L'assistència sanitària va tardar a arribar en el cas d'un infart

 Mentre es trobava en el seu domicili un ciutadà va patir d'un infart de miocardi. La seva esposa va avisar en primer lloc a SOS Navarra i després als bombers. Al cap de vint minuts es va presentar al lloc una dotació de bombers, i quasi mitja hora després els serveis mèdics, que van confirmar la mort. La viuda va demandar l'Administració Pública i va sol·licitar una indemnització basant-se en el nexe causal entre la mort i l'actuació del servei de salut, al qual retreia falta de diligència pel retard, cosa que va impedir que el seu marit rebés assistència mèdica mentre va estar amb vida. En el judici va quedar acreditat que l'infart va ser sever i li va produir la mort de forma molt ràpida, per la qual cosa no podia afirmar-se que la mort s'hagués pogut evitar amb una assistència mèdica immediata. Però per al Tribunal Superior de Justícia de Navarra, en sentència del 23 d'abril del 2003, sí que hi havia un dany moral indemnitzable. En aquest cas calia acceptar que la tardança va ser excessiva. Considera que va haver-hi un funcionament anormal dels serveis públics, per la qual cosa condemna l'Administració a indemnitzar l'angoixa i la frustració de l'espera en la quantitat de dotze mil euros més interessos legals.

Relacions d'aquest contingut