. Elmar no expressa la quantitat com "pes net" (gamba més glacejat) i "pes net escorregut" (només gamba) com estableix la norma, sinó que indica "pes brut" i "pes net". Aquesta denominació no és correcta, ja que el pes brut correspon al pes total (envàs, gamba i glacejat) i el net a la gamba amb el glacejat. La norma obliga a indicar "pes net escorregut" en els productes amb glacejat.
Frudesa indica una única quantitat de pes, 200 grams, però no aclareix si correspon al pes net o al net escorregut.
D'altra banda, no sempre és possible veure l'aliment a través de l'envàs, per la qual cosa és desitjable que els fabricants indiquin el calibre o mida de les gambes. Només Froxá, Riazor i Compesca ofereixen aquesta informació. A més, convindria que assenyalessin el calibre com a unitats de gamba per quilo i no com a unitats de gamba per lliura, com es fa en aquest producte; una lliura equival a 0,454 quilos. Convindria també que n'indiquessin la composició nutricional, però només Delfín, Pescanova, Froxá i Frudesa ho fan.
Hi destaca Froxá: a més d'incorporar les dades obligatòries, informa sobre el calibre i la composició nutricional.

Gambes i nutrició

Totes les mostres han sigut obtingudes per mitjà de "pesca extractiva" i capturades als oceans Índic i Pacífic. Sis de les set mostres van ser sotmeses a ultracongelació, mentre que les de Compesca són gambes només congelades. La ultracongelació, més ràpida que la congelació tradicional, permet una alteració menor en l'estructura i el valor nutritiu de les gambes.
El laboratori no ha analitzat la composició nutricional perquè, amb l'excepció que alguns fabricants hi afegeixen sal, pot considerar-se idèntica en totes elles: gambes, gel i additius. El component majoritari és l'aigua (80%) i l'aportació de calories hi és moderat: 96 calories cada 100 grams. Contenen només entre 1,3 i 1,5 grams de greix cada 100 grams de gamba i hi predominen els àcids insaturats sobre els saturats, per la qual cosa tenen un perfil lipídic saludable. També aporten una quantitat estimable (21 grams cada 100 grams) de proteïnes d'alt valor biològic, que contenen tots els aminoàcids essencials. El "deu" el constitueixen el contingut important en colesterol (200 mil·ligrams cada 100 grams) i la presència de purines, components proteics que en el nostre organisme es transformen en àcid úric. En minerals, destaca l'aportació de fòsfor, iode i sodi. I les vitamines hi són escasses: només cal esmentar la vitamina E, d'acció antioxidant.

Les gambes són, en la majoria de les cases, un aliment de consum esporàdic, usat preferentment com a entrant (gambes en gavardina, amb alls) i com a complement d'altres plats: paella de marisc, pasta amb gambes i bolets, amanides, truites i remenats, entre d'altres. Per aquesta raó, la seva transcendència en la dieta és modesta. No obstant això, per la riquesa de colesterol, de purines i de sodi que tenen han de ser consumides amb moderació i, millor, les han d'evitar les persones amb hipercolesterolèmia, àcid úric en sang elevat, gota, càlculs renals per sals d'àcid úric (litiasi renal) i els qui segueixen dietes baixes en sodi perquè pateixen d'hipertensió arterial, insuficiència cardíaca o retenció de líquids. Les reaccions al·lèrgiques després del consum de certs mariscs es deuen a les proteïnes musculars d'aquest aliment, i els qui les sofreixen han d'evitar el consum d'aquests mariscs.

El que va desvelar el laboratori

Exceptuant Pescanova, amb 5 grams més de la quantitat indicada, totes les mostres ofereixen un quantitat real de gamba notablement inferior a la que indiquen. Els defectes de pes van vorejar des dels 15 grams de Delfín fins als quasi 155 grams de Riazor. La normativa prohibeix que els envasos continguin un defecte de quantitat superior al doble del màxim tolerat, que varia en funció del contingut. Delfín, Elmar i Riazor incompleixen aquesta norma.

Les gambes pelades i el marisc en general, a causa de la gran quantitat d'aigua que tenen, són molt peribles i fàcilment atacables pels microorganismes; per això cal incorporar al producte diverses formes de protecció, entre les quals la més utilitzada és el glacejat, o barrera protectora que impedeix que el producte sofreixi les conseqüències dels canvi de temperatura i d'humitat a què es pot veure sotmès durant el procés de comercialització. Consisteix a submergir les gambes, ja congelades, durant uns segons en aigua molt freda perquè l'aigua se solidifiqui i formi una capa de gel que protegeixi el producte. Les mostres estudiades, excepte Pescanova (14% de glacejat), van presentar des del 28,6% de glacejat de Frudesa fins al 35,2% de Riazor, valors excessius que poden disminuir-se sense que la qualitat i la seguretat del producte se'n ressenti.

Només Froxá, Riazor i Compesca informen del calibre o la mida de les gambes però, en evident irregularitat, indiquen un calibre que és quasi el doble del real. Al consumidor l'interessa conèixer el calibre de les gambes, ja que en funció de la recepta que pensi realitzar pot interessar-li una mida o una altra. Les de major calibre són Riazor (115 unitats/kg), seguides d'Elmar (152 unitats/kg). Les més petites van ser Frudesa (329 unitats/kg), i Delfín, 311 gambes per quilo.

La melanosi és un procés natural que ocorre després de la mort del crustaci i la seva conseqüència és el canvi de coloració corporal cap a tons foscos, que deprecia el gran valor comercial d'aquest marisc. Per a prevenir-la i controlar-la, s'utilitzen agents conservants. El laboratori ha buscat dos additius: sulfits (permès) i àcid bòric (prohibit perquè és tòxic). En cap mostra es va detectar àcid bòric. El sulfurós total (metabisulfit potàssic) va ser detectat en quatre, no va aparèixer en Pescanova, Frudesa i Riazor. Els continguts d'aquest additiu van variar des dels 25 mil·ligrams per quilo de gamba pelada d'Elmar fins als 110 mg/quilo de Delfín, proporcions acceptades per la norma.

La frescor de les gambes congelades

  El contingut en bases volàtils totals (substàncies indesitjables que apareixen quan es degraden les proteïnes a causa de la deterioració o pèrdua de frescor dels crustacis) s'utilitza com a indicador de frescor. Les quantitats detectades van ser acceptables, amb l'excepció d'Elmar, amb un contingut de 49 mil·ligrams de nitrogen cada 100 grams de producte que excedeix en molt al de les altres mostres. La norma espanyola no estableix un màxim per a aquest crustaci, però sí que ho fa la legislació xilena, que fixa un màxim de 30 mg de nitrogen cada 100 grams de gamba.
En la resta de mostres, els valors van des dels 3 mg/100g de Pescanova fins als 16 mg/100g de Delfín.
Finalment, en totes les mostres es va constatar l'absència de cloranfenicol, un antibiòtic que redueix la contaminació bacteriològica en les gambes i que està prohibit a la UE per les seves conseqüències en la salut humana).

Estat higienicosanitari

La gamba pelada és un producte molt perible. Per a conservar-la correctament s'ha de mantenir a una temperatura pròxima a -18ºC, evitar que en desaparegui el glacejat i no descongelar-les fins a poques hores abans del consum. Es van efectuar anàlisis microbiològiques a la recerca d'aerobis, E. coli, enterobacteria, salmonel·la i S. aureus. Totes les mostres menys una van obtenir resultats correctes. Riazor va mostrar un contingut lleugerament superior al permès en aerobis, cosa que indica una ruptura lleu i breu en la cadena de fred durant el processament o la distribució del producte. Per això, el seu estat sanitari va ser considerat "regular", encara que no representi risc sanitari per al consumidor.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto