Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Psicologia

Λ

És possible el canvi?: Canviar per a ser més nosaltres mateixos

No ens podem quedar estancats si sabem que un canvi ens permetria ser més coherents, més eficaços i més feliços

  Bé com a resposta a circumstàncies externes, bé per reflexions vinculades a la nostra evolució personal, de vegades ens plantegem la necessitat de prendre decisions que suposen canvis dràstics en la nostra manera de pensar o d'actuar. Som animals de costums i tendim a respondre de la mateixa manera davant d'estímuls semblants, però al mateix temps tenim capacitat per a reaccionar de manera diferent de l'habitual, ja sigui perquè l'entorn ens exigeix en aquest moment respostes diferents (més adequades a la situació o més d'acord amb la nostra manera de veure les coses) o perquè volem millorar com a persones i ser més feliços.

Els canvis sorgeixen normalment quan sobrevenen circumstàncies diferents de les habituals, perquè són les que ens poden conduir amb més probabilitat a la necessitat de plantejar-nos una modificació del nostre patró de conducta. Una conversació sincera i dolorosa amb un amic de tota la vida, la ruptura d'una llarga relació de parella, el naixement d'un fill, un procés introspectiu que ens confirma la necessitat de canviar, el trasllat a un altre país o ciutat, la mort inesperada d'un ésser estimat, la visita el psicòleg, els fills que se'n van de casa, la primera experiència laboral, una malaltia, la jubilació... Són molts els factors que afavoreixen que posem en qüestió algunes de les nostres conviccions o costums.

La necessitat del canvi

Per a créixer com a persones, per a madurar, per a mantenir un equilibri emocional que ens permeti respondre a les exigències de l'entorn, hem de canviar permanentment. No ens podem quedar estancats ni sentenciar "sóc així, què hi farem", si sabem o intuïm que un canvi ens permetria ser més coherents, més eficaços i més feliços.

La nostra història personal demostra que com a ens pensants i sensibles que som, canviem i evolucionem cada dia. I aquesta és una de les emocions que ens proporciona la vida: comprovar com ens anem adaptant, com anem interactuant amb l'entorn. Cada nova situació exigeix una resposta específica que extraiem del nostre interior després de remoure, intuïtivament o premeditadament, la nostra experiència i la nostra manera de pensar després de rebre la influència dels qui ens estimen i ens envolten.

La millor manera de reforçar la nostra identitat, de crear una personalitat dinàmica i forta és mantenir-nos oberts als senyals de l'exterior i del nostre interior, responent en cada moment de la manera més adequada.

Es tracta d'agafar el timó del nostre vaixell, de pilotar-lo cap a on volem i podem, i no cap a on ens porta el corrent o un mapa obsolet que no inclou la informació necessària per a una navegació òptima.

Però hem de distingir bé el que volem canviar. Amb les tendències profundes de la personalitat, amb els sistemes de valors molt interioritzats, amb els hàbits molt arrelats, hem de mostrar una atenció especial, perquè modificar-los ens pot sumir en una crisi d'identitat no desitjable. Per a evitar aquest error hi ha la reflexió.

Per on hem de començar

Molts de nosaltres ja tenim identificats els hàbits i actituds més clarament millorables, en la mesura que ens causen problemes de convivència, no ens resulten útils, no ens satisfan o són incoherents amb la nostra manera de pensar i de veure la vida. Comencem per "treballar" aquest àmbit de millora, perquè és el que més satisfacció ens proporcionarà. No és fàcil, perquè són moltes i molt variades les raons que ens han portat a ser com som. En aquesta reflexió, no ha d'importar l'edat, mai no és tard si el canvi ens permet interactuar millor amb l'entorn o fer les coses tal com creiem que les hem de fer. Si, per por del que desconeixem o d'equivocar-nos, demorem una decisió que sabem que serà encertada i necessària ens estem negant la possibilitat de madurar, ens estem fent mal, en frenar una evolució del tot convenient. Aplicar la recepta de sempre davant d'exigències noves o repetir errors del passat davant de situacions ja conegudes, resulta en principi el més còmode i senzill, però ens condueix inexorablement a l'estancament, i ens aparta del dinamisme inherent al fet de viure en un context que canvia.

També pot ocórrer que el fre al canvi no provingui dels nostres hàbits, pors o incerteses, sinó de l'exterior: la parella, els fills, els amics, el treball, les convencions socials. No tots evolucionem al mateix ritme, però cadascú ha d'intentar preservar les cadències de la seva evolució, i adoptar les decisions que consideri essencials per al seu progrés com a ésser humà.

Els primers passos

Replantejar-nos, analitzar com som, com pensem i com actuem, és un exercici positiu i saludable sempre que ho fem amb un objectiu de millora i d'adaptació al medi. Hi ha ocasions en què tenim clar el que hauríem de fer, però ens trobem que una creença molt arrelada ens impedeix adoptar la decisió. Què hem de fer en aquest cas? Comencem per reflexionar, per veure fins a quin punt és nostra aquesta creença i ens identifica essencialment com a persones. Molts d'aquests prejudicis són adquirits i no reflecteixen el nostre sistema de valors real. En aquest cas, desprenguem-nos del llast, i configurem un sistema propi, coherent amb les nostres conviccions profundes, que ens permeti ser més feliços i equilibrats.

Les persones que han aconseguit dur a terme canvis grans i satisfactoris en la seva vida, ho han fet a costa de trencar hàbits i creences (seves o dels altres) que els impedien evolucionar en la direcció desitjada. És freqüent que la idea motora del canvi sigui una obsessió o una convicció profunda que es mantenia letàrgica esperant el moment d'emergir. Però no sempre és així. La creativitat de la psique humana és insondable, i una persona, pensant i reflexionant, pot arribar molt lluny si s'ho proposa.

Canviar és propi de persones intel·ligents

  • La nostra vida i la nostra personalitat, les anem construint cada dia, i un assumpte tan essencial no el podem deixar en mans de l'atzar ni de la voluntat d'altres persones.
  • Reflexionem sobre el que no "ens omple" de com som. Escrivim una llista de coses per a millorar, començant per les importants.
  • Mantinguem-nos atents al que ens passa. Cada situació requereix una resposta específica; cada desig i cada somni, també.
  • Analitzem les situacions noves i estudiem els avantatges i inconvenients de les decisions que podem adoptar davant d'elles.
  • Una vegada prou meditada la decisió, si decidim canviar, fem-ho. Escoltem els qui s'hi oposen, però decidim-ho en llibertat.
  • La por del canvi sempre aguaita: prestem atenció als pensaments constructius i positius, no als negatius.
  • Si estem convençuts de la necessitat del canvi i no ens veiem capaços de fer-ho sols, sol·licitem ajuda a professionals en psicologia.
  • Siguem conscients que un canvi de rutines o de manera de pensar suposa un esforç i comporta algun risc emocional.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto