La gota freda: Quan el cel s'obre

Al setembre i l'octubre algunes de les zones de la península Ibèrica veuen el seu cel cobert de ruixats i tempestes d'una violència extraordinària i de poca durada. Es tracta de la gota freda, resultat de la suma de tres factors habituals en aquesta època de l'any, especialment en la zona mediterrània: mar calent, atmosfera inestable en la superfície i aire fred en l'altura. Catàstrofes com les inundacions de Bilbao a finals d'agost de 1983 o el trencament de la presa de Tous (València) a l'octubre de 1982 han passat a la memòria col·lectiva d'un país que, tant per les condicions climatològiques com orogràfiques, està destinat a viure de bracet amb la gota freda estacional.

Com es genera la gota freda

• El mar es troba a temperatures altes. El Mediterrani, per exemple, pot arribar al final de l'estiu als trenta graus en zones pròximes a la costa.
• Es desprèn molt de vapor d'aigua, com l'aigua calenta d'un bany o una dutxa.
• Si en aquestes condicions climàtiques arriba una borrasca o un front fred i hi ha una bossa d'aire fred en altura, es produeix una situació d'inestabilitat.
• El vapor d'aigua, que el mar allibera en grans quantitats, puja arrossegat per la inestabilitat i es condensa en trobar-se amb la zona freda, i com a resultat es forma un núvol.
• Aquest núvol pot anar engrandint-se a gran velocitat perquè el vapor ascendent troba molta facilitat per a pujar en trobar-se amb zones més fredes, i amb aquest fred va condensant-se cada vegada més aigua.

Així, en molt poques hores es poden formar grans núvols tempestuosos que encara que no tinguin una gran extensió horitzontal poden fer més de deu quilòmetres d'altura. Aquests núvols descarreguen una forta pluja, normalment acompanyada d'un gran aparell elèctric i de pedra. No obstant això, alguns meteoròlegs afirmen que la gota freda no sempre va associada a pluges intenses o catastròfiques.

Danys i la importància del sòl

Alguns especialistes prefereixen utilitzar les sigles DANA (Depressió Asilada de Nivells Alts) per a referir-se a aquest fenomen meteorològic, ja que el terme de gota freda el consideren imprecís. La veritat és que al marge de la denominació que s'utilitzi, els danys que poden ocasionar aquest tipus de pluges torrencials no depenen únicament de la seva intensitat, sinó també de l'estat del sòl.

En vessants amb molta pendent i desproveïts de vegetació, l'aigua corre molt ràpidament i arrossega amb força la terra, fet que provoca una gran erosió. Si, a més, els vessants acaben en una vall encaixada, pot formar-se una gran riuada que empeny amb força tot el que troba. En la zona mediterrània espanyola és freqüent que els llits dels rius es mantinguin secs molts mesos a l'any i que siguin ocupats per cultius o edificacions. Això motiva que en les grans crescudes els danys siguin majors: d'una banda, perquè es destrueix el que hi havia construït; d'una altra, perquè s'impedeix la sortida lliure de l'aigua i es fa més gran la crescuda.

En canvi, en vessants suaus i coberts de vegetació, l'aigua que cau és frenada per les plantes i absorbida amb més facilitat pel sòl, amb la qual cosa baixa pel vessant menys aigua i a una velocitat menor. L'erosió resulta així també molt menor. D'aquí ve la importància de mantenir els boscs i la coberta vegetal del terreny per a prevenir els danys que produeixen els fenòmens climatològics violents.

Què cal fer si ens sorprèn en la carretera

• Cal atendre les informacions de les emissores de ràdio locals o informar-se de la situació meteorològica en les zones on ens hem de desplaçar.
• Hem d'evitar viatjar de nit, i si ens veiem obligats a fer-ho, conduirem amb prudència comprovant el funcionament dels frens periòdicament.
• No hem de creuar en cotxe, encara que coneguem perfectament el traçat, les carreteres inundades o els ponts ocults per les aigües.
• Si hem de conduir per una zona inundada, ho farem molt lentament i en primera marxa, per a evitar que el motor es mulli i arribi a parar-se. Tindrem en compte que els frens funcionen malament amb les rodes encara xopes després de travessar un terreny inundat.
• Quan l'aigua arribi a l'eix del vehicle o se situi per damunt dels genolls, n'haurem de sortir i dirigir-nos a zones més altes. Si trobem dificultats per a obrir les portes, caldrà evacuar-lo per les finestres sense perdre el temps.
• Prestarem atenció als moviments de terra, clots, fils de conducció elèctrica i, en general, a tots els objectes caiguts.
• Si el motor s'ha aturat i no és possible tornar-lo a arrancar, caldrà encendre els llums d'emergència (doble intermitent) i empènyer el cotxe cap a la cuneta, si les condicions permeten fer-ho, per a tractar de treure el vehicle tot el que puguem de la calçada. Les ràfegues de llum llarga poden servir també per a demanar auxili de nit. No oblidi el codi Morse de socors: tres ràfegues curtes, tres llargues i tres curtes (SOS). Potser algú entendrà el que signifiquen aquestes llumades.

Relacions d'aquest contingut