Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Roses de blat de moro salades, per a microones: Molt calòriques i amb greix poc saludable

 El blat de moro everta, també conegut com a blat de moro esclafidor, és l'única subespècie de blat de moro que esclafeix amb la calor, i que produeix així les populars roses de blat de moro. El blat de moro, un dels cereals més cultivats i consumits arreu del món, pertany a la família de les gramínies i a l'espècie mays, dins de la qual hi ha nombroses subespècies i varietats que es classifiquen segons l'ús que tenen. Les més utilitzades són el blat de moro amb grans de color blanc (de gran contingut de sucre i proteïnes, amb el qual s'elaboren els cereals de desdejuni), el blat de moro amb molt de greix (es fa servir en la indústria de l'oli) i el blat de moro amb proporció més gran de midó, que s'utilitza per a fer roses. S'han portat al laboratori vuit mostres de roses per a microones amb sal, que els consumidors es poden preparar a casa seva. Es venien en envasos de tres bosses de cent grams cada una (tres mostres: Poppers, Pop Up i Act II), i en una única bossa (les altres cinc mostres), igualment de 100 grams. Els preus varien molt: des de menys de 4 euros el quilo de Tuxis i Friper a més de 7 euros el quilo de Pop Up i Micro Pop Usa.

De què estan compostes

Els ingredients d'aquestes roses salades per a microones són blat de moro, greix, sal i, en la majoria dels casos, antioxidants. La composició nutricional del blat de moro, com que s'ha utilitzat la mateixa espècie, és semblant en tots els productes analitzats. Per això, s'ha analitzar el tipus de greix usat, el contingut en greix total i el perfil lipídic; és a dir, els percentatges d'àcids grassos saturats (menys saludables), monoinsaturats i poliinsaturats (més saludables) i els àcids trans, que, menys saludables encara que els greixos saturats, apareixen en el procés d'hidrogenació dels greixos vegetals. A més, es va esbrinar el percentatge de cendres i el contingut en sal comuna (clorur sòdic). Els valors són els obtinguts després de la preparació del producte seguint les instruccions dels etiquetatges. Per tant, les quantitats són les que s'ingereixen una vegada preparat el producte; en la bossa queda part del greix i la sal.
Cent grams de blat de moro contenen 65 grams de carbohidrats (principalment midó, un hidrat complex), uns 9 grams de proteïnes i 4 grams de lípids. I proporcionen unes 310 calories cada 100 grams. El contingut en vitamines no és significatiu. Els minerals més abundants són el potassi, el fòsfor, el magnesi i una reduïda quantitat de sodi que augmenta quan se'ls afegeix sal, com és el cas. A diferència d'altres aperitius elaborats amb farines refinades i sucres senzills, les roses de blat de moro aporten una quantitat apreciable de fibra, el 2,2 %.

Però la composició de les roses de blat de moro varia molt respecte de la del gra original. La culpa la tenen els ingredients afegits: greix, sal i additius. Així, 100 grams de roses de blat de moro salada ja preparada aporten unes 500 calories i el seu contingut en greix passa del 4% que tenia el gra de blat de moro a entre el 19% i el 27% quan es consumeixen en aquest format, una vegada cuinades. Aquest greix és en tots els casos d'origen vegetal.
Com que es tracta de roses salades, el contingut en sal en el producte cuinat és elevat, entre l'1,3% d'Act II i Poppers i el 2,6% de Dedebó Snacks. Cal que ho tinguin en compte les persones amb problemes cardiovasculars o d'hipertensió.

Respecte als additius, segons les seves llistes d'ingredients, Friper i Act II són les úniques que no n'afegeixen, potser perquè els seus greixos vegetals hidrogenats asseguren una millor conservació del producte. Les altres sis recorren a antioxidants que protegeixen les roses de l'enranciment dels greixos i els possibles canvis de color. Micro Pop Usa, Tuxis, Poppers, Pop Up i Dedebó Snacks utilitzen dos antioxidants: E-304 (èsters d'àcids grassos d'ascòrbic) i E-306 (extracte ric en tocoferols), mentre que Popitas només n'usa un: E-330 (àcid cítric).
El blat de moro no conté gluten, per la qual cosa les roses poden ser consumides per les persones celíaques.

El greix és vegetal, però no saludable

A aquestes roses de blat de moro s'afegeix greix perquè milloren les seves qualitats organolèptiques, fonamentalment el sabor. Aquesta addició no només fa que el producte sigui més calòric, sinó que té altres conseqüències.
És ben sabut que els greixos animals són poc saludables si es consumeixen en excés, a causa del seu contingut elevat en àcids grassos saturats, relacionats amb malalties cardiovasculars. Però ho és menys que alguns greixos vegetals (de palma, de palmist, de coco, de colza) són així mateix poc saludables, per la seva proporció elevada de greixos saturats. Cap mostra de les estudiades utilitza greixos animals, però sis utilitzen palma, i això fa que el seu contingut en greixos saturats (al voltant del 50% del total del greix) sigui superior al saludable (entorn del 30%-35%). El greix que van fer servir les altres dues mostres, Act II i Friper, és "oli vegetal hidrogenat". La hidrogenació permet solidificar i convertir en untables olis vegetals com l'oliva, el gira-sol i la soja, que a temperatura ambient són líquids. Aquest procés fisicoquímic d'introduir molècules d'hidrogen en l'oli vegetal transforma els greixos insaturats de l'oli en greixos saturats i, a més, crea nous àcids grassos, els trans, que es comporten en el nostre organisme de forma semblant, i fins i tot més perjudicial, que els greixos saturats. La diferenciació entre "greix dolent" i "greix bo" té l'origen en la seva capacitat per a modificar els nivells de colesterol en sang.

Per a acostar-nos al perfil lipídic (de distribució dels greixos) d'aquestes roses de blat de moro per a microones, s'han sumat, quan esqueia, en cada mostra la proporció de greixos saturats i la d'àcids grassos trans. Les roses amb major proporció de greixos pocs saludables són Act II (la suma de saturats i trans és del 69%) i Friper (57%), mentre que en les altres, que no tenen greixos trans perquè no han produït la hidrogenació, els saturats representen al voltant del 50%. Fins i tot amb aquestes diferències notables, les vuit mostres presenten un perfil lipídic poc saludable, perquè convé que els greixos saturats no superin el 35% del total del greix. Els altres han de ser monoinsaturats i poliinsaturats, tots dos saludables. Però no totes les roses de blat de moro contenen una quantitat de greix semblant. Precisament, les dues mostres amb un perfil lipídic menys saludable són les més grasses: Act II i Friper tenen per damunt del 26% de greix, mentre que Dedebó Snacks, Micro Pop Usa i Popitas no superen el 20% de greix.

Etiquetatge, molt millorable

En l'estudi de l'etiquetatge de les vuit mostres (a falta d'una normativa específica per a aquest producte se'ls ha aplicat la general), s'hi van detectar algunes irregularitats. Només Micro Pop Usa i Pop Up s'ajusten del tot a la norma.
Poppers no indica el domicili del fabricant; Popitas, Tuxis, Friper, Act II i Dedebó Snacks no indiquen la quantitat de sal quan han de fer-ho perquè informen de la seva addició; i, finalment, Friper i Act II no indiquen en el mateix camp visual la denominació de venda, el pes net i la data de consum preferent. A més, hi ha altres indicacions no obligatòries que millorarien la informació d'aquests productes. En la llista d'ingredients, les sis mostres que la utilitzen es limiten a indicar "greix vegetal", indicació que resulta confusa, ja que podria confondre el consumidor, que -per no tractar-se de greix animal- podria pensar que aquest greix vegetal és beneficiós per a la seva salut, quan no sempre és així. Entre els greixos vegetals, figuren els monoinsaturats (oli d'oliva) i els poliinsaturats (gira-sol), ambdós saludables, però també hi ha greixos saturats (palma, palmist, coco o colza) i hidrogenats, que consumits en excés resulten perjudicials per a la salut. És per això que convindria que els fabricants indiquessin el tipus de greix vegetal que utilitzen. Però també hi ha aspectes positius: a excepció de Friper, informen de la composició nutricional (no obligatòria), i tots els etiquetatges presenten el "Punt verd" dels envasos adherits a un sistema de gestió que n'assegura la recollida i facilita el reciclatge de l'envàs.

Dels ingredients d'aquestes roses, els que tenen més probabilitats d'haver sigut modificats genèticament són el blat de moro i els antioxidants. L'anàlisi específica a què es van sotmetre les vuit mostres va demostrar que cap no contenia ingredients transgènics.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto