Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Separació i divorci: conseqüències econòmiques: Repercussions molt diferents segons el règim matrimonial

Escollir per endavant el règim econòmic del matrimoni pot estalviar diners i problemes en cas de separació o divorci

Qui es queda amb l'habitatge?

  L'habitatge familiar es configura com un patrimoni al servei de la família com a col·lectivitat, és a dir, com una espècie de propietat familiar que transcendeix els propis cònjuges, encara que sigui un bé privatiu d'un d'ells.
Quan hi ha fills menors d'edat o dependents, i en defecte d'acord dels cònjuges aprovat pel jutge, l'ús de l'habitatge familiar correspon als fills i al cònjuge en la companyia del qual queden, tant si l'habitatge pertany als dos cònjuges com si és propietat privativa d'un d'ells. Si el matrimoni no ha tingut fills o aquests són independents en el moment de la separació dels pares, pot efectuar-se una atribució de l'ús de forma successiva i alternativa fins que es produeixi la liquidació del cabal comú, sempre que l'habitatge sigui comú o un bé a guanys, i la posició econòmica dels dos cònjuges sigui la mateixa. En el cas que hi hagi una situació de desequilibri econòmic entre els cònjuges, en un primer moment s'atribuirà l'ús de l'habitatge al cònjuge més necessitat de protecció.
En el cas que l'habitatge sigui un bé privatiu d'un cònjuge, la regla general és que l'ús de l'habitatge correspongui a qui en sigui titular. Però, com a excepció, el jutge podrà acordar "que l'ús d'aquests béns, pel temps que prudencialment es fixi, correspongui al cònjuge no titular, sempre que, ateses les circumstàncies, ho fessin aconsellable i el seu interès fos el més necessitat de protecció".
Quan l'habitatge familiar és de lloguer, i s'adjudica al cònjuge que no és titular de l'arrendament, la Llei d'Arrendaments Urbans disposa que el consort no arrendatari podrà continuar amb l'ús de l'habitatge. En aquest cas el cònjuge ha de comunicar la seva voluntat de continuar en l'habitatge a l'arrendador i en el termini de dos mesos des que li va ser notificada la resolució judicial, aportant còpia de la resolució judicial o de la part d'aquesta que afecti l'ús de l'habitatge.

Territoris amb drets propis
 

Aragó

Regix un règim legal anomenat consorci conjugal pel qual es delimiten quins béns són comuns i quins són privatius. Per mitjà de capitulacions es pot optar per un règim matrimonial paccionat o per una separació de béns.

 

Illes Balears

El règim legal és la separació de béns. Per mitjà de capitulacions -espolits a Eivissa i Formentera- es pot optar per un règim paccionat.

 

Biscaia*, Llodio i Aramaiona

El règim econòmic del matrimoni que regix en la majoria de les viles de Biscaia (inclosa Bilbao) és el que lliurement pacten els cònjuges en escriptura pública. A falta de pacte, regix l'anomenada Comunicació Foral, en virtut de la qual es fan comuns tots els béns mobles o arrels, tant els aportats com els adquirits durant el matrimoni, independentment de la seua procedència i del lloc en què radiquen. El fur biscaí també regix a Llodio i Aramaiona (Àlaba).
* El Codi Civil regix a les viles de Biscaia, mentre que el Dret Foral ho fa a l'Infanzonado o Tierra Llana. Les viles on és aplicable el Dret Civil són les següents: Bilbao, Balmaseda, Bermeo, Durango, Ermua, Gernika-lumo, Lanestosa, Lekeitio, Markina-Xemein, Ondarroa, Orduña, Otxandio, Portugalete i Plentzia.

 

Catalunya

El règim legal és la separació de béns. Per mitjà de capitulacions es pot pactar un règim de participació, una associació de compres i millores, l'agermanament o pacte de meitat per meitat, pacte de convinença o mitja guadanyeria i el règim de comunitat de béns.

 

Galícia

El règim legal és el de béns a guanys. El dret civil gallec establix la possibilitat de convindre en capitulacions un altre règim econòmic matrimonial i estes capitulacions podran contindre qualsevol estipulació relativa al règim econòmic familiar i successori, sense més limitacions que les derivades del que establix la llei del Dret Civil de Galícia.

 

Navarra

S'establix com a règim legal el règim de conquistes o societat conjugal de conquistes. Per mitjà de capitulacions matrimonials es pot pactar un altre règim, com el de comunitat universal de béns o el de separació de béns.

El pagament de la manutenció

  La separació, la nul·litat i el divorci no eximixen els pares de les seues obligacions envers els fills. L'obligació d'alimentar i atendre les necessitats bàsiques d'estos seguirà vinculant els pares, sense que importe en absolut la seua separació o el seu divorci. Si el pare o la mare que ha de passar la pensió no complix les seues obligacions o no s'arriba a un acord entre les dues parts, el jutge serà qui determine la quantia que haurà d'aportar cada cònjuge, i el cònjuge privat de la custòdia serà qui haurà d'abonar la pensió d'aliments als fills. Durant el temps que dura la separació, el cònjuge més dèbil també pot rebre una pensió alimentària, ja que és una obligació entre parents atendre esta necessitat. No obstant això, una vegada executat el divorci, esta pensió desapareix ja que no hi ha cap vincle de parentiu entre els dos excònjuges.
El cònjuge a qui la separació o divorci produïsca un desequilibri econòmic en relació amb la posició de l'altre, té dret a una pensió compensatòria que es fixarà en la resolució judicial, tenint en compte, entre altres circumstàncies, els acords a què hagueren arribat els cònjuges, l'edat i l'estat de salut, la qualificació professional i les possibilitats d'accés a un lloc de treball, la dedicació passada i futura a la família, la duració del matrimoni i de la convivència conjugal... El dret de rebre pensió s'extingix quan cesse la causa que el va motivar, bé per desaparéixer el desequilibri econòmic, bé per contraure el beneficiari de la pensió un nou matrimoni o per viure maritalment amb una altra persona. També és possible renunciar-hi, però no és el més aconsellable, encara que se substituïsca per la pensió d'aliments, atés que amb el divorci s'extingirà la pensió d'aliments i ja no podrà sol·licitar-se pensió compensatòria, per la renúncia prèvia.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto