Jardins ecològics: Jardins ecològics: Recolzar la tendència de la mateixa naturalesa

  Termes com biodiversitat, adob natural, control biològic o maneig integrat de plagues conviuen en la idea de jardí ecològic. Un corrent que cada vegada té més èxit i que consisteix a aprofitar la tendència de la naturalesa mateixa per a aconseguir que el nostre jardí sigui un espai en què puguin conviure les espècies en perfecta harmonia. Tot això sense recórrer a elements químics que destrossen el terreny i la biodiversitat.

Encara que sembli complicat, és possible convertir un jardí convencional en un jardí ecològic, i a més de forma ben senzilla. Per a fer-ho hem de reciclar els elements naturals i fer ús dels productes biològics que ens permeten destruir els organismes nocius, sense recórrer a pesticides o a elements químics. Així, valent-nos de la naturalesa mateixa, podem generar una zona verda en la qual totes les espècies de plantes creixin en harmonia.

Els quatre pilars del jardí ecològic

• La biodiversitat del jardí: buscar-se bons aliats
  En els jardins convencionals el més habitual és la preponderància d'una o de poques espècies. En reduir la biodiversitat a aquests extrems es desestabilitza l'ecosistema i resulta més fàcil que alguns insectes que estaven en equilibri amb els seus enemics naturals es transformen en plagues. A falta de mecanismes naturals de control, recorrem a pesticides, i així contaminem i danyem encara més el sistema.
  Però hi ha alguns aliats que ens poden ajudar molt. La combinació d'alguns cultius evita l'aparició de plagues i de malalties. Per això es recomana emprar herbes aromàtiques com ara l'espígol, el romaní, la sàlvia, la ruda, la menta, l'alfàbrega, l'estragó i la farigola per a voltar el perímetre on es troben les plantes o per a intercalar-les amb les hortalisses.
•  Maneig integrat de les plagues: insectes que també ajuden
  Per por que destrueixin les nostres plantes, tractem d'eliminar qualsevol insecte que veiem en el jardí. Tanmateix, molts d'ells són útils perquè s'alimenten d'altres de més petits que sí que poden resultar perjudicials. Aquestes són, precisament, les espècies que cal preservar. Els centpeus, per exemple, s'alimenten de diversos tipus de plagues que viuen en el terra.
  Els pesticides controlen les plagues, però també els seus enemics naturals, amb la qual cosa es destrueix l'equilibri natural. Com que la plaga mai no és eliminada totalment, es provoquen forts rebrots vista l'escassetat d'enemics naturals, i així ens obliguen a dependre contínuament d'elements de control artificials.
• Comprendre el terreny: ens toca treballar
  Un terra sa produeix plantes sanes, resistents i productives. La comunitat d'organismes que hi viuen (bacteris, fongs, algues, cucs, etc.) exerceix un paper important en el seu bon estat. D'aquesta forma, tenint cura d'ells, el nostre terra gaudirà de la salut necessària. Aquestes són algunes de les tasques que convé seguir per a enriquir el terra de forma natural:
  1. Remenar la terra, però no a més de 20 centímetres de profunditat. D'aquesta manera s'aconsegueix una textura esponjosa i airejada. Una bona ajuda són els cucs, que ventilen i drenen la terra, a més d'elaborar grans quantitats d'humus.
  2. Petites petxines aplicades arreu són font de minerals, absorbeixen la humitat i emmagatzemen substàncies nutritives.
  3. Cal reservar un lloc en el jardí per al compost o adob. Per a generar-lo es pot utilitzar una bossa negra o bé una caixa. S'hi ha de mesclar terra amb fem, cucs, cendres de llenya, arena i peles de fruites i verdures. Després d'una espera d'entre quatre i vuit mesos, podrà utilitzar-se.
• Adob natural: oblidar-nos dels productes químics.
  Les restes eliminades per les plantes, juntament amb tots els residus vegetals de cuina i de jardí, reciclats per a produir compost, constitueixen el millor aliment per al sòl. A més, és una bona manera de produir menys fem pudent, de reduir les necessitats de fertilitzants i aigua de reg i d'ajudar-nos a tenir cura dels nostres recursos naturals. En els jardins i els horts orgànics, la palla i les restes de vegetals es poden utilitzar per a fer el mulching, un matalàs que cobreix els terrenys acabats de cultivar i que serveix per a evitar l'erosió i protegir el terra del sol, la pluja, el fred i el vent.

Relacions d'aquest contingut