Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Toni Vives, viatger i redactor de guies turístiques: "En els viatges, és millor el respecte que la tolerància"

 Llicenciat en Història de l'Art, el seu esperit aventurer va germinar en la muntanya. Des de molt jove organitzava expedicions de forma altruista, fins que la crisi del 82 el va enviar a l'atur. Aquesta circumstància, unida al fet que l'experiència li va ensenyar que les persones són més respectuoses i menys capritxoses quan paguen pel servei que els presten, el va portar a professionalitzar el seu hobby. Els seus coneixements sobre la Xina li van permetre escriure la seva primera guia al començament de l'obertura al món d'aquest país. "Es tractava de descriure els únics 126 llocs oberts al turisme". Va ser la primera guia firmada per un espanyol sobre aquest país oriental. Va escriure una altra guia sobre l'Equador, gràcies a la qual el govern lituà, acabada d'aconseguir la seva independència, li va encarregar una monografia sobre la república bàltica. "Va ser un fracàs, perquè està clar que el turista que viatja fins allí vol conéixer Estònia i Letònia; a més, era una destinació poc demandada que avui, gràcies a Eurovisió, està començant a adquirir fama". Compatibilitza el seu treball editorial amb la codirecció d'una agència de viatges de Barcelona especialitzada en trajectes alternatius i amb els seus compromisos amb la UNESCO, organisme que li encarrega fotografies de llocs que opten a ser declarats Patrimoni de la Humanitat en el continent asiàtic i Àfrica. "Un somriure, abans que un mal gest; el respecte, millor que la tolerància; la prudència, més que la por, i aprendre tres paraules de la llengua de destinació", són les màximes que han d'acompanyar un viatge, opina el nostre entrevistat.

Què diferencia un turista d'un viatger?

Avui, molts turistes no són viatgers simplement perquè manquen de temps. Llevat que es recorri el país de cadascú, amb tres setmanes de vacances no es pot ser viatger, però sí que és possible ser un bon turista. És el cas dels viatgers d'esperit. No els queda més remei que passar per una agència, perquè necessiten que algú els organitzi amb eficàcia els escassos dies de què disposen. Però, abans d'emprendre el viatge, s'interessen pel lloc de destinació, saben que hi ha un festival al qual els ve de gust anar o tenen clar quins llocs volen visitar. Aquests turistes són els viatgers del segle XXI.

Quants diners cal gastar per fer el viatge dels nostres somnis?

Depèn del país i de les condicions que es busquin. Jo no aniria a un hotel de cinc estrelles, triaria pensions, hostals i hotels familiars que ens fan sentir més a gust i més integrats en la forma de viure local. També estem condicionats pel pressupost de què disposem: amb 1.000 euros podem conèixer el Marroc fent servir el transport públic i menjant menús.

És tan necessari, per a viatjar, parlar anglès?

Sí, però n'hi ha prou amb l'anglès del viatger, preguntes i respostes bàsiques per a poder funcionar. També convé aprendre deu frases de l'idioma local: bon dia, gràcies, les preguntes bàsiques... Això denota i transmet respecte del turista cap als pobletans i ens obrirà portes. I, finalment, algunes vegades ens farem entendre millor en la nostra pròpia llengua, perquè ens expressarem amb més convenciment i la comunicació serà més efectiva que si xampurregem anglès, un idioma que, sovint, tampoc el nostre interlocutor coneix bé.

I la targeta de crèdit?

És un gran invent. Fàcil d'ocultar, estalvia diners i ens proporciona seguretat. En quasi tots els països del món podem aconseguir diners amb ella, i en les grans ciutats podrem pagar compres, àpats i altres serveis.

Ha aconseguit l'euro ser una moneda tan internacional com el dòlar?

Ho és cada vegada més, i la seva implantació ha sigut molt ràpida. Un inconvenient és que, a diferència del que es va fer amb el dòlar, no s'hagin emès bitllets d'un euro, amb la qual cosa les propines i arrodoniments es fan molt difícils. És un error que la UE hauria de resoldre.

Què hem de valorar preferentment a l'hora de programar un viatge?

El primer, determinar què és el que més ens agrada. Si no disfrutem amb la contemplació de la naturalesa, és absurd anar a un safari en què haurem de llevar-nos a hores intempestives per a veure lleons. I si no suportem el fred, és millor no viatjar al cercle polar àrtic, per molt de moda que estigui. Igual com hem de deixar de banda els tòpics que ens separen de la destinació somiada, hem de superar els mites que tant ens hi atreuen. L'alta muntanya pot ser molt atractiva... per a un muntanyenc. Simplificant, que abans de fer un viatge hem de pensar en els diners amb què comptem, en els nostres gustos i en l'època de l'any en què farem el viatge.

Quin és el nombre de persones idoni per a viatjar?

L'ideal és trobar el company de viatge perfecte, i per a això és necessari saber amb quin amic o familiar empatitzem quan anem de viatge. Dos és una bona xifra, però tres comença a ser inadequada excepte si hi ha una molt bona relació entre tots. I en viatges amb més de tres persones, per a evitar discussions és preferible seguir un programa pactat d'antuvi.

I viatjar sol?

És la millor forma de conèixer gent, però cal estar preparat psicològicament i voler fer-ho.

Continuen les destinacions turístiques massa lligades a la moda?

I tant que sí. I també al que diuen els mitjans de comunicació. Quan es va projectar Memòries d'Àfrica, tot el món volia conèixer les sabanes africanes. I enguany, amb tot el que s'ha dit sobre la pneumònia asiàtica, ningú no vol anar a Àsia.

Com es pot reconèixer una bona guia turística?

Hi ha molts tipus de guies, algunes ofereixen informació útil i molt precisa: especifiquen tarifes, adverteixen dels perills, recomanen botigues on comprar. Són pràctiques, però potser preferim una guia que detalli les expressions artístiques i culturals de la zona i respongui al perquè de les coses. Les guies anglosaxones, per exemple, ens diran on podem menjar hamburgueses estil americà a l'Índia. Segurament, un espanyol no busca això, però tal vegada sí que voldrà saber on hi ha banys europeus.

Quins països és preferible deixar per a més endavant?

Els països en guerra convé evitar-los. Però això se sap amb una mica de sentit comú i escoltant qui té experiència. No vull dir que calgui seguir les indicacions exagerades, com les que diuen que la pneumònia asiàtica està present en tot Àsia, quan el nombre de morts que aquesta malaltia ha produït és inferior als morts en carretera en un pont llarg a Espanya. Però, de totes maneres, cal ser previngut. Hem de ser previsors. Si viatjo en tren per la Xina no se m'ocorre deixar l'equipatge sense lligar, però a l'Iran puc oblidar les càmeres en una plaça, perquè sé que quan torni continuaran on eren. En definitiva, cal mirar el que fan els autòctons i imitar-los.

Queda clar que és un enamorat de l'Iran. Pot viatjar allí una dona?

Els països xiïtes són una de les destinacions privilegiades perquè una dona hi viatgi sola. Això sí, seguint unes recomanacions per a evitar compromissos. Per exemple, convé que digui que està casada i que porti un anell d'aliança. Si li pregunten per què viatja sola, tan sols haurà d'explicar que el seu marit està treballant a l'Iran i que ella ho aprofita per a conèixer el país. D'aquesta forma, serà tractada amb respecte i se sentirà segura.

Quin és el seu decàleg per a viatjar bé?

La màxima és no tractar de canviar la manera de pensar dels altres. En tot cas, hem d'adoptar la nostra forma d'actuar a la dels habitants del país que visitem. Si en alguns llocs cal anar amb pantalons llargs, fem-ho. Al final, s'aprenen petits trucs per a viatjar més a gust. Una bona fórmula per a sortir airós de situacions enrevessades és no oblidar que un somriure obre moltes portes i que els mals gestos posen la gent en contra. Recordo que a Algèria ens vam saltar, sense adonar-nos-en, un control militar en la carretera. Ens van perseguir, ens en van demanar explicacions i els hi vam donar. Al final, ens van invitar a tè i estiguérem comentant el paper del seu país en el Mundial de futbol.

Viatjant es trenquen mites o, al contrari, es refermen?

Quan viatgem hem de fer-ho amb els ulls molt oberts, escoltant-ho tot i sense idees preconcebudes. En el meu primer viatge a l'Iran no vaig poder evitar certs prejudicis, pensava que estava ple de fonamentalistes. La meva primera conversació va ser amb una noia que fotografiava unes flors i va resultar que era directora de cine, especialista en el clàssic francès. Llavors vaig començar a aprendre una miqueta més sobre mi mateix. Les novel·les informen més sobre un país que un llibre de viatges a l'ús, perquè moltes guies són, en part, interessades: un govern vol promocionar el seu país, amb la qual cosa el redactor no opinarà sobre política. No dirà que els marroquins, per exemple, mai parlen del seu rei i no perquè gents amb tanta eloqüència manquin d'opinió sobre aquest tema. Les guies serveixen per al que serveixen, per a guiar-nos.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto