Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Donació d'òrgans: Augmentar les donacions, necessitat urgent

L'any passat van morir 271 persones en llista d'espera i el 20% dels escassos cadàvers aptes per a la donació no s'utilitzen perquè els familiars s'hi neguen

Quins tipus de donants hi ha i com és el procés de donació?

  Donant viu: es considera donant viu qui, per complir els requisits, efectua la donació dels òrgans en vida, o una part d'aquests, l'extracció dels quals sigui compatible amb la vida i que la seva funció pugui ser compensada per l'organisme del donant de forma adequada i prou segura.

Ha de ser major d'edat, gaudir de plenes facultats mentals i d'un estat de salut adequat. Ha de ser informat prèviament de les conseqüències de l'extracció, i ha d'atorgar el consentiment de manera expressa, lliure, conscient i desinteressada. L'estat de salut mental del donant haurà de ser avaluat per un metge diferent dels que duran a terme l'extracció i el trasplantament, i aquest informarà el donant dels possibles riscs de la intervenció, de les conseqüències previsibles d'ordre somàtic o psicològic, de les repercussions en la seva vida personal, familiar o laboral, així com dels beneficis que pot obtenir el receptor de l'òrgan. Perquè es pugui fer l'extracció, el donant haurà de lliurar per escrit davant del jutge del Registre Civil el seu consentiment exprés. En aquest document de cessió, firmat pel donant, aquest manifesta la seva conformitat amb la donació en viu. Entre la signatura del document de cessió i l'extracció de l'òrgan hauran de transcórrer un mínim de 24 hores, i el donant podrà, en qualsevol cas, retractar-se de la seva decisió. L'extracció d'òrgans procedents de donants vius només pot fer-se en els centres sanitaris autoritzats per a aquesta intervenció. El donant, finalment, rebrà l'assistència sanitària necessària per al seu restabliment.

Donant mort: persona difunta de la qual es pretén extreure òrgans, que, a més de complir els requisits establerts, no hagués deixat constància expressa de la seva oposició. Els casos de mort en què poden realitzar-se extraccions d'òrgans són els que estan originats pel cessament de les funcions cardiorespiratòries o el cessament irreversible de les funcions encefàliques.
L'extracció dels òrgans s'efectuarà sempre que no hi hagi constància d'oposició expressa perquè després de la seva mort es faci l'extracció d'òrgans, i aquesta oposició es podrà referir a tots els tipus d'òrgans o només a alguns d'ells. Quan es tracti de menors d'edat o de persones incapacitades, l'oposició podrà fer-se constar pels qui hagin tingut en vida la seva representació legal. El centre autoritzat per a l'extracció d'òrgans haurà d'informar-se de si l'interessat va fer patent la seva voluntat a algun dels seus familiars o a algun dels professionals que el van atendre en el centre sanitari, per mitjà de les anotacions que els mateixos haguessin pogut fer en el Llibre de Registre de Declaracions de Voluntat o en la història clínica, al costat d'un examen de la documentació i les pertinences personals que el difunt portava. Quan les circumstàncies no ho impedeixin, s'haurà d'informar la família present en el centre sanitari sobre la necessitat, la naturalesa i les circumstàncies de l'extracció, restauració, conservació o pràctiques de sanitat mortuòria. La defunció de l'individu es podrà certificar després de la confirmació del cessament irreversible de les funcions cardiorespiratòries o del cessament irreversible de les funcions encefàliques. Serà registrada com a hora de la defunció l'hora en què es va completar el diagnòstic de la mort. El certificat de defunció i de l'extracció d'òrgans haurà de ser firmat per tres metges diferents dels qui intervindran en l'extracció i el trasplantament, entre els quals han de figurar un neuròleg o neurocirurgià i el cap de servei de la unitat mèdica on es trobi ingressat, o el seu substitut, en el cas de mort encefàlica. Quan la mort es degui al cessament irreversible de les funcions cardiorespiratòries, el certificat de defunció haurà de ser firmat per un metge diferent del que intervé en l'extracció o el trasplantament. Quan la mort sigui accidental, i quan hi hagi una investigació judicial, abans de fer-se l'extracció s'haurà d'obtenir l'autorització del jutge, que previ informe del metge forense haurà de concedir-la sempre que no s'obstaculitzi el resultat de les diligències penals. El responsable a qui correspongui donar la conformitat per a l'extracció, o la persona en què es delegui, haurà d'estendre un document en què es recullin de forma expressa els apartats anteriors

Quin és el fi dels diferents òrgans

No hi ha un òrgan més donat que un altre, ja que la majoria de les extraccions fetes a Espanya procedeixen de donacions multiorgàniques: s'utilitzen tots aquells òrgans i teixits aptes per al trasplantament.

Trasplantament cardíac

El cor és l'òrgan encarregat d'irrigar sang per tot el cos. Cal fer el trasplantament als pacients que sofreixen d'insuficiència cardíaca sense resposta al tractament farmacològic.

Trasplantament pulmonar

Els pulmons són l'òrgan responsable de la respiració. Les persones que sofreixen de fibrosi quística, enfisema, o d'insuficiència respiratòria i no obtenen resposta per mitjà de tractaments mèdics, poden formar part de la llista d'espera per a trasplantaments de pulmó.

Trasplantament hepàtic

El fetge regula l'energia, produeix proteïnes i elimina els rebuigs de la sang. Són susceptibles de necessitar un trasplantament els qui pateixen de cirrosi i d'hepatitis.

Trasplantament de pàncrees

És l'òrgan que segrega els enzims utilitzats en la digestió, a més de regular la glucosa per mitjà de la secreció d'insulina. Els malalts de diabetis extremes són receptors de pàncrees d'altres persones, sempre que no responguin als tractaments i corrin el risc de perdre la vista o un membre.

Trasplantament renal

Els ronyons eliminen els rebuigs de la sang i produeixen determinades hormones. Els malalts amb insuficiència renal crònica necessiten el trasplantament per a no sotmetre's per a tota la vida a l'hemodiàlisi.

Llistes d'espera

Segons informa el Ministeri de Sanitat, el nombre de pacients en llista d'espera per a l'any 2003 és de 5.000, i a finals del passat any era de 892. Les llistes d'espera sofreixen increments i reduccions a causa de la inclusió o l'exclusió de pacients motivats per millores, empitjoraments o defuncions durant l'espera. El nombre de defuncions en llista d'espera durant el 2002 va ser de 271.

Un menor pot ser donant?

No podran ser donants en vida els menors d'edat encara que disposin del consentiment dels pares o tutors. En cas de morir, sí que poden ser donants sempre que els seus pares o tutors legals no hi facin constar la seva oposició.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto