Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Els danys que poden ocasionar aquestes pluges torrencials no depenen només de la seva intensitat, sinó també de l'estat del terra
Al setembre i l'octubre algunes de les zones de la península Ibèrica veuen el seu cel cobert de ruixats i tempestes d'una violència extraordinària i de poca durada. Es tracta de la gota freda, resultat de la suma de tres factors habituals en aquesta època de l'any, especialment en la zona mediterrània: mar calent, atmosfera inestable en la superfície i aire fred en l'altura. Catàstrofes com les inundacions de Bilbao a finals d'agost de 1983 o el trencament de la presa de Tous (València) a l'octubre de 1982 han passat a la memòria col·lectiva d'un país que, tant per les condicions climatològiques com orogràfiques, està destinat a viure de bracet amb la gota freda estacional.
Així, en molt poques hores es poden formar grans núvols tempestuosos que encara que no tinguin una gran extensió horitzontal poden fer més de deu quilòmetres d'altura. Aquests núvols descarreguen una forta pluja, normalment acompanyada d'un gran aparell elèctric i de pedra. No obstant això, alguns meteoròlegs afirmen que la gota freda no sempre va associada a pluges intenses o catastròfiques.
Alguns especialistes prefereixen utilitzar les sigles DANA (Depressió Asilada de Nivells Alts) per a referir-se a aquest fenomen meteorològic, ja que el terme de gota freda el consideren imprecís. La veritat és que al marge de la denominació que s'utilitzi, els danys que poden ocasionar aquest tipus de pluges torrencials no depenen únicament de la seva intensitat, sinó també de l'estat del sòl.
En vessants amb molta pendent i desproveïts de vegetació, l'aigua corre molt ràpidament i arrossega amb força la terra, fet que provoca una gran erosió. Si, a més, els vessants acaben en una vall encaixada, pot formar-se una gran riuada que empeny amb força tot el que troba. En la zona mediterrània espanyola és freqüent que els llits dels rius es mantinguin secs molts mesos a l'any i que siguin ocupats per cultius o edificacions. Això motiva que en les grans crescudes els danys siguin majors: d'una banda, perquè es destrueix el que hi havia construït; d'una altra, perquè s'impedeix la sortida lliure de l'aigua i es fa més gran la crescuda.
En canvi, en vessants suaus i coberts de vegetació, l'aigua que cau és frenada per les plantes i absorbida amb més facilitat pel sòl, amb la qual cosa baixa pel vessant menys aigua i a una velocitat menor. L'erosió resulta així també molt menor. D'aquí ve la importància de mantenir els boscs i la coberta vegetal del terreny per a prevenir els danys que produeixen els fenòmens climatològics violents.
A CONSUMER EROSKI ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI