Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Donació d'òrgans: Augmentar les donacions, necessitat urgent

L'any passat van morir 271 persones en llista d'espera i el 20% dels escassos cadàvers aptes per a la donació no s'utilitzen perquè els familiars s'hi neguen

L'informe de CONSUMER

  Després de parlar amb una desena d'associacions que promouen i faciliten la donació d'òrgans i després d'estudiar a fons la normativa sobre la qüestió, CONSUMER ha elaborat una enquesta a 407 persones, 50 d'elles donants d'òrgans.

Segons aquesta enquesta, només un 12% dels espanyols es declara donant d'òrgans, i d'aquests últims nou de cada deu tenen el carnet oficial que els n'acredita. Però la realitat no és tan depriment com sembla: un altre 64% dels enquestats assegura estar disposat que s'utilitzin els seus òrgans amb aquest propòsit solidari, una vegada arribada la seva mort. Així, pot considerar-se que el 68% dels espanyols majors d'edat és donant d'òrgans. En realitat, com s'ha avançat, tots ho som per llei, excepte la negativa expressa dels familiars que actuarien com a transmissors de la voluntat més recent del difunt.

Dels qui no es declaren donants (encara que, com s'ha vist, la majoria es mostren disposats a ser-ho), una mica més de la meitat reconeixen no haver-se plantejat mai aquesta possibilitat. Preguntats pels motius que expliquen aquesta actitud passiva davant d'una necessitat social urgent, un 19% al?ludeix a la falta d'informació en general i a no saber on havien de dirigir-se per a concretar el compromís. Però hi ha dades menys complaents: quasi el 40% reconeix que la raó per a no fer-se donant és la "deixadesa", i fins i tot un 28% manifesta la seva negativa que òrgans del seu cadàver siguin utilitzats en trasplantaments que permeten donar vida a altres persones. Aquesta negativa és més comuna (37%) en la franja d'edat superior a 45 anys, i notablement menor (19%) en la de 18 a 44 anys. Altres motius adduïts són la por o el rebuig a aquests temes (11%), l'edat inapropiada (9%), el fet de trobar-se malalt o prenent medicacions (5%) i la convicció (equivocada, per cert) que fer-se donant "requereix molt de temps" (4%). Només el 4% dels no donants (el 6% en els majors de 45 anys) diu que no ho és per no causar problemes o disgusts a la seva família.

Tornant a la informació sobre les donacions d'òrgans, crida l'atenció el paper molt secundari que fan els mitjans de comunicació com a agents promotors, o tan sols divulgadors, d'aquesta iniciativa tan convenient i altruista. Només el 8% dels que es declaren donants va rebre la informació que el va induir a convertir-se en donant per part de la televisió, la ràdio, els diaris i altres mitjans de comunicació. El 28% asseguren que aquesta possibilitat els va ser transmesa per metges o en l'hospital, mentre que per al 22% la font d'informació va ser la del seu entorn familiar i dels seus amics. Les campanyes de les associacions prodonació (6%) i les farmàcies van ser les altres fonts més comunes. Per a concretar la decisió i donar-li format oficial, el 36% dels donants va recórrer a metges o hospitals i el 32% es va dirigir a les associacions de donants.

Es va preguntar també als donants per les raons que els van moure a fer el pas de convertir-s'hi. Destaca per sobre de totes (60%) la solidaritat i la possibilitat de salvar vides, encara que també són rellevants dues altres motivacions: una de pragmàtica: "una vegada morts, els òrgans no ens serveixen per a res" (18%); i una altra de relacionada amb l'entorn: haver viscut de prop què significa la necessitat d'un trasplantament i què representa per al malalt la disponibilitat d'òrgans que permetin efectuar-los (14%).

També té interès el fet que els donants informin els seus familiars directes, perquè en el moment clau seran els qui prendran la decisió de si els òrgans de la persona morta es donen o no. Segons el que afirmen en l'enquesta, la immensa majoria (el 96%) dels que es declaren donants són conscients de la importància crucial d'aquesta iniciativa, de vegades tan difícil de prendre: quasi tots han comunicat expressament als seus familiars la decisió que si moren els seus òrgans siguin donats, naturalment sempre que siguin aptes per a ser trasplantats a una altra o altres persones. Però les coses no són tan senzilles: un de cada 12 donants reconeix que les seves famílies han manifestat desacord amb aquesta decisió solidària.

D'altra banda, nou de cada deu donants consideren necessària una major conscienciació social sobre la necessitat de la donació, i la meitat pensen que la informació que reben els qui estan valorant la possibilitat de convertir-se en donants és insuficient. Ara bé, pràcticament tots els consultats van coincidir que resulta molt senzill fer-se donant.

Què en diuen els no donants

A més del que ja hem comentat, l'enquesta feta a població general permet acostar-nos amb detall a les opinions dels no donants. Per exemple, quasi vuit de cada deu assegura no haver rebut informació sobre aquest tema. Això explica moltes coses i indica que la primera iniciativa perquè augmenti el nombre de donants és millorar quantitativament i qualitativament la informació que arriba sobre la donació d'òrgans al gran públic. L'escàs nombre de persones necessitades de trasplantament també pot anar en contra de la conscienciació social davant de la donació d'òrgans: set de cada deu no donants assegura que no coneix ningú que hagi necessitat un trasplantament. A més, quasi la meitat dels enquestats afirma que no es promociona de forma eficaç la donació.

D'altra banda, hi ha quasi unanimitat (94% de suport) en el criteri, establert per la llei, que no es pugui cobrar per la donació d'òrgans. Només l'1% dels no donants creu que seria convenient el cobrament. El mateix ocorre quan es pregunta si s'hauria de pagar per la recepció d'òrgans: el 96% dels no donants s'hi posiciona en contra.

Coneixem la dimensió real del problema que sofreixen els qui esperen un trasplantament d'òrgans? La resposta és no. Només un 10% dels no donants diu conèixer aproximadament el nombre de persones que hi ha en llista d'espera per a la recepció d'òrgans, que a Espanya és, enguany, de 5.000 persones. Ja en una altra qüestió, el 93% dels no donants que declara que es prestaria a donar òrgans es va mostrar disposat a donar la totalitat dels seus; la resta, preferien donar només certs òrgans, fonamentalment els ronyons i el cor. I un de cada deu (un de cada sis dels majors de 65 anys) reconeix que si es convertís en donant no ho comunicaria a la família.

Es comprova novament un dèficit d'informació quan el 2% dels no donants diu que la religió que professa no veu amb bons ulls la donació d'òrgans, quan tant l'església catòlica com moltes altres confessions no s'oposen a la donació.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto