Donació o herència?: La seva fiscalitat diferent, la clau

  L'opció majoritària de transmissió de béns és, sens dubte, l'herència. Menys coneguda i utilitzada és l'alternativa de la donació en vida, que en alguns casos pot resultar summament interessant. També es fa amb la intermediació d'un notari, però al contrari que en l'herència, el destinatari dels béns donats no ha d'esperar que el titular d'aquests mori per a gaudir-ne. Una altra diferència important radica en la fiscalitat diferent d'ambdues opcions. Quan es tracta de patrimonis de gran quantia, la fórmula de la donació permet fraccionar la donació i beneficiar-se així d'un gravamen inferior en l'impost de successions i donacions, benefici que no és possible amb l'herència. La comunitat autònoma la qual estem empadronats també determina quina opció pot ser més interessant per al consumidor: al País Basc, Navarra i Cantàbria la seva aplicació depèn dels governs regionals, per la qual cosa molts contribuents s'empadronen en algun d'aquests territoris perquè no reporten cap quota o perquè aquesta és molt petita.

Donació

• Una donació és un regal, la cessió d'una part a una altra o la disposició gratuïta d'una persona a una altra de béns immobiliaris, accions... Els destinataris no tenen per què ser únicament familiars.
• Convé que la donació es faci per escrit, i si es tracta d'un bé immoble, és necessari fer-ho en escriptura publica davant de notari.
• La donació feta a favor de diversos fills conjuntament s'entén a parts iguals.

Conseqüències fiscals:

• El donant està obligat a incloure en la seva Declaració de la Renda la donació com si es tractés d'una venda.
• El donatari haurà de declarar les vendes, mentre que el donant declara "el guany" (l'increment de valor des que les va adquirir fins que les va donar).
• El beneficiari de la donació haurà de pagar l'Impost de Successions i Donacions, igual que en el cas de les herències, però amb unes condicions més dures, ja que en el càlcul de la base liquidable no s'apliquen les reduccions previstes per edat i parentiu, la qual cosa dóna com a resultat una quota més alta. Segons la legalitat vigent, un fill que, per exemple, rep dels seus pares el regal d'un pis ha de declarar-lo com a donació i pagar la quantitat que li correspongui en impostos.
• Com a avantatge, la donació permet que es pugui fraccionar en diverses vegades, i aconseguir així un tipus de gravamen inferior. Les donacions s'han de separar entre si un període de més de tres anys.
• En el cas que els béns cedits generin beneficis anuals, com els lloguers, també s'hauran de declarar en l'IRPF anualment pel donatari.
• També és possible donar només l'usdefruit d'un pis i no la propietat completa, però sempre per mitjà d'escriptura publica. I si l'immoble està llogat, el donatari rebrà les rendes. És una manera de no perdre el control total sobre l'immoble i proporcionar a un fill una font d'ingressos mensuals o un lloc on viure però que no pot vendre.
• Sempre que es desitgi donar quantitats en efectiu, aquestes han de tributar per l'Impost de Donacions.
• Si el bé que es vol donar és un immoble, l'impost s'haurà de pagar a la comunitat autònoma en què s'estigui ubicat. Per a un altre tipus de béns, l'impost es tributarà a la comunitat autònoma on resideixi el donatari.

Herència

Les qüestions principals se centren a determinar qui és l'hereu i quant ha de pagar per heretar. Les condicions seran diferents en funció que el mort hagi fet testament i dependran de manera directa del lloc on hagi de pagar l'impost.

Fer testament:

• És necessari anar a un notari. El testador tria la destinació dels seus béns, però respectant els drets dels hereus forçosos (fills, o pares quan no hi ha descendents) i les quotes mínimes que per llei els corresponen.
• Es pot revocar tantes vegades com es vulgui, tenint clar que el vàlid és sempre l'últim.
• Si en el testament intervé més d'una persona, el seu preu es multiplicarà pel nombre de persones que el firmen (no depèn dels béns). En cap cas es paguen més impostos per fer testament.
• El tribut s'haurà de pagar a la comunitat autònoma on residia el mort.

No fer testament:

• La llei sempre marca l'orde dels hereus en totes les comunitats autònomes, estiguin sotmeses a dret civil comú o foral. No obstant això, pot haver-hi variacions en els percentatges que pugui correspondre a cada hereu.
• Segons el dret comú, és obligatori deixar les dues terceres parts dels béns als fills.
• Els hereus en totes les comunitats, a excepció de Navarra, el País Basc i Cantàbria, pagaran d'acord amb la tarifa vigent, que varia entre el 7,65% i el 34%, encara que amb uns mínims depenent del grau de parentiu i edat.

  En el cas del País Basc, l'hereu no paga res, almenys de pares a fills i respectant els terminis de presentació. Com a condició, ha d'haver viscut allí cinc anys. A Navarra només es tindrà en compte l'últim any i hauran de pagar el 0,8%. A mesura que l'herència és més alta, la diferència amb les comunitats que tenen transferit aquest impost és més notable.

Relacions d'aquest contingut