Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Canals de EROSKI CONSUMER
Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient
La construcció de grans preses, grup al qual pertanyen les que superen 15 metres d'altura o emmagatzemen més de 100.000 metres cúbics d'aigua, sempre ha sigut motiu de polèmica. Font de progrés i de repartiment racional de l'aigua segons algunes persones, perjudicials pel seu impacte ambiental i els problemes de seguretat que poden ocasionar segons altres, la necessitat d'aquestes grans obres encara es discuteix.
Espanya, amb 1.200 preses d'aquesta envergadura, és el segon país del món, després dels Estats Units, que en té un nombre més gran. La meitat d'aquestes tenen més de 40 anys i, segons algunes fonts, el 80% no segueixen les normes de la Instrucció per al Projecte, Construcció i Explotació de Grans Preses pels elevats costos econòmics que suposa fer-ho.
La capacitat dels embassaments espanyols és de 53.000 milions de metres cúbics, dels quals es van ocupar el 65% l'any 2002. L'ompliment més gran va tenir lloc en les conques Nord (88%) i de l'Ebre (77%). Els pantans de menys ocupació van ser els del Segura i el Xúquer, que a penes van arribar al 20% de la seva capacitat.
En al voltant de 140 països les grans preses proporcionen energia hidroelèctrica, el paper de la qual és fonamental per a la reducció de les emissions de gas d'efecte hivernacle, i aigües per a reg, que banyen les terres que subministren quasi el 16% dels aliments del món. No obstant això, també han provocat la desaparició de boscos, d'hàbitats de rica fauna i de la biodiversitat aquàtica. Els qui estan en contra d'aquests pantans gegants sostenen que per a construir-ne la majoria no s'ha elaborat una avaluació de l'impacte negatiu que tenen sobre les comunitats desplaçades i relocalitzades. Qualifiquen de superficials i ineficaços els esforços per mitigar els efectes imprevistos que pateixen més de 80 milions de persones desplaçades i la pèrdua del seu mitjà de vida aigües avall.
Segons la Comissió Mundial de Preses, les grans preses podrien desaparèixer, perquè s'ha demostrat que construir minicentrals hidroelèctriques és més barat i permet una millor gestió de l'aigua, especialment dels sistemes d'irrigació.
L'enorme presa de les Tres Gorges, en el curs mitjà del riu Iang-tsé, va començar al juny a omplir el seu gran pantà. Quan l'embassament estigui a plena capacitat, l'any 2009 (17 anys després del seu inici), serà el tercer llac artificial del món, després del d'Assuan, a Egipte, i el Zambezi, a Zàmbia. Aquell any, la producció de la presa arribarà als 18.200 milions de quilovats per hora i la seva capacitat de 39,3 milions de metres cúbics permetrà també regular el comportament d'un riu que, com el Nil, està íntimament unit a una civilització.
La Xina ha conviscut al llarg de la seva història amb les inundacions del Iang-tsé, el seu riu més gran. Els últims dos mil anys, el Iang-tsé s'ha desbordat una mitjana d'una vegada cada dècada. La comptabilitat del segle XX registra més de 300.000 morts per aquesta causa i la pèrdua de milions de cases.
La gran presa acabarà amb això, però els seus crítics esmenten nombrosos perjudicis ambientals, sense comptar el milió de desplaçats que ha generat, l'enorme despesa (quasi 22.000 milions d'euros) i la desaparició, sota les aigües, de 140 nuclis urbans
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI