Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Sucs de taronja envasats, a partir de concentrat: No tots tenen la qualitat exigible

  El consumidor té a disposició seva una àmplia oferta de sucs de fruita envasats que constitueixen una bona font de nutrients i una opció saludable per a mantenir hidratat l'organisme. Els avanços tècnics en el procés d'elaboració d'aquest producte permeten que es conservin quasi totes les substàncies nutritives de la fruita fresca i els mètodes de conservació li confereixen una vida útil llarga. El mercat ofereix diversos tipus de sucs d'una o diverses fruites, obtinguts a partir de diversos procediments tecnològics: espremut amb mitjans mecànics, concentrat, deshidratat, tamisat (puré), amb aigua i sucre (nèctar), etc.

Aquesta anàlisi ha estudiat set sucs de taronja obtinguts a partir de concentrat de suc d'aquesta fruita, envasats en bric. En l'elaboració, el fabricant utilitza concentrat de suc, que compra com a matèria primera i hi incorpora després l'aigua necessària per reconstituir el producte. El concentrat de suc pot procedir de diversos països i fins i tot de mescles de concentrats de procedències diferents. Encara que el fabricant pugui desconèixer la composició exacta del producte, és responsable de proveir-se de matèries primeres de qualitat que li permetin aconseguir un producte amb les característiques organolèptiques, de composició i higienicosanitàries adequades.

Com s'elaboren

Per a aconseguir una qualitat òptima en els sucs de taronja, s'ha de controlar acuradament tant el grau de maduresa com les varietats de taronja emprades. Abans d'extreure'n el suc, les taronges es renten i se n'elimina l'oli de la pela per mitjà d'un procés mecànic. En la fàbrica, el suc s'extreu per mitjà d'extractors "en línia". La fruita arriba a l'extractor a través d'una cinta transportadora i se situa automàticament en la part inferior de la copa. Una fulla d'acer inoxidable talla un cercle de pela en la part superior del fruit i una altra fulla en la part inferior talla una porció de pela. La copa superior i la inferior subjecten el fruit durant el procés d'espremuda per evitar que es trenqui. La fruita s'esprem sencera i el contingut es vessa -a través del tall inferior- a un col·lector. En algunes fàbriques el suc se centrifuga per eliminar-ne la polpa, que s'utilitzarà com a subproducte. Després de l'extracció, el suc se sotmet a processos físics o químics que inactiven les pectinases (enzims), a fi d'evitar que disminueixi la terbolesa del suc. Posteriorment, s'aplica un tractament de conservació per calor. Així, s'obté el "suc de taronja". En els sucs de taronja a base de concentrat, aquest concentrat de suc s'obté en la majoria dels casos per evaporació en buit d'una part de l'aigua en un intercanviador de calor. El concentrat es refrigera o es congela i després, ja a la fàbrica, es reconstitueix. La concentració facilita el transport i l'emmagatzemament d'aquests sucs. En l'envasament, i per evitar el risc de contaminació, els sucs se sotmeten a un segon tractament tèrmic i s'obté així el "suc de taronja a base de concentrat". A casa, aquests sucs es conserven durant mesos a temperatura ambient, però una vegada oberts s'han de conservar a la nevera.

Vitamina C, l'aportació nutritiva principal

El suc de taronja està compost fonamentalment per aigua, de manera que és molt interessant per a hidratar el nostre organisme. El valor energètic és baix: 100 mil·lilitres aporten 42 calories. El seu nutrient més abundant, els hidrats de carboni, representen el 10 % del producte i apareixen en forma de sucres: fructosa, glucosa i sacarosa. La proporció de greixos i proteïnes hi és escassa, ja que no supera l'1% del contingut.

L'elaboració industrial d'aquests sucs causa pèrdues dels sucres de la fruita. Per corregir-ne el sabor àcid, s'hi permet l'addició de sucre. El mèrit nutritiu principal d'un suc de taronja és el contingut elevat en vitamina C, soluble en aigua, que a penes s'acumula en l'organisme, fet que implica que ha de ser ingerida diàriament. Les recomanacions de consum de vitamina C són de 60 mil·ligrams (mg) diaris per a una persona adulta, encara que en algunes situacions s'aconsella superar aquest consum de vitamina C: tabaquisme, alcoholisme, presa d'anticonceptius orals, embaràs i lactància i situacions d'estrès. El contingut en vitamina C del suc de taronja acabat d'obtenir representa entre 45 i 60 mg cada 100 mil·lilitres. A causa del tractament tèrmic que sofreixen aquests sucs industrials i al seu emmagatzemament prolongat pot produir-s'hi una pèrdua de vitamina C. Per compensar-la, s'hi permet l'addició d'àcid ascòrbic (E-300). Aquests sucs també contenen àcid fòlic, niacina o vitamina B3, i sals minerals com el fòsfor, el magnesi i el potassi. Per fer-los més atractius per al consumidor, alguns fabricants enriqueixen els seus sucs amb vitamina C. En els estudiats, podem diferenciar tres grups respecte d'aquest fet: els que tenen un contingut més alt de vitamina C (en aquest ordre: Zumosol, Don Simón i Kasfruit) amb més de 65 mg/100 ml; els de nivell intermedi (Hero, La Verja i Juver), amb més de 35 mg/100 ml; i el que té menys vitamina C, Cofrutos, amb només 12 mg/100 ml, quantitat menor a la previsible i també a la recomanada per a un suc de taronja d'aquestes característiques.

La qualitat, ben diferent entre els uns i els altres

La norma que s'aplica als sucs de taronja és molt poc estricta des del punt de vista de la qualitat. Per avaluar la qualitat d'aquests set sucs de taronja s'ha adoptat com a referència la guia de recomanacions de l'AIJN (Associació Industrial de Sucs i Nèctars), assumida per la majoria de fabricants com un codi de bones pràctiques d'elaboració.

Els paràmetres de qualitat estudiats permeten detectar-hi possibles fraus: ús de fruites diferents de la taronja, addició excessiva d'aigua, addició de sucre (permesa fins a 15 grams per litre) no declarada a l'etiquetatge, o utilització d'aromes que no provenen de la taronja.

En els graus breéis, que indiquen la quantitat de suc real, no va haver-hi grans diferències i els resultats van ser correctes en totes les mostres. Quant al pH i l'acidesa, els valors també es van revelar semblants i correctes.

D'altra banda, els resultats de les anàlisis isotòpiques, perfil de sucres (glucosa, fructosa, sacarosa, sorbitol, etc.) i d'oligosacàrids (inulina, isomaltosa, maltosa i sucre invertit) van permetre comprovar l'addició de sucre en els sucs de Don Simón, La Verja i Cofrutos. Aquesta addició hi és permesa quan es declara a l'etiquetatge i no supera els 15 grams per litre. La Verja i Cofrutos incompleixen la norma per no declarar-ne aquesta addició.

Els valors obtinguts en la ratio àcid cítric/isocítric es van ajustar a les recomanacions excepte en Cofrutos, el valor elevat del qual indica una addició d'àcid cítric incorrecta, ja que no s'hi permet afegir àcid cítric i sucre simultàniament.

La Verja va presentar valors de formol inferiors als recomanats, cosa que sembla indicar que la fruita utilitzada no era prou madura o s'havia fet malbé per les gelades.

Per detectar-hi una addició excessiva d'aigua se n'estudia el perfil dels minerals i el percentatge d'extracte lliure de sucre. En La Verja i Cofrutos es va observar el contingut de fruita menor en el producte. I en Zumosol i Don Simón es va registrar una quantitat elevada de sodi. En aquest cas, es recomana investigar l'origen del concentrat i el procés tecnològic. I en La Verja i Cofrutos, els nivells de potassi (i en Cofrutos, també els de calci) no arriben als recomanats.

Pel fet d'haver estat elaborats a partir de concentrats de sucs dels quals s'ha eliminat l'aigua, una vegada reconstituïts, a aquests productes se'ls permet l'addició de substàncies aromatitzants que provinguin del concentrat de suc de fruita de què es tracti o d'un altre suc de fruites de la mateixa espècie. L'anàlisi va comprovar que els set sucs empren substàncies aromàtiques de la taronja (limonè i alfa-terpenol). I de l'estudi del perfil de flavonoides (pigments naturals), es dedueix que en cap suc dels analitzats es van utilitzar sucs de fruites diferents de la taronja.

En resum, destaca la qualitat de composició d'Hero, Juver i Kasfruit. Per la seva banda, Zumosol i Don Simón -encara que es van desviar de les quantitats recomanades per al sodi-, també ofereixen una bona qualitat. Però La Verja i especialment Cofrutos van mostrar una qualitat deficient en no complir diverses de les recomanacions agafades com a referència.

Finalment, per bé que aquests sucs de fruita són aliments que tenen un risc sanitari escàs (a causa del seu pH baix i del tractament tèrmic que sofreixen), es va sotmetre les set mostres a un control d'esterilització per verificar-hi l'absència de patògens. Com es podia esperar, l'estat higienicosanitari de tots els sucs era correcte.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto