Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

Λ

El disquet: Adéu al floppy

El principal problema per a enterrar el disquet és el gran nombre de successors que té

  El disquet agonitza des de fa anys, però i ara què ve? Les alternatives (cedé gravable, memòries flash, correu electrònic...) són múltiples, però no és tan fàcil trobar un successor a un dels dispositius que més temps porta inalterat en els ordinadors.

El disquet, un disc magnètic portàtil per a emmagatzemar-hi dades, va veure la llum el 1971 de la mà d'IBM. Els primers discs floppy per a computadores personals feien 5,25 polzades (amb un gruix d'1 mil·límetre) i podien guardar 160 kB d'informació. Deu anys després van arribar de la mà de Sony els de 3,5 polzades, coincidint amb els inicis del 'boom' del pecé. Aquests nous disquets més rígids van aconseguir poc després el seu límit de capacitat: 1,44 MB.

El disquet ha quedat obsolet precisament per la seva capacitat d'emmagatzemament limitada. Quan fa 20 anys els pecés portaven discs durs de 20 MB, amb 15 disquets es podia fer una còpia de seguretat de tot el seu contingut. Trenta anys després, els discs durs guarden 1.000 vegades més informació i en un disquet és complicat guardar més coses que no siguIn arxius de text o un parell de fotografies de poca qualitat.

El problema per a l'usuari és triar entre les nombroses alternatives que té a l'abast. Perquè no és tan fàcil trobar-ne alguna amb tots els avantatges (barat, mòbil i compacte, fàcil de llegir/escriure i executable) i cap dels seus inconvenients (lent, de baixa capacitat i poc fiable).

Els tres reis

Fa temps que es diu que la disquetera té els dies comptats, però de moment ningú no ha ocupat el seu tron. Entre la interminable llista d''assassins' del disquet, n'hi ha tres que li han assestat punyalades quasi definitives.

Quan es tracta de transportar dades de la mida del que cap en un disquet, no hi ha dubte que el correu electrònic és l'opció més eficaç i econòmica. L'arribada d'Internet va suposar el principi de la fi de la mort del disquet, perquè el va substituir com a eina per a transportar dades entre casa i el treball. Si cap en un disquet i es disposa d'una connexió a la xarxa, no hi ha gaire dubtes de quina és la millor opció.

Si es parla d'un volum més gran de dades, el cedé gravable resol quasi tots els problemes. La caiguda en picat del preu tant de les gravadores com dels cedés verges (prop del preu d'un disquet) ha convertit aquest suport amb una capacitat 500 vegades superior en una alternativa incomparable, però en què encara resulta molest gravar dades.

Una tercera opció a l'alça són els 'clauers' USB. Es tracta de petits dispositius de memòria flash, d'entre 16 MB i 256 MB, que es connecten al port USB (que es troba als pecés des de fa més d'un lustre) per a moure les dades a gran velocitat.

Hi ha altres suports, com els discs Zip (fins a 750 MB) i Jaz (fins a 2 GB) d'Iomega, els SuperDisk LS-120 (per a discs de 120 MB i compatibles amb els d'1,44 MB) o els discs durs portàtils de fins a 200 GB. També es poden adquirir lectors per a les targetes SmartMedia, CompactFlash o Memory Estic, capaces de guardar fins a 1 GB, però cap no ha reeixit.

Els fabricants acomiaden el disquet

En realitat, són innumerables els dispositius amb memòria que permeten a l'usuari utilitzar-los com a alternatives al disquet o, donada la seva gran capacitat, com a discs durs portàtils. Des dels reproductors de MP3 (amb capacitats de fins a 30 GB), fins a les PDA, passant pels cel·lulars, hi ha infinitat d'aparells mòbils que, encara que no hagin nascut per a això, serveixen per a emmagatzemar-hi i transportar-hi arxius.

Un dels factors clau perquè els disquets desapareguin serà que la indústria els doni definitivament l'esquena. I això no es produirà fins que els fabricants no estiguin segurs que l'usuari no trobarà a faltar la disquetera en el seu pecé. Apple va desterrar la disquetera dels seus iMac el 1998. Uns altres, com IBM o Compaq, també ho van fer, però van acabar fent marxa enrere. Ara Gateway ofereix un estalvi de 10 dòlars per als pecés sense disquetera, HP l'ha retirat dels seus portàtils i Dell ha decidit eliminar-la dels seus equips de gamma alta (Dimension), cosa que pot ser l'últim clau en el taüt del disquet.

Dur de matar

L'any passat es van vendre 1.000 milions de disquets, la qual cosa pot fer pensar que el suport gaudeix d'una salut envejable. No obstant això, al final dels anys 1990 es venien 5.000 milions cada any. Actualment, menys del 10% dels usuaris es mantenten fidels al disquet, segons Disk/Trend.

Els defensors del disc flexible asseguren que encara cal deixar un buit en el pecé per a, per exemple, crear un disc d'arrancada. I, encara que els nous sistemes operatius ja utilitzin el cedé com a disc de recuperació, sempre hi haurà qui pensi que com que té un disquet (o desenes d'ells) el seu pecé necessita disquetera.

 Disc dur virtual
www.disco-duro.com
Internet continua sent una font quasi inesgotable de recursos gratuïts. Hi ha moltes pàgines que ofereixen guardar els arxius en la Xarxa, perquè siguin accessibles des de qualsevol lloc en qualsevol moment, només completant un registre d'usuari.

  Conega el seu maquinari
www.conozcasuhardware.com
En l'apartat "què és..." d'aquesta pàgina hi ha una secció dedicada als dispositius d'emmagatzemament: disquetera, discs durs i dispositius regravables (fins a 250 MB, fins a 2 GB i més de 2 GB de capacitat).

  El més barat
www.usbyte.com
Informació, taules comparatives, recursos en Internet i preus de tots els sistemes d'emmagatzemament del mercat: discs durs, memòries flash, disquets, Zip, cedé-ROM, devedés, discs virtuals, etc. En anglès.

L'era post-disquet

Triar un dispositiu d'emmagatzemament és una qüestió de mida, de capacitat i de preu. Per a transportar els 1,44 MB que caben en un disquet n'hi ha prou d'adjuntar l'arxiu a un correu electrònic. Per a volums més grans de dades ja cal pensar en el preu, la capacitat i la portabilitat de les alternatives.

Cedé gravable. El preu de les gravadores de cedé (des de 60 euros) i dels discs (gravables a 40 cèntims i regravables a 70), la seva capacitat (700 MB) i la seva facilitat d'ús cada vegada més gran converteixen el cedé en el nou rei de l'emmagatzemament de dades. El cedé és el mitjà que ofereix un cost per megabyte menor.

Memòria USB. De la mida d'un clauer (85x28x15 mil·límetres i 20 grams), aquests minidiscs portàtils transporten fins a 256 MB. La connexió al port USB facilita la connexió amb tots els equips. El seu únic fre és el preu: 60 euros els de 64 MB.

Zip i SuperDisk. Cridats a enterrar el disquet, no han acabat de reeixir. El Zip d'Iomega ha anat millorant en capacitat i preu, però no suporta la comparació amb el cedé-ROM. El SuperDisk té a favor la seva compatibilitat amb els discs d'1,44 MB i en contra la seva capacitat (120 MB, molt poc avui dia), lentitud i poca acceptació.


Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto