Com cal afrontar els conflictes?: Objectiu: una solució que agradi a les dues parts

  El conflicte és un fet natural en la nostra vida. Hi ha conflictes entre pares i fills, parents polítics, caps i subalterns, companys de treball, socis, amics... Qui no ha tingut cap experiència del que és un conflicte? Es parla de persones conflictives i de situacions conflictives, però el conflicte és l'essència mateixa de la vida. Ens el trobem a cada moment. Ara bé, es converteix en un problema quan passa a ser una norma o un hàbit, quan caracteritza el conjunt del comportament. Si el conflicte ocupa una part tan important de la nostra vida, l'habilitat que mostrem a l'hora de gestionar-lo té molta importància per al nostre equilibri personal i fins i tot per a la nostra qualitat de vida.

La paraula conflicte, originàriament, significa xoc

  Fins en les relacions més amistoses i plaents sorgeixen ocasionalment els xocs. Hi ha un conflicte interpersonal quan algú troba en el comportament dels altres un obstacle que s'interposa per a l'èxit dels objectius propis. En la mesura en què les persones tenim històries personals diferents i, per tant, desigs, opinions i necessitats diferents és normal que hi hagi comportaments diferents i per tant xocs, debats i col·lisió d'interessos. En aquestes situacions fem valer les nostres necessitats i interessos de la mateixa manera que les altres persones fan valer els seus. La força d'aquests interessos és la que determina la intensitat del conflicte i que la posició sigui conciliable o no.

Com neixen els conflictes entre persones?

• Per la subjectivitat de la percepció. Les persones captem les situacions d'una forma molt diferent. Per molt que pretenguem ser objectius, la distorsió és difícil d'evitar.
• Per una informació incompleta. Hi ha judicis i opinions que s'emeten coneixent només una part dels fets.
• Per fallades en la comunicació interpersonal. Perquè l'emissor no emet en condicions, perquè el codi (paraules, gestos...) no és l'adequat o perquè el receptor no sap, no pot o no vol desxifrar el missatge. I, a més, quasi sempre les paraules són insuficients per a transmetre els pensaments.
• Per diferències de caràcters.
• Per la pretensió de les persones d'igualar els altres amb un mateix. Aquesta dificultat que se sol tenir d'acceptar les persones com són, sense jutjar-les. Dificultat simplement per a "deixar-los ser".

Thomas Gordon, en una obra titulada "La dotzena bruta" exposa algunes de les actituds que provoquen conflictes:

•  Ordenar, dirigir, manar, imposar. Tot això produeix en les altres persones por, resistència, rebel·lia o actituds defensives. Sovint els individus se senten rebutjats si les seves necessitats personals han sigut ignorades i se senten humiliats si aquestes conductes es donen davant dels altres.
• Amonestar, amenaçar. Poden aconseguir que l'altre obeeixi, però serà només per temor
• Moralitzar, sermonejar, crear obligació. La seva intenció és que l'altre se senti culpable, obligat i lligat. Les persones senten la pressió d'aquests missatges i freqüentment s'hi resisteixen i els desatenen.
• Aconsellar, donar solucions. No és veritat que la gent sempre vol un consell. El consell, l'advertència, impliquen "superioritat" i poden provocar que l'altre se senti inadequat o inferior. El consell pot convertir l'altre en un ésser dependent, que no promou el pensament creatiu propi.
• Persuadir amb lògica, argüir, donar lliçons. La persuasió, amb freqüència, fa que l'altre defensi la pròpia posició amb més força. El fet de tenir la lògica del costat nostre no comporta sempre una obediència més gran o un assentiment dels altres.
• Jutjar, criticar, censurar. Més que cap altre missatge, aquest fa que la persona se senti incòmoda, incompetent o beneita.
• Ridiculitzar, avergonyir. Aquests missatges tenen un efecte devastador perquè destrueixen la imatge que l'altre té de si mateix.
• Interpretar, analitzar, diagnosticar. Dir a l'altre què és el que realment està sentint, quins són els seus motius vertaders o per què està actuant d'aquesta manera, pot resultar molt amenaçador. Fer el paper de psicoanalista amb els altres és perillós i frustrant per a ells. Les interpretacions frenen la comunicació perquè desanimen l'altre a expressar més de si mateix.
• Preguntar, interrogar, sondejar. La resposta de les persones al sondeig o a l'interrogatori és sovint sentir-se en la banqueta dels acusats. Moltes persones senten que l'interrogador és un manefla. Les preguntes restringeixen de forma dràstica la quantitat d'informació que podrien donar els altres si només se'ls animés que parlessin de forma espontània.
• Distreure, desviar, fer bromes. En general som molt seriosos quan parlem d'assumptes personals. Quan ens responen bromejant, això ens pot fer sentir ferits o rebutjats. I la conseqüència és el silenci i el bloqueig.

Quines repercussions té el conflicte?

El conflicte pot generar tant conseqüències negatives com positives.

• Quan el conflicte s'enquista i és durador s'emmagatzema pressió que pot ser font de violència.
• En la mesura que origina frustració produeix hostilitat i ressentiments contra l'altre.
• Pot arribar a ser causa d'un augment de l'ansietat i de múltiples símptomes psicosomàtics, com ara mals de cap, insomni, etc.
• El conflicte estimula les defenses individuals i per això fa que augmenti la capacitat dels individus per a afrontar situacions.
• Ajuda que es consolidi el realisme en les persones en la mesura que al llarg de la vida es va percebent que la realitat és tossuda i els xocs van col·locant cadascú en el seu lloc, de tal manera que s'acaben establint els límits propis i el respecte als drets aliens.
• Quan els conflictes són d'un grup contra un altre, els grups es cohesionen internament.

Relacions d'aquest contingut