Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Detergents per a rentadora líquids i en pols: En pols renten millor, però contaminen més

Tots els detergents fallen davant de tots els tipus de taca, però en una mesura ben diferent

  S'han analitzat vuit detergents per a rentadora (quatre líquids i quatre en pols) que costen des dels 20 cèntims d'euro per rentada de Dixan i Colón líquids fins als 27 cèntims d'euro d'Ariel en pols. La millor relació qualitat-preu és Dixan en pols, el més barat dels que són "en pols" (0,23 euros), ja que obté un bé en qualitat de rentada, el seu etiquetatge és complet i és dels menys contaminants. Una altra bona opció és Wipp en pols, una mica més car (0,25 euros per rentada), però el que presenta una qualitat global millor. Entre els líquids, la millor opció és Dixan, un dels més econòmics i amb una qualitat de rentada discreta però acceptable.

Els detergents líquids són més senzills de dosificar i poden resultar més còmodes pel seu pes i mida menors. Dixan i Wipp líquids són més espessos (tipus gel), i, per tant, més difícils de vessar accidentalment. Els quatre detergents en pols ofereixen 54 rentades, mentre que tres dels líquids inclouen 44 dosis. Ariel líquid es queda en 40 rentades, tot i que té mig litre més que els altres (4,5 litres enfront de 4 litres).

Per a avaluar la qualitat de rentada de cada detergent es va jutjar la seva eficàcia davant de diferents tipus de taques en un teixit de cotó i un altre de mescla sintètica. En tots els casos les rentadores van ser de la mateixa marca i model, l'aigua va estar a 30º centígrads i la duresa de l'aigua va ser mitjana (25º francesos). Es va utilitzar en cada cas les dosis de producte recomanada pels mateixos fabricants en l'etiquetatge (110 grams per als detergents en pols i 90 mil·lilitres per als líquids, excepte Ariel, que recomana 112 mil·lilitres).

Proves de rentada

El poder de detergència mesura l'eliminació de taques greixoses i pigmentàries. Sobre el cotó es van aplicar oli mineral, oli vegetal, sèu, maionesa i mantega, i el teixit sintètic es va embrutar amb pintallavis, oli vegetal, oli de cacauet, greix animal, sèu i maquillatge. Els detergents en pols ofereixen un poder de detergència superior als líquids en aquests dos teixits (41% d'eficàcia en cotó i 51% en sintètic dels "en pols", enfront d'un 33% de taques eliminades en cotó i 34% en sintètic dels líquids).

L'activitat enzimàtica mesura l'eliminació de taques proteiques i amilases. En combatre taques de sang, cacau, llet, herba, cacauet, adob i midó l'únic detergent que aconsegueix el "molt bé" és Ariel líquid (el millor en cinc de les set taques, amb un 50% d'eficàcia). Ariel i Wipp en pols van aconseguir el "bé" en obtenir una valoració mitjana en tots els casos. Dixan (pols i líquid), Colón en pols i Wipp líquid només van aconseguir un "acceptable", mentre que Colón líquid va suspendre aquesta prova.

L'eficàcia de blanqueig indica la capacitat per a eliminar taques oxidables, en aquest cas, cafè, te, vi i fruita. Els detergents líquids parteixen en desavantatge en aquest test, ja que no poden introduir en la seva formulació agents blanquejants oxidants (no són estables en un medi aquós). Per això, els quatre líquids suspenen en aquest apartat. Entre els que són "en pols" també va haver-hi diferències: els millors són Dixan i Wipp (molt bé), amb una mitjana de 44% i 46% de taques eliminades. Ariel i Colón només aconsegueixen el "bé", amb una eficàcia del 40%.

El color blanquinós de la roba s'aconsegueix per mitjà dels blanquejants òptics, substàncies que absorbeixen les radiacions ultraviolades i les substitueixen per llum blava. El seu efecte es mesura sotmetent un teixit de cotó blanc no blavós a tres rentades en condicions estàndards (30º centígrads de temperatura i 25º francesos de duresa de l'aigua) i comprovant el seu color amb un espectrofotocolorímetre. Wipp (pols) i Colón (pols i líquid) són els tres detergents que renten més blanc.

Cura dels colors

  Per a valorar l'efecte que els detergents exerceixen sobre els colors es van efectuar dues proves. En la de destenyida es mesura la transferència de color entre les peces de roba. Per a això es renten dues peces iguals amb detergent i sense detergent per a esbrinar quant "color" transfereixen en cada cas (es mesura en unes condicions més agressives: 60º centígrads de temperatura i una duresa de l'aigua de 40º francesos). El que més limita la transferència de colors és Ariel líquid ("molt bé"), seguit dels líquids Dixan i Wipp ("bé"). El detergent líquid Colón i els quatre en pols són els més agressius amb els colors.

En la prova de degradació de matís, es va mesurar la pèrdua de color durant les rentades. Es renta cada peça de roba vint vegades a 60º centígrads i els resultats són comparats amb els resultats obtinguts en les mateixes condicions de rentada però sense detergent. Dixan i Wipp líquids obtenen la valoració més alta ("molt bé"), mentre que els altres dos líquids (Ariel i Colón) suspenen aquesta prova ("insuficient").

De tots els elements que componen els detergents en pols, els més perillosos per al medi ambient són els fosfats, especialment els tripolifosfats. S'utilitzen en els detergents per a rentadores per les seves propietats anticalcàries; és a dir, neutralitzen la calç de l'aigua, que afavoreix la fixació de les taques i redueix l'acció dels responsables de la detergència, els tensioactius. Però, els fosfats, a més d'aquest efecte beneficiós, provoquen la "eutrofització" de l'aigua, un excés de substàncies nutritives en llacs i embassaments, que estimula la proliferació de plantes aquàtiques, que generen un dèficit d'oxigen per a la fauna subaquàtica.

Agent alternatiu

Un agent alternatiu als fosfats, i menys contaminant, són les zeolites. Les seves propietats anticalcàries són menys eficaces, per la qual cosa s'afegeixen als detergents els policarboxilats que no són innocus, ja que resulten difícils de biodegradar. Les zeolites són una solució més ecològica, però són insolubles a l'aigua i s'acumulen en el fons de llacs i rius, amb els consegüents perjudicis a l'hora de potabilitzar l'aigua (s'han de tractar més fangs). Un altre component tòxic dels detergents en pols són els agents de blanqueig oxigenats, que inhibeixen el creixement de les plantes aquàtiques.

Els detergents líquids no poden incloure agents anticalç ni agents de blanqueig oxigenats, en no ser estables en un medi aquós. Per a superar aquest llast, els detergents líquids introdueixen en les seves formulacions tres o quatre vegades més quantitat d'agents tensioactius que es biodegraden en la seva gran majoria, però que no són inofensius. Colón en pols és l'únic detergent dels analitzats que utilitza fosfats (tripolifosfats, els més contaminants) a més, en gran quantitat (24%). Els altres tres detergents en pols utilitzen zeolita com a agent anticalcari, però en un percentatge molt diferent: Dixan (4,1%), Wipp (1,5%) i, a molta distància Ariel (18%).

Tots els etiquetatges van ser correctes, encara que va haver-hi diferències apreciables. Wipp i Colón (pols i líquid), i Dixan gel no van indicar les temperatures recomanades per a la rentada. Dixan i Colón líquids no van indicar el tipus de roba que es pot rentar. Colón líquid tampoc no va incloure les recomanacions del Codi de Bones Pràctiques Mediambientals.

Tipus de taques

Cada tipus de taca és diferent, i requereix un component del detergent diferent per a ser eliminada.

  • Taques greixoses i pigmentàries: el poder de detergència és la capacitat per a eliminar taques greixoses com les que provoquen la mantega, la maionesa, l'oli de cotxe o els pintallavis. Els agents encarregats d'aquesta tasca són els tensioactius, que dissolen la brutícia en l'aigua perquè sigui rebutjada per mitjà de l'aigua de l'esbandida.
  • Taques proteiques i amilases: són les produïdes, entre altres productes, per la sang, la llet, l'adob, la suor, la xocolata o l'herba i s'eliminen per mitjà de l'activitat enzimàtica, això és, l'acció d'uns enzims (proteases i amilases) que tallen les cadenes de proteïnes i de midó que componen la taca perquè pugui ser expel·lida per mitjà de l'aigua de l'esbandida.
  • Taques oxidables: per a eliminar-les s'utilitzen blanquejants oxigenats (com el perborat de sodi) que alliberen l'oxigen de les taques per a netejar-les. Són d'aquest tipus les "medalles" de cafè i te (les més difícils d'eliminar, pels seus potents tanins) i les de fruita i vi. La capacitat d'eliminar aquest tipus de brutícia mesura en el detergent la seva eficàcia de blanqueig.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto