Donació d'òrgans: Augmentar les donacions, necessitat urgent

  A Espanya es van fer l'any passat un total de 3.605 trasplantaments i no hi ha al món un país amb un nombre més gran de donants d'òrgans per milió d'habitants (33,7) que el nostre. Aquestes dades parlen de la relativament gran sensibilitat social que hi ha respecte de la donació d'òrgans, pilar irreemplaçable -ara per ara- per a la realització de trasplantaments de cor, fetge, ronyons o pulmons.

Els trasplantaments, i per tant la donació d'òrgans, salven cada any la vida de milers de persones amb greus malalties que requereixen, normalment amb urgència, d'un trasplantament.

La nostra pionera Llei de Trasplantaments de 1979 i els seus reglaments posteriors, desenvolupats en el Reial Decret de 1980, recullen principis inequívocament promotors de la donació d'òrgans, com la gratuïtat per al receptor dels òrgans, la prohibició de cobrar per la donació, el consentiment presumpte de la persona morta (si els familiars no s'hi neguen, la donació es dóna per acceptada encara que la persona morta no hagués expressat la voluntat de donar) i el criteri d'igualtat- no s'admeten discriminacions per sexe, raça, edat o condició socioeconòmica- per als receptors dels òrgans donats.

És obvi que no manquem de motius per a enorgullir-nos de la situació en què es troba la donació d'òrgans al nostre país. Totes aquestes dades, a més de la legislació vigent respecte d'aquest fet, demostren el caràcter solidari i desprès dels espanyols en aquests moments tan dramàtics que segueixen la mort d'un ésser estimat, però això no obsta perquè la situació pugui, i fins i tot hagi, de millorar.

Una necessitat urgent

Només durant l'any passat, 271 persones van morir perquè l'òrgan que necessitaven per al seu trasplantament no va arribar a temps als hospitals que els esperaven amb tot disposat per a l'operació. I vegem dues altres realitats reveladores: només l'1% dels cadàvers són vàlids perquè els seus òrgans siguin trasplantats a una altra persona, i un de cada cinc cadàvers aptes no pot utilitzar-se a Espanya perquè els familiars del mort es neguen, per diverses raons, que se'ls doni aquest ús solidari. Al nostre país, cada persona decideix lliurement si vol ser donant o no, sense que hi calgui cap carnet o acreditació. Si, una vegada produïda la mort, els responsables mèdics consideren que el cadàver és apte per a la donació, adopten automàticament les decisions oportunes perquè s'iniciï el protocol d'extracció i transport dels òrgans útils, sempre, això sí, que no s'hi interposi una negativa expressa dels familiars.

Relacions d'aquest contingut