• INVESTIGACIÓ

  • Funeràries
  • Roses de blat de moro salades, per a microones
  • Llums de baix consum
  • Nova llei de garanties en la venda de béns de consum

• ACTUALITAT I OCI

  • Projecte Gutenberg
  • Francisco Mangado, arquitecte

• BENESTAR

  • Llets de nova generació
  • Cistitis
  • És possible el canvi?
  • Grans preses
  • Declaració de la renda
  • Meteorologia

• EL MÈS PRÁCTIC

  • Ergonomia en la llar
  • CONSULTORI LEGAL
    • Cal anar amb un advocat a tots els judicis?
    • El reportatge de la boda no es veu en el meu lector de devedé
  • SENTÈNCIES
    • Una interna es va llançar per la finestra d'un geriàtric
    • No va ser informat de l'evolució del seu fons d'inversions
    • Es va lesionar la mà amb la porta giratòria d'un hotel
    • L'operació de cirurgia estètica en els pits no va resultar com estava previst

  La construcció de grans preses, grup al qual pertanyen les que superen 15 metres d'altura o emmagatzemen més de 100.000 metres cúbics d'aigua, sempre ha sigut motiu de polèmica. Font de progrés i de repartiment racional de l'aigua segons algunes persones, perjudicials pel seu impacte ambiental i els problemes de seguretat que poden ocasionar segons altres, la necessitat d'aquestes grans obres encara es discuteix.

Espanya, amb 1.200 preses d'aquesta envergadura, és el segon país del món, després dels Estats Units, que en té un nombre més gran. La meitat d'aquestes tenen més de 40 anys i, segons algunes fonts, el 80% no segueixen les normes de la Instrucció per al Projecte, Construcció i Explotació de Grans Preses pels elevats costos econòmics que suposa fer-ho.

La capacitat dels embassaments espanyols és de 53.000 milions de metres cúbics, dels quals es van ocupar el 65% l'any 2002. L'ompliment més gran va tenir lloc en les conques Nord (88%) i de l'Ebre (77%). Els pantans de menys ocupació van ser els del Segura i el Xúquer, que a penes van arribar al 20% de la seva capacitat.

En al voltant de 140 països les grans preses proporcionen energia hidroelèctrica, el paper de la qual és fonamental per a la reducció de les emissions de gas d'efecte hivernacle, i aigües per a reg, que banyen les terres que subministren quasi el 16% dels aliments del món. No obstant això, també han provocat la desaparició de boscos, d'hàbitats de rica fauna i de la biodiversitat aquàtica. Els qui estan en contra d'aquests pantans gegants sostenen que per a construir-ne la majoria no s'ha elaborat una avaluació de l'impacte negatiu que tenen sobre les comunitats desplaçades i relocalitzades. Qualifiquen de superficials i ineficaços els esforços per mitigar els efectes imprevistos que pateixen més de 80 milions de persones desplaçades i la pèrdua del seu mitjà de vida aigües avall.

Segons la Comissió Mundial de Preses, les grans preses podrien desaparèixer, perquè s'ha demostrat que construir minicentrals hidroelèctriques és més barat i permet una millor gestió de l'aigua, especialment dels sistemes d'irrigació.

Beneficis de les grans preses

• Produeixen el 20% de l'electricitat mundial i el 7% de l'energia total, sense efectes nocius per a la capa d'ozó. És l'anomenada energia hidroelèctrica, neta i renovable, que permet reduir un 13% l'emissió d'agents contaminants a l'atmosfera.
• Serveixen per a controlar i subministrar aigua potable, perquè regulen el curs de rius i rierols. N'hi ha prou d'acumular els excedents d'aigua durant l'estació de pluges i alliberar-los en períodes d'escassetat.
• Milloren la qualitat de l'aigua i possibiliten transvasaments a zones seques.
• Controlen les avingudes i les inundacions i disminueixen els danys que causen aquestes.
• Permeten regar les terres de cultiu. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el reg representa més del 75% del consum d'aigua en els països desenvolupats. En alguns d'aquests el percentatge supera fins i tot el 90%.
• Avui en dia un terç dels aliments que es produeixen al món prové de terres de regadiu. Es preveu que d'aquí al 2025 el 80% d'aquests procedirà d'aquestes terres i es considera que només el reg podrà ajudar a satisfer l'augment de la demanda d'aliments.

Perjudicis de les grans preses

• Segons la ONG Xarxa Internacional de Rius (IRN), els canals de reg provoquen l'eutrofització (disminució de l'oxigen en l'aigua) i la salinització de les aigües si el flux de l'aigua és insuficient.
• Els sistemes de regadiu poden transformar les terres cultivables en pantans, com va ocórrer amb el 3% de les zones cultivables de l'Índia.
• Abans que una presa hagi produït el seu primer vat o la seva primera gota d'aigua de reg, desenes de milers de persones han hagut de ser evacuades. Segons l'IRN, milions de persones en el món han hagut d'abandonar per aquest motiu les seves terres i les seves cases des dels anys trenta.
• Es perd l'estil de vida rural de les zones inundades.
• Ocasionen problemes quasi irreversibles, com la pèrdua de biodiversitat i l'impacte nociu sobre processos ecològics (efectes negatius sobre els ecosistemes fluvials i aquàtics, la qualitat de l'aigua, els sòls...).
• Erosionen el sòl i degraden els ecosistemes.
• Submergeixen sota les seves aigües pobles, relíquies històriques i culturals, la qual cosa afecta l'aspecte del paisatge natural.
• Causen deposició de sediments en la cua dels embassaments, i fan que empitjori, així, la qualitat de l'aigua.

Pantà de les Tres Gorges a la Xina, l'última gran presa

L'enorme presa de les Tres Gorges, en el curs mitjà del riu Iang-tsé, va començar al juny a omplir el seu gran pantà. Quan l'embassament estigui a plena capacitat, l'any 2009 (17 anys després del seu inici), serà el tercer llac artificial del món, després del d'Assuan, a Egipte, i el Zambezi, a Zàmbia. Aquell any, la producció de la presa arribarà als 18.200 milions de quilovats per hora i la seva capacitat de 39,3 milions de metres cúbics permetrà també regular el comportament d'un riu que, com el Nil, està íntimament unit a una civilització.

La Xina ha conviscut al llarg de la seva història amb les inundacions del Iang-tsé, el seu riu més gran. Els últims dos mil anys, el Iang-tsé s'ha desbordat una mitjana d'una vegada cada dècada. La comptabilitat del segle XX registra més de 300.000 morts per aquesta causa i la pèrdua de milions de cases.

La gran presa acabarà amb això, però els seus crítics esmenten nombrosos perjudicis ambientals, sense comptar el milió de desplaçats que ha generat, l'enorme despesa (quasi 22.000 milions d'euros) i la desaparició, sota les aigües, de 140 nuclis urbans

Relacions d'aquest contingut