Ascensors i comunitats de veïns: Ascensors: font de conflictes

Aspectes legals

Quina llei regula la instal·lació, substitució o millora d'un ascensor en una comunitat de propietaris?
Per la Llei 49/1960, de 21 de juliol, reformada per la Llei 8/1999, de 6 d'abril, de Propietat Horitzontal, que regula totes les relacions veïnals entre els propietaris de pisos o locals, la titularitat dels quals porta amb si un dret de copropietat per a tots els elements comuns d'un edifici.

Què hi diu la Llei?
L'article 396 del Codi Civil estableix que l'ascensor, com a element comú, és propietat de tots, no pot ser venut independentment ni pot ser dividit i està sotmès a un règim legal quant a obres i modificacions. Pot ser gaudit i usat per tots, d'acord amb la seva finalitat. I ha de ser conservat a fi que l'edifici reuneixi les condicions estructurals degudes, d'estanqueitat, habitabilitat i seguretat.

Legislació contradictòria

Per què es produeixen tantes denúncies i reclamacions per la instal·lació d'ascensors?
El principal motiu de discussió no se centra tant a autoritzar la instal·lació com a afrontar el finançament de l'obra. Les diferents interpretacions que poden fer-se de la Llei de Propietat Horitzontal i, concretament, dels seus articles 11 i 17, no fan sinó agreujar els problemes i ajudar a la controvèrsia.

Com es materialitza aquesta divergència d'interpretació?
La Llei estableix que la Comunitat no pot negar-se a una reforma en nom de millorar l'habitabilitat de l'immoble. Els interessats a instal·lar l'ascensor esgrimeixen l'article 17 que diu que l'acord adoptat per les 3/5 parts "obliga a tothom" i tothom ha de pagar-ne la instal·lació. Per la seva banda, els qui s'oposen a la instal·lació de l'ascensor, i que solen coincidir amb els propietaris dels baixos i dels pisos de la primera planta, apel·len a la no necessitat de la instal·lació esmentada. I encara que estan disposats a suportar-la per l'acord adoptat per les 3/5 parts dels propietaris, consideren que no han de pagar, en funció de l'article 11 de la LPH, que assenyala que "si la quota d'instal·lació excedeix de l'import de tres mensualitats ordinàries de despeses comuns, el dissident no en resultarà obligat, ni es modificarà la seva quota, fins i tot en el cas que no pugui privar-se-li de la millora o avantatge".

Relacions d'aquest contingut