Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Fast food o menjar ràpid: No ha de formar part de la dieta habitual

El menjar ràpid o fast food té una densitat energètica elevada pel seu alt contingut en greixos i hidrats de carboni

  Rapidesa de servei, horaris amplis, preus econòmics i una vastíssima xarxa d'establiments són les bases fortes de les cadenes de menjar ràpid. Segons la Federació Espanyola d'Hotels i Restaurants (FEHR), a Espanya ja hi ha prop de 3.000 locals d'aquest tipus i el seu nombre continua creixent. Però el seu èxit no es troba només en la comoditat: el menjar ràpid ha captat, mal que ens pesi, els nostres paladars, i tot i la seva mala fama nutricional tots hem sucumbit alguna vegada davant d'una hamburguesa o una porció de pizza. Les conseqüències dels canvis en els hàbits alimentaris es deixen notar: un de cada dos espanyols té excés de pes i les malalties cardiovasculars, amb una taxa de mortalitat del 35% l'any 2000, són la primera causa de mort a Espanya.

Quin tipus de productes ofereixen?

Els productes de fast food es poden classificar en dos grups: els d'influència i característiques anglosaxones, com les hamburgueses, les salsitxes i les patates fregides acompanyades de salses diverses (maionesa, mostassa, quetxup...), i els de procedència mediterrània, com les pizzes, els entrepans, les tapes i els kebabs (broquetes de carn adobada d'origen àrab embolicades en pa de pita i acompanyades de vegetals i salses de iogurt). Per les seues característiques nutricionals, el menjar ràpid d'estil mediterrani o àrab es pot considerar més saludable que el d'estil saxó.

Dins d'aquest tipus de productes cal no oblidar els plats típics d'altres països que constitueixen una nova forma de menjar ràpid, com els burritos mexicans o el menjar xinès, a més de l'àmplia gamma de productes precuinats (lasanyes, canelons, paelles, pastissets, croquetes...), cada vegada més demanats pels consumidors.

  A causa de l'heterogeneïtat d'aquests productes, no és fàcil determinar-ne un valor nutritiu representatiu. No obstant això, tots tenen un tret en comú: una densitat energètica elevada a causa del seu alt contingut en greix (en especial greix saturat i colesterol) i hidrats de carboni (pa, pita, base de pizza, tortita...). I si bé és cert que aporten proteïnes de qualitat (ous, carns, peixos, formatges...), es queden curts de fibra, vitamines i minerals, excepte en sodi (sal). I no hem d'oblidar que el nombre de calories que ingerim augmenta, i molt, si el menjar s'acompanya de patates fregides, pastissos i refresc o beguda alcohòlica.

L'abús del fast food

El consum d'aquest tipus de menjar no suposa cap inconvenient per a la salut sempre que no es converteixi en un hàbit ni substitueixi els aliments bàsics. Però el que està ocorrent és que cada vegada més persones els inclouen com a base de la seva dieta, sense ser conscients dels perills nutricionals que això comporta.

Excessiva energia
Amb tan sols un àpat de fast food s'ingereix més de la meitat de l'energia diària necessària. Si a això afegim l'energia que aporten els altres àpats del dia, el contingut energètic de la ingesta total es dispara i s'afavoreix l'excés de pes.

Massa greix i colesterol
Els greixos saturats -en excés tendeixen a augmentar els nivells de colesterol en la sang- i el colesterol són abundants en aquests productes a causa de les salses a base d'ou, mantega, nata, llard i altres ingredients grassos que s'empren en la seva elaboració, i als olis de coco i palma que s'usen a l'hora de fregir-los.

Digestions difícils
En la majoria de vegades els aliments estan fregits o arrebossats, per la qual cosa s'enriqueixen en greix, que escalfat encara resulta més indigest.

Abundants additius
En general, aquests productes contenen més sal que els que es preparen a casa, en part perquè el sodi s'utilitza com a conservant. A més, per a aconseguir l'aspecte desitjat quant a color, olor, sabor i textura porten afegits conservants, colorants, antiapelmazantes, estabilitzants, etc. Aquests plats solen incloure condiments forts o additius que en potencien el sabor i que estimulen la gana i, amb el temps, alteren la percepció del sentit del gust i creen hàbit.

Racions típiques de fast food i el seu valor calòric
Racions Energía (Kcal) Greixos
Porció de pizza (180 g) 352 22,7
Hamburguesa doble amb formatge (190 g) 480 26,6
Aletes de pollastre fregides (125 g) 280 11,4
Croquetes (150 g) 183 11
Entrepà (120 g) de Frankfurt (90g) 520 18,8
Patates fregides mitjanes (115 g) 353 17,5
Pastís de poma (115 g) 320 14
Terrina de gelat mitjana (115 g) 235 11,6
Refresc mitjà (350 ml) 145 0
Suc de fruita (225 ml) 101 0
Bosseta de quetxup (15 g) 15 0
Bosseta de maionesa (12 g) 86 9,5
Pasta (2 cassons), salsa de tomàquet i carn picada (50 g) 331 7,1

Alternatives saludables

Menjar ràpid no significa, necessàriament, menjar porqueria. Una selecció adequada d'aliments i una freqüència de consum correcta poden fer d'un menjar ràpid una proposta original, equilibrada i saludable.

  • Menjar ràpid a casa...
    Si no disposem de temps o ens fa mandra cuinar, solem recórrer al menjar ràpid. Encara que no és recomanable abusar-ne, quan el preparem a casa almenys coneixem amb seguretat la qualitat i la quantitat dels ingredients utilitzats. La clau està a incloure en el menú altres aliments que complementin en nutrients l'àpat, a fi d'elaborar un menjar ràpid equilibrat i nutritiu.
    • Pizza o entrepà amb ingredients magres (formatges, pernil, tonyina al natural, pollastre, gall d'indi, vedella...) i vegetals (tomàquet, ceba, pebrots, xampinyons, carxofes, espinacs, carabassó, albergínia, etc.), amanida i fruita.
    • Hamburguesa (de vedella o de pollastre) a la planxa amb una tallada de formatge poc gras, amanida, patates torrades o cuites (i no sempre fregides), pa integral i fruita.
    • Entrepà de salsitxes de gall d'indi amb tomàquet fregit, poca maionesa, amanida i suc.
    • Patates fregides menys grasses: es poden coure en el microones uns minuts i saltejar-les amb poc d'oli perquè es torrin. Si estan fregides, s'han d'estendre sobre paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli.
    • Refrescs menys energètics: convé triar la versió light, o millor, substituir-los per aigua o suc.
  • Menjar ràpid fora de casa...
    Si es menja fora, les possibilitats d'elecció tendeixen a ser limitades, encara que hi ha cadenes que han començat a ampliar la seva oferta incloent aliments més saludables: amanides, fruites, iogurts...

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto